Vols descobrir què veure a Buñol? Et direm que aquesta localitat de la província de València compta amb una dilatada història que es remunta a època musulmana. Tot i això, la zona ha estat poblada des del Paleolític i el nom de la vila sembla romà.
Com a resultat, t'ofereix un ampli i interessant patrimoni monumental. Però també està envoltat per un meravellós entorn natural. Es troba a la comarca de la Foia de Bunyol, de la qual és capital. En aquesta tens serres com la de Malacara, la de Xiva o la de Martés que estan cobertes per boscos de pi blanc i que us ofereixen precioses rutes de senderisme. Però, sense més preàmbuls, et mostrarem què veure a Bunyol.
El castell de Bunyol
Interior del castell de Bunyol, amb els seus habitatges actuals
Probablement, el gran símbol d'aquesta localitat llevantina sigui el seu castell, un dels més ben conservats de la Comunitat Valenciana. Va ser edificat entre els segles XI i XII, encara que es va reformar al XIV. Consta de dues parts unides per un pont que salva el fossat artificial.
La superior inclou la torre central i la plaça d’armes en què, curiosament, encara hi ha vivendes. Pel que fa a la inferior, t'ofereix encara més monuments. En aquesta tens la torre major, L'antiga església del Salvador, un palau gòtic, un altre renaixentista i dos museus. Es tracta del arqueològic i del Etnogràfic.
Del palau gòtic se'n conserva una sala, l'anomenada «de l'Oscurico». Al segle XVI va ser ampliat amb una altra edificació de tall renaixentista. És el palau dels Mercader i allotja, precisament, el museu arqueològic que acabem d'esmentar-te i l'oficina de turisme. Per la seva banda, la església del Salvador pertany a la reforma del segle XIV i consta d´una sola nau coberta per volta de canó. També és seu de l'esmentat museu etnològic.
Finalment, si surts del conjunt per la torre sud, accediràs al barri de l'Castell, d'origen musulmà i ple d'encant. És un plaer passejar pels seus carrers medievals estrets que desemboquen en petites places de parets emblanquinades. És un lloc tan bonic que ha servit de model a grans pintors com Joaquim Sorolla.
Església de Sant Pere Apòstol
Vista panoràmica del castell de Bunyol i de l´església del Salvador
Aquest preciós temple també ha de figurar a la teva ruta pel que veure a Bunyol. Va ser construït al segle XVIII seguint els cànons del estil neoclàssic, encara que ha patit diverses reformes. Ha estat catalogada com Bé de Rellevància Local pel País Valencià i posseeix planta de creu llatina amb tres naus. La central s'organitza en quatre trams que tenen capelles laterals obertes per arcs adornats amb columnes dordre corinti. Així mateix, la corona un creuer amb cúpula.
També les capelles estan cobertes per cúpules gallonades ia la central hi ha una fornícula amb una talla policromada de Sant Pere. No obstant això, la figura més meritòria és una altra, en aquest cas de Sant Josep, que es troba a la nau dreta i és obra de Ignacio Vergara. D'altra banda, a la sagristia es conserva una pica de marbre datada al segle XVIII.
Pel que fa a l'exterior del temple, l'element més destacat és la portada, encara que no és la primitiva. Està flanquejada per dos parells de pilastres, igualment corínties, sobre sòcol de les quals parteixen columnes. A més, la corona és un frontó d'inspiració clàssica.
Ermita de Sant Luis Beltrán
Ermita de Sant Luis Beltrán. un dels monuments a veure a Bunyol
Va ser construïda al segle XVIII al costat de la font de Sant Lluís i, igualment, és Bé de Rellevància Local. Presenta trets neogòtics i va reemplaçar una altra més antiga destruïda per una inundació. En aquest cas, es tracta d´un petit temple d´una sola nau amb cúpula de volta de creueria. I el seu altar guarda un petit retaule de ceràmica amb la imatge de Sant Lluís Bertran, patró de Bunyol.
Segons la llegenda, a la localitat es va aturar a evangelitzar i va dormir als voltants del lloc on es troba la capella. Per a la seva construcció es va aprofitar la roca situada darrere seu i presenta teulada a dues aigües i una cadireta que alberga la campana. La porta és ogival i té sobre ella una petita rosassa. També conformen la façana dos fanals i figures de guix pintades.
La torre de telegrafia òptica i les vendes
Torre de telegrafia òptica de Buñol
Ja als afores de la vila, trobaràs aquesta torre amb fuselleres que, actualment, es troba en ruïnes. Concretament, es troba al portell de Bunyol, En plena serra de la Cabrera. declarada Bé d'Interès Cultural, la seva construcció es va produir a mitjan el segle XIX per servir com a lloc de comunicacions.
La telegrafia òptica va ser un invent del XVIII per facilitar la transmissió de missatges. Funcionaven de manera senzilla. Al llarg d'una línia, s'hi tendien diverses torres de manera que des de cadascuna es veia l'anterior. Aquesta transmetia una comunicació que era observada per la següent i així de manera successiva.
