imatge | Pixabay
La província de Terol és un d'aquells territoris que componen l'Espanya buidada. Un lloc pràcticament desconegut per al turisme que no obstant això alberga veritables joies que val la pena conèixer. Aquí trobem un dels millors exemples d'art mudèjar de l'món, el que li ha valgut ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. És a més bressol de dinosaures doncs a la província s'han descobert en els últims anys deu espècies d'aquests rèptils prehistòrics i per si fos poc a Terol es troba l'anomenada Toscana espanyola, concretament a la comarca de Matarranya.
Un dels seus tresors més ben conservats és Albarracín, una localitat medieval emplaçada a les Muntanyes Universals que està considerada com el poble més bonic d'Espanya. Vols saber per què? Segueix llegint!
On és Albarracín?
Albarracín es troba assentat en l'istme i la península que forma el riu Guadalaviar. Està envoltat per un profund tall que fa de fossat defensiu, complementat per l'imponent cinyell de muralles que culminen al castell de l'Andador. La seva localització, a 1182 metres d'altitud, i el seu clima ofereixen un ampli ventall d'activitats centrades especialment en activitats a l'aire lliure com el ciclisme de muntanya o el senderisme. A més, als voltants es troben un gran nombre de pintures rupestres a tan sols minuts de la carretera principal.
Com arribar a Albarracín?
Aquesta localitat aragonesa es troba a escassos 35 quilòmetres de Terol, a només mitja hora de capital. Encara hi ha la possibilitat d'anar en bus, el cotxe és el millor mitjà per descobrir la ciutat i els seus voltants amb llibertat.
Origen d'Albarracín
Des dels seus orígens Albarracín ha estat marcada per la seva ubicació, sent determinant el seu potencial com a lloc defensiu. Va néixer com un petit llogaret al voltant de l'església preromànica de Santa Maria. Cap a l'any 965 dC es desenvolupa el primer recinte defensiu durant l'ocupació musulmana, la qual comprenia l'església de Santa Maria i l'Alcázar.
Què veure a Albarracín?
imatge | Pixabay
Alcàsser i torre de l'Andador
En l'actualitat de l'alcàsser, situat en un dels extrems de la població dominant el riu Guadalaviar, es conserven només les restes dels basaments de la muralla i de les torrasses. A la planta superior es trobava la residència principal al voltant d'un pati, sota el qual es localitza un gran aljub.
La torre de l'Caminador, que en un començament va ser una torre albarrana, també data de finals de segle X i es va incloure al recinte fortificat al començament de segle XI, quan la ciutat es va convertir en capital de la taifa governada pels Banu Razin, d'origen berber. De segle XIII data la torre Blanca situada al costat de l'església de Santa Maria. Amb ella es va completar el sistema defensiu de la ciutat.
La seva importància defensiva es va perdre al segle XVIII, quan Felip V va abolir els furs d'Aragó i va ordenar desmantellar la fortalesa, encara que no les muralles i les torres principals, com la de l'Caminador o la de Donya Blanca.
En les últimes dècades de segle XX es realitzen treballs de rehabilitació per recuperar els murs oest i sud i cap a l'any 2000 es declara a aquest conjunt Béns d'Interès Cultural.
Els carrers de Albarracín
imatge | Pixabay
Però l'encant d'Albarracín està sobretot en el traçat dels seus carrers adaptades a la difícil topografia de el terreny, amb escalinates i passadissos. Cada racó, cada casa és objecte d'admiració per les seves portes i trucadors, les seves diminutes finestres amb cortinetes de puntes, els seus balcons correguts en rica forja i de fusta tallada ... El monument principal de Albarracín és la ciutat mateixa, amb tot el seu sabor popular i aristocràtic, reflex de la seva història i de la bona feina de la seva gent.
No obstant això, entre les mansions senyorials i l'arquitectura popular podem destacar: la casa de la Julianeta, la casa del carrer Azagra, la plaça de la Comunitat i la petita i evocadora Plaça Major.
Ara, bé menció especial mereixen edificis com l'Església de Santa Maria, la catedral, el Palau Episcopal.
Catedral del Salvador
imatge | Fundació Santa Maria de Albarracín
La catedral del Salvador es va aixecar entre 1572 i 1600, sobre un temple anterior d'estil romànic i mudèjar. Estem davant d'una construcció renaixentista d'una sola nau coberta amb voltes de creueria policromades de tradició gòtica tardana. Presenta capelles entre contraforts i un cor als peus.
Es sustenta per pilastres i cornises barroques, que formen part de la redecoració que es va fer a inicis de segle XVIII en aquesta catedral canviant la seva fesomia gòtica per la barroca. Al segle XIX l'interior es va pintar de color gris i amb la posterior rehabilitació de el temple al començament de segle XXI s'ha eliminat aquesta pintura per tornar les parets a el color original de el segle XVIII.
La Catedral del Salvador disposa d'un claustre a través del qual es pot accedir a el Palau Episcopal que es troba al costat d'ella. En l'actualitat aquest edifici alberga el Museu Diocesà que custodia una important col·lecció de tapissos i orfebreria.
Palau Episcopal
El Museu Diocesà d'Albarracín està situat a la planta noble del Palau Episcopal, un edifici de el segle XVIII. Es pot visitar dins d'un recorregut organitzat per la Fundació Santa Maria de Albarracín, anomenat Albarracín Espais i Tresors, Que és qui gestiona el museu.
Dins de la seva vasta col·lecció podem destacar les peces d'orfebreria procedents de l'tresor de catedral i els tapissos flamencs realitzats al taller de Brussel·les de Geubels, els quals representen la història de Gedeó.
No obstant això, també es poden visitar les estades de l'palau com ara sala de la Majordomia, les sales oficials de l'bisbe i les seves estances privats on cal ressaltar el despatx, decorat amb pintures murals de segle XIX. Altres estades mostren instruments musicals amb què s'acompanyava les celebracions de la catedral, llibres corals, taules gòtiques i alguns mobles.
Església de Santa Maria
Es troba als afores de la ciutat, en el qual antany fos el nucli de la població. El temple original va ser una església visigòtica que formava part de el sistema defensiu de la ciutat, és a dir de les muralles, però un incendi esdevingut en el segle XV li va ocasionar greus desperfectes per la qual cosa l'església actual de segle XVI d'una sola nau coberta amb volta de creueria va venir a substituir-lo. Al segle XVIII l'església de Santa Maria va ser l'església de l'convent dels Dominics, avui ja desaparegut.
El seu exterior és d'estil mudèjar, cosa que no s'aprecia en el seu interior on destaca la profusa decoració de alts relleus en guix que ofereix el púplito de l'església i la comunitat d'Albarracín. Posseeix nombrosos retaules de gran importància tot i que el més significatiu és el de l'altar major que data de segle XVI.
imatge | Pixabay
Camí de les Muralles de Albarracín
Una visita a Albarracín no està completa sense conèixer les muralles que l'envolten i que formen part del conjunt historicomonumental de l'municipi. Hi ha tres vies per arribar: pel carrer de l'Doll, per la pujada a les Torres des de l'església de Sant Jaume i pel portal de Molina. Durant el recorregut cal pujar unes bones sobre, per la qual cosa convé portar calçat còmode i una mica d'aigua.