Coneix els antics cafetars de Cuba, història i sabors

Avui en dia Cuba és sinònim de platges paradisíaques, hotels, cayos i revolució, però en veritat a país se'l coneix millor si un abandona els típics destinacions turístiques, els més comuns, els més oferts quan es tracta d'viatgets d'una setmana.

Cuba és una illa meravellosa els paisatges no poden resumir-se a «platges» i la seva història tampoc a la Revolució Cubana ja que en realitat té les seves arrels en la pròpia gènesi de el continent americà. Una de les destinacions que avui recomanem es concentra llavors en els vells cafetars cubans.

Cuba i el cafè

Aquesta relació es pot escriure en temps passat doncs avui Cuba ha desaparegut de camp cafeter internacional. Brasil o Colòmbia són avui sinònims de el cafè americà i qui no coneix la història cafetera de la Major de les Antilles no pot tan sols suposar que alguna vegada, en algun temps llunyà, amplis cafetars adornaven els seus paisatges.

La història és senzilla: amb les revolucions d'Haití i les colònies d'Amèrica de Nord molts francesos que tenien els seus negocis cafeters allà van migrar cap a Cuba i van començar a explotar els camps. Eren famílies distingides, adinerades i d'origen francès, d'aquí que fins al dia d'avui es parli dels «Cafetars francesos» a Cuba.

França era en aquells dies el bressol de les idees més modernes en matèria d'organització social i política i el far que tots miraven quan es tractava de la cultura, les arts i l'arquitectura. Així, els amos dels cafetars van construir mansions que van decorar amb obres d'art i mobiliari estil francès.

El primer cafetal cubà es va fundar en els voltants de l'Havana en 1748 de la mà de José Gelabert, arribat de Santo Domingo, però si aquest va ser el punt de partida alguns anys més tard el negoci cafeter va explotar amb l'allau de refugiats francesos després de la revolució haitiana en 1791.

Amb les seves fortunes i coneixement a sobre aquestes famílies van comprar terres bones, majoritàriament en l'occident de l'illa, a el centre i fins i tot algunes a les illes, les condicionar i les van convertir en cafetars.

D'aquesta manera en les albors de segle XIX Cuba era sinònim de cafè i era el primer exportador mundial de grans. Però desenvolupat el negoci sempre hi ha algú que vol treure més profit i en aquest cas va ser Espanya amb els seus impostos i preus internacionals alts. Van espantar als seus tradicionals compradors, Estats Units era el primer, i això va fer que els cafetars del Brasil i Colòmbia, per exemple, rebessin més estímul i creixessin.

Fet i fet això va acabar amb el cafè a Cuba, almenys amb el negoci. Els cafetars que van quedar van continuar treballant amb habilitat, aconseguint cultius de qualitat, el que avui diríem «gourmet». Així segueixen alguns pocs a el dia d'avui, produint i venent a mercats selectes. El passat gloriós va quedar en el passat per males decisions mercantils.

Tour pels cafetars cubans

El cafè es conrea entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn. Com Cuba està lluny de l'equador a una altitud relativa d'entre 350 i 750 metres seus camps aconsegueixen grans de gran qualitat, pertanyent majoritàriament a la cafè aràbiga en sis de les seves varietats.

Si vas a Cuba de vacances i et quedes més de la típica setmana i vols conèixer més del que comunament s'ofereix et proposem que visites aquests cafetars. n'hi ha històrics, en ruïnes, i els hi ha encara en funcionament.

Per exemple, des de l'any 2000 hi ha un conjunt de 171 ruïnes de cafetars que han estat declarades Patrimoni Arquitectònic i Cultural de la Humanitat. Alguna d'elles és recomanable visitar.

Per exemple, hi ha la Finca Santa Paulina amb la seva mansió senyorial amb escalinata i envoltada de jardins o la Finca Sant Lluís de Jaca, Amb un aqüeducte meravellós de trenta arcs. Res més a Las Terrasses, una comunitat en l'occident de l'illa, hi ha més de 60 finques entre les quals es destaquen la de Don José Gelabert, La Isabelica i Bona Vista.

Sant Joan d'Escòcia és un altre cafetal amb mansió francesa, escalinates i jardins geomètrics, la Linet té encara el sepulcre del seu adinerat propietari i la finca Jagüey és enorme, elegant i conserva mobles originals. També es destaca el Cafetal Fraternitat.

Com veus, hi ha molts per veure, si vols conèixer mansions, ruïnes o empapar de la història cafetera cubana i veure l'estructura d'aquestes finques al voltant de l'cultiu i producció de el cafè (de mà d'esclaus, no ens oblidem). És que aquí la topografia de el terreny va requerir el cervell i el treball d'enginyers, fusters i mà d'obra i el que avui veiem és tot just el reflex d'aquest imperi.

Un dels cafetars més coneguts i que no et pots perdre és l'avui Museu La Isabelica. La mansió va ser restaurada en els anys '60 de segle XX i des de llavors funciona com un museu. S'han conservat bé la casa, els tendals, la cuina i el magatzem, el forn de calç i alguna cotxera. Aquí, fins a l'arquitectura de la casa és funcional a la producció de el cafè ja que part de la mateixa funciona com a magatzem.

La Isabelica està a l'est de Santiago de Cuba, a 24 quilòmetres res més. Segons la llegenda el nom és en honor de l'esclava amant de l'amo, un haitiana anomenada Isabel Maria. A inicis de segle XIX la finca era enorme i es dedicava a el cafè, a el cultiu de vegetals ia la cria d'animals. Jo crec que és un dels millors llocs per veure la cultura cafetera cubana.

La veritat és que els cafetars de el sud-est de l'illa s'han conservat molt bé ja que a inicis de segle XX tot es va abandonar per la competència internacional, així que és com que tot ha quedat convertidor en un lloc fantasma que a el dia d'avui, un segle més tard, ens ve com anell a el dit als turistes.

El govern cubà va pensar fa un temps traçar una Ruta el Cafè per la zona de Serra Mestra perquè puguem conèixer aquest lloc. La idea en connectar uns 170 cafetars històrics de l'total de 250, fent ús de vells camins i vies de transport ben conservades.

Es tracta d' dos circuits, Un a la Gran Pedra, un massís muntanyenc impressionant, el recorregut inclou La Isabelica i el jardí La Sibèria, i un segon circuit que inclou un passeig per les finques de Sant Joan d'Escòcia, Sant Lluís de Jacas i Fraternitat, a més d'un passeig per l'altiplà de Santa Maria de Loreto per acabar en l'anomenada Tomba Francesa.

T'apuntes?


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1.   Noel va dir

    Hola Algú sap si a la Ciutat de Santiago de Cuba un cop, potser en la segona meitat de la S. XIX, hi va haver un cafè anomenat 'L'Estel'?