Des de temps immemorials, el pelegrinatge a llocs sagrats ha estat una mica comú a moltes religions. Aquests itineraris tenien un sentit espiritual i d'acostament a la divinitat. Ja sigui per una promesa, per raó de Fe o per un repte fixat per superar sols o en companyia, tots els anys milers de persones emprenen a peu un llarg viatge amb destinació a Santiago de Compostel·la, lloc on està enterrat l'Apòstol Sant Jaume.
La Ruta Xacobea ha viscut períodes de major i menor esplendor des que al segle IX es divulgués a Occident el descobriment de la tomba de Santiago Apòstol a Santiago de Compostel·la. La popularitat de camí va tocar fons en el segle XIX, un període bastant convuls en la història d'Espanya. No obstant això, a finals de segle XX va entrar en una fase decisiva de recuperació gràcies a l'impuls de diferents entitats civils i religioses. Així es van crear així diverses rutes que des de tot Espanya confluïen a Galícia.
Si bé és cert que cada any milers de persones emprenen aquest llarg camí a peu amb destinació a el sant lloc, molts altres es mostren reticents a passar part de les vacances a la muntanya, caminant la major part de el temps i amb molt de sacrifici i poques comoditats .
No obstant això, aquell que ho prova no es penedeix i fins i tot pensa a repetir. Si preguntes a algú que hagi completat el recorregut podrà donar-te molts motius però la raó principal és que el Camí de Santiago és el camí dels descobriments, sobretot pel que fa a el coneixement d'un mateix i del que som capaços amb tenacitat i ganes.
De manera que si estàs pensant en convertir-te en pelegrí i fer el Camí de Sant Jaume et recomanem que et xopis d'informació útil en blogs i fòrums però et advertim que el més interessant de la ruta no ho trobaràs aquí ... El trobaràs un cop completis el recorregut i tiris la vista enrere per adonar-te aquelles coses que ningú et va dir abans de marxar cap a Santiago de Compostel·la.
L'emoció del primer dia
Aquesta barreja entre nervis i alegria per començar un gran repte, per posar-nos a prova a nosaltres mateixos. Les primeres hores de camí són les més especials, quan tot és nou i l'ambient és tan festiu. Convé gaudir a l'màxim aquests moments ja que conforme passi el temps, el cansament farà acte de presència per aigualir-nos les festes. I és que tants matinades i tantes caminades poden minar el nostre ànim. No obstant això, allí estaran nostre amics o altres companys de viatge per donar-nos forces i aconseguir que el viatge sigui més amè en les etapes més complicades. Tot per arribar a Santiago i aconseguir l'anhelada Compostel·la!
la Compostel·la
A la fi de el viatge es pot obtenir La Compostel·la, un certificat que expedeix l'Església i que acredita que s'ha realitzat el Camí de Santiago. Per aconseguir-la s'ha d'acreditar que s'han recorregut a peu els últims 100 km de camí o bé 200 km amb bicicleta. Aquesta es recull a l'Oficina de l'Pelegrí al costat de la plaça de Praterías, a pocs metres de la catedral.
Per obtenir-la cal portar una "acreditació de pelegrí" que s'ha de segellar un parell de vegades a el dia en els albergs, esglésies, bars o botigues de camí. És aconsellable que te la segellin en tots els establiments pels que passis perquè, a més d'ajudar-te a aconseguir el certificat, és un record molt bonic causa de l'originalitat dels segells.
La «acreditació de l'pelegrí» la proporcionen les autoritats eclesiàstiques de qualsevol ciutat espanyola, els ajuntaments o les comissaries de policia de les ciutats i pobles que formen part de l'Camí de Santiago.
La motxilla de l'pelegrí
Amb l'avanç de l'comptaquilòmetres la motxilla es fa cada vegada més pesada. Les forces de vegades flaquegen i és quan et penedeixes d'haver ficat tants trastos en ella per allò de «¿i si em fa falta?». Tranquil, és un error de principiant més comú del que sembla. El nostre consell és que la motxilla de l'Camí de Sant Jaume mai ha de sobrepassar els 10 quilos i que les setmanes prèvies a el viatge convé entrenar portant el pes per guanyar fons físic i resistència. Només així sobreviuràs a les llargues jornades de caminada. I el més important: porta només l'imprescindible ja que cada pocs quilòmetres trobaràs algun poblet on podràs comprar el que necessitis.
He de portar un bàcul de pelegrí?
Depèn de les condicions físiques de cada un però hi ha qui afirma que portar-li ajuda a dosificar l'esforç. El nostre consell és que ho provi abans de fer la ruta i valors si ho faràs servir o no.
Captant fotografies per al record
Al llarg de l'Camí de Sant Jaume trobaràs molts paisatges dignes d'immortalitzar amb la teva càmera. A el principi un no pot evitar aturar-se en qualsevol lloc per fer una foto i pujar-la a les xarxes socials però a poc a poc et vas adonant que no pots interrompre el ritme de la caminada amb tanta freqüència. A la fin faràs fotos però seleccionant millor els llocs que més et commouen o interessen.
No obstant això, la foto dels 100 quilòmetres no pot faltar-li a ningú. És un clàssic prendre unes quantes instantànies al costat de la fita que marca els 100 últims quilòmetres a Santiago de Compostel·la.
Més val tard que mai
Estem ja tan a prop de Santiago de Compostel·la que ens tornem més impacients i això es pot traduir en un intent per esforçar-nos més del compte. Que no et puguin les ganes d'arribar com més aviat millor per no lesionar-te.
És millor marcar-nos un objectiu de quilòmetres cada dia i descansar quan el cos ho demani per recarregar les piles. No es tracta d'arribar com més aviat encara que això suposi fer-ho arrossegant-se, sinó d'assaborir cada instant. Els pelegrins més experimentats aconsellen fer 25 o 30 quilòmetres diaris.
I va arribar el gran dia!
Després de molt esforç entres a Santiago de Compostel·la i l'emoció et embarga. A l'arribar sentiràs que tot el viatge ha valgut la pena, fins i tot les etapes més difícils.
Recollir la Compostel·la, entrar a la catedral i abraçar la imatge de l'Apòstol Sant Jaume al costat dels teus amics, descobrir la ciutat de Santiago i posar-te cec de pop a la gallega per celebrar-ho .... No hi ha res millor al món que la sensació d'haver aconseguit superar-se a si mateix.