Treviño, terra d'esglésies excavades a la roca

Aquesta setmana em concentro en Castella i Lleó. Dimarts ens endinsem al Parc Natural Canó Rio Lobo i avui la cita és amb Treviño, una localitat i comtat en el qual pots fer una passejada per la història i la natura.

Des de 1983 Treviño té un Conjunt Històric Artístic que és considerat Bé d'Interès Cultural i en el qual destaquen palaus, ermites, ponts, fonts i esglésies. Coneguem a la bella Treviño.

Treviño

Les terres on avui està Treviño estan habitades des de fa segles doncs s'han trobat restes prehistòriques que així ho testifiquen. La vila de Treviño va ser fundada cap al 1161 pel rei Sancho VI de Navarra, però el rei de Castella Alfons X la va conquistar poc menys d'un segle després i la vila va quedar sota jurisdicció reial directa. Es va convertir en comtat al 1453, lliurat així a la família Manrique de Lara i Castella, en aquells dies ja Ducs de Jara.

Treviño forma part avui, amb la Pobla d'Arganzón, el enclavament de Treviño, Que està al seu torn situat dins de la província d'Àlaba. Tots dos municipis formen una mena de illa i des de fa temps volen separar-se de Castella i Lleó, De la qual estan molt lluny geogràficament, i passar a ser bascos. De fet Burgos està a una hora de cotxe i Vitòria a només 18 quilòmetres. Òbviament Castella i Lleó no vol saber res però el 2013 s'ha començat una nova etapa amb un altre nou intent.

Treviño viu de la ramaderia i l'agricultura i comercialment parlant està lligada a Vitòria.

Turisme a Treviño

Com hem dit, la perla de Treviño és el seu patrimoni històric i artístic, però podem sumar-li algunes perles naturals. Comencem pel primer el cor és el conjunt urbà fundat el 1661. El traçat de el casc és medieval i hi ha esglésies i palaus entre els quals es destaquen el Palau dels Comtes de Treviño d'segle XVI, Avui funciona com a Ajuntament, i el Palau dels Esquerre de segle XVIII.

Entre ells hi ha carrerons estrets, jardins i places petites, A més de les esglésies com la ermita de Sant Joan Baptista o la Parròquia de Sant Pere Apòstol del segle XIII. Dins de la parròquia hi ha una imatge de la Verge Blanca, una talla de Crist de el segle XIV i un bell retaule xorigueresc. Hi ha missa els diumenges i festius religiosos a la 1 de la tarda i al juliol i agost, els mesos turístics, hi ha horaris especials per als visitants que organitza el propi ajuntament.

A aquestes construccions es sumen una altra ermita, la de Sant Roc, la font de segle XV i el pont d'estil gòtic que creua el riu Ajuda. La localitat de Treviño, no el comtat en si, és una localitat construïda sobre el vessant sud d'un turó que a dalt de tot té un castell medieval amb torre barroca i església parroquial, un lloc que va saber ser un important encreuament de camins.

Estant tan relacionada amb el País Basc la casa típica de Treviño és de gres i més que un edifici únic és un grupet de construccions cadascuna amb la seva funció: el bestiar, la palla, les eines. I si agudizas la vista algunes de les seves cases encara tenen parts de tova i fusta, ben medievals.

Però més enllà d'el patrimoni històric hi ha algunes postals naturals que podem conèixer i que estan als voltants. Sense necessitat de moure'ns molt lluny, i sempre estant en cotxe o en bicicleta, podem conèixer altres pobles, coves i esglésies excavades en elles. Sí, per exemple, les anomenades coves sagrades de Treviño.

aquestes coves estan a les valls de Treviño i la muntanya Alabesa. Per aquí corre el riu Ajuda i molts rierols formant un mapa traçat de penya-segats, roques i barrancs pels quals és fàcil perdre. S'han comptat més de cent coves artificials que els homes han excavat durant segles i entre elles hi ha cementiris i esglésies cristianes primitives, Les mes antigues d'Euskal Herria, i que es poden conèixer si un surt d'exploració per aquestes contrades.

Explorant precisament s'arriba a alguns dels pobles propers, cada un amb el seu petit encant. Per exemple, hi ha el poble de faido amb un sender que s'enfila entre arbustos, el que ens porta dret a on estan les Coves de Sant Miquel i de Sant Julià, A la qual podem ingressar, i des de l'interior es veu de l'altre costat de barranc una església tallada a la roca. és la Església de Nostra Senyora de la Penya a la qual també pots arribar per un caminet empinat.

A la rodona també hi ha les coves de Sant Torcaria i de les Gobas, Més a prop de la vila de Llany. Aquí es concentra una bona quantitat de temples i estades rupestres, Potser la més gran de la península ibèrica, ja que la pedra blanca calcària va fer la tasca molt fàcil. Aquestes esglésies tenien altars, sagristies i arcs però després de buidar per anys la muntanya, més aviat la seva base, molt acabar desplomant. Fins i tot hi havia tombes a terra i era així una vall realment sant.

Qui van fer aquesta gran tasca? Doncs no se sap amb certesa i hi ha cert halo de misteri sobre el tema. Sí que se sap que cap al segle V van arribar a la zona ermitans i més tard comunitats monàstiques o famílies de camperols refugiant molts d'ells dels musulmans. Però així com van tallar tot el van abandonar al segle XI i es van anar a fundar pobles, deixant un paisatge semblant a un formatge foradat amb alguns llocs meravellosos, i uns altres als quals un es pregunta encara avui com feien per arribar.

Finalment, si estem en cotxe, ja que podem apropar-nos a conèixer altres pobles com Markinez amb les seves coves de Sant Salvador i la seva església excavada a la roca, l'ermita rupestre de Santa Leocadia o la de Sant Joan. També hi ha el poble de Arluzea on podràs conèixer l'ermita de Sant Joan de Larrea, que va ser un castell, fortalesa petita però fortalesa a la fi, amb torre, murs i aljub.

I així podem seguir viatge cap Saseta i Okina amb el seu canó. Per conèixer tot això no et mouràs més de 20 quilòmetres per una terra preciosa i desolada solcada de barrancs, torrasses i coves. No hi ha gent, encara que sí moltíssima història.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*