La de Bunyol pertanyia a la línia de Madrid a València i permetia que el missatge arribés des de la primera torre fins a l'última en només trenta minuts. Totes tenien el mateix disseny arquitectònic. Eren quadrades i amb tres plantes. Així mateix, les seves parets estaven fortificades per protegir les comunicacions.
D'altra banda, al llarg del terme municipal de Buñol n'hi ha encara avui diverses vendes que, en el seu temps, servien com a parada de postes per a diligències. Entre elles, pots veure la de l'Home, que data del segle XVII, així com les de Ferrer, Pilar, All, Hortelano i Campanero.
El molí de Galán i d'altres mostres d'arquitectura industrial i civil
Molí de Galán, que avui acull el Museu de la Tomatina
Entre el que veure a Buñol, també hi ha diverses construccions que responen al passat preindustrial de la localitat valenciana. La més famosa és l'anomenat molí de Galán, que va ser edificat a principis del segle XIX com a instal·lació paperera. Les seves característiques arquitectòniques passen desapercebudes perquè es va intentar emular les cases de la vila.
Ha estat rehabilitat i ara serveix com a espai per a diferents activitats. Compte amb biblioteca, sales d'exposicions i de conferències i instal·lacions esportives. Però el més singular és el Museu de la Tomatina, festivitat de la qual et parlarem més endavant.
D'altra banda, a Bunyol hi ha diversos edificis de gran bellesa que responen a la arquitectura modernista. És el cas del xalet que acull el Conservatori de Música de Sant Rafael, una preciosa construcció d'inspiració clàssica. Et direm que Bunyol té una gran tradició musical. Ja a finals del XIX existien dues agrupacions d'aquest tipus a la vila: la Societat Musical L'Artística i el Centre Instructiu Musical L'Harmònica.
Després de moltes vicissituds, la localitat compta avui amb dues bandes hereves d'aquelles. Com a anècdota, t'explicarem que als integrants de la de L'Harmònica se'ls coneix com «els litres». És perquè solien compartir un litre de vins després d'assajar. Per la seva banda, als de L'Artística se'ls anomena «lletjos» perquè el seu gran impulsor va ser Francisco García «el lleig». No és casualitat que el 1989 la vila inaugurés un modern auditori de música. Per construir-lo es va aprofitar el tall d'un turó i això li proporciona una magnífica acústica. Té capacitat per a dues mil cinc-centes persones.
La Tomatina, imprescindible entre el que veure a Bunyol
Una edició de la Tomatina
Acabem el nostre recorregut per la localitat valenciana parlant-te de la seva festa més senyera. Ens referim a la famosa Tomatina, la popularitat del qual ha traspassat les fronteres de Espanya. Tant és així que rep visitants de tot el món. Però, a més, ha aparegut a pel·lícules de Hollywood i fins i tot del seu homòleg indi, Bollywood. I s'han creat rèpliques de la festa a ciutats tan llunyanes com La marca a Argentina, Boryeong a Corea del Sud o Quilló a Xile.
La Tomatina se celebra el darrer dimecres del mes d'agost dins de les festes de la localitat. Com sabràs, consisteix que els participants es llencen tomàquets madurs els uns als altres. Hi ha diverses teories sobre el seu origen. Però la més acceptada el remunta a l'any 1945. Se celebrava la festa de gegants i capgrossos i un grup de joves es va voler sumar al seguici, però no els van deixar.
Aleshores, va començar una discussió entre tots dos bàndols que va acabar en una baralla. Va voler la casualitat que a prop hi hagués un lloc de venda de verdures. Com que els que s'enfrontaven no tenien una altra cosa a mà, van començar a llançar-se tomàquets fins que va arribar la policia per dissoldre'ls. Tot i això, la cosa no va acabar aquí.
L'any següent, les dues faccions es van tornar a trobar, però, aquesta vegada, ja portaven els tomàquets de casa seva. Les autoritats, alarmades, van decidir prohibir la incipient festa. I això va ser prou perquè, cada vegada, prengués més força. Finalment, els governants van haver de cedir i, ja el 1975, la societat de Els Clavaris de San Luis Beltrán es van posar al capdavant de l'organització de les festes. Aquests van patir un toc d'alerta el 2013, quan la Tomatina va aparèixer al programa de televisió Informe Setmanal. Això va multiplicar els assistents i va propiciar que es declarés Festa d'Interès Turístic Internacional.
En conclusió, t'hem mostrat què veure a Buñol i també com gaudir de la seva famosa Tomatina. Però, ja que viatges a la província de València, també hauries de conèixer Bocairent, Gandia i altres precioses localitats que es troben de llarg a llarg de les seves terres. Tot això, sense oblidar, és clar, la pròpia capital, amb meravelles com la seva catedral gòtica, les Torres de Serrans i de Quart o l'Oceanogràfic. Anima't a descobrir tot el que t'ofereix aquesta província valenciana.