La troballa de les coves d'Altamira a la fi de segle XIX va significar un tomb pel coneixement que es tenia fins a la data de l'home prehistòric: de ser considerat un ésser salvatge va passar a ser vist com un ésser amb sensibilitat capaç de plasmar el seu univers amb una tècnica sorprenent. Es tracta d'un dels més grans i més primerencs exponents de la creativitat humana.
Les Coves d'Altamira, situades a Cantàbria, tenen el reconeixement de ser el primer lloc de l'món on es va identificar art rupestre de el Paleolític Superior. A continuació, coneixem millor un dels tresors pictòrics més ben conservats d'Espanya.
Història d'un descobriment
Les coves d'Altamira van ser descobertes per atzar, en 1868, per un gos que es trobava de caça al costat del seu amo, de nom Modest Cubillas, per la zona. Perseguint una presa va trobar una petita obertura que donava entrada a la cova ia la tornada, Cubillas va comunicar la notícia als seus veïns, que no li van donar més importància ja que van creure que es tractava d'una simple gruta més.
Entre les persones a les que el caçador va donar la notícia es trobava també Marcelino Sanz de Sautuola, un ric propietari de l'alta societat càntabra considerat un erudit a la zona i aficionat a la paleontologia.
No va ser fins a 1879 quan Sautuola, acompanyat per la seva filla Maria de vuit anys, va descobrir unes pintures al sostre quan va anar a les coves amb intenció de recollir algunes restes d'ossos i sílex. Va quedar tan entusiasmat amb el descobriment d'aquelles pintures d'animals que a l'any següent va publicar un petit tractat de tall científic sobre Altamira.
No obstant això, per aquell temps es va considerar que les pintures no eren tan antigues i que havien estat realitzades per algun pintor mediocre, posant en dubte la troballa especialment a França.
La mort de Sautuola semblaven condemnar a l'oblit a les coves d'Altamira, però el seu valor va ser avalat mica en mica per les troballes d'altres peces d'art semblants en diverses coves de el continent.
imatge | la Razón
Característiques de les coves d'Altamira
Les coves van ser utilitzades durant diversos períodes, principalment als Magdaleniense i Solutrià. D'aquesta manera, es pot dir que suma al voltant de 22.000 anys d'ocupació dins el Paleolític Superior. El seu estil es recull en la denominada escola franc-cantàbrica, caracteritzada pel realisme de les figures d'animals i les figures antropomorfes tot i que també hi ha dibuixos abstractes.
Presenta unes dimensions relativament petites, ja que únicament té 270 metres de longitud. Dins d'ella es defineixen diverses zones sent les més importants al vestíbul i la Sala dels Policroms. Els seus habitants passaven la major part del dia prop de l'entrada ja que era l'únic lloc il·luminat pel Sol i allà feien la seva vida diària mentre que a l'interior de la cova, on només es pot accedir amb llum artificial és on apareixen les pintures . Com la part interior de la cova està completament fosca, per poder pintar es creu que usaven llums de moll de l'os que fabricaven amb el greix extreta dels ossos dels animals.
La sala més important de totes rep el nom de Sala dels Policroms, sent el bisó l'animal protagonista. Els homes prehistòrics coneixien perfectament els animals que pintaven en els murs de les coves d'Altamira, ja que vivien de la caça i passaven molt de temps contemplant. A més, coneixien tècniques per reproduir-los amb major realisme, com ara aprofitar les zones que sobresortien de l'sostre i de les parets per pintar a sobre i aconseguir un efecte de major realisme. Per això ha rebut el sobrenom de la Capella Sixtina de l'art rupestre.
imatge | El Diari Montañés
La conservació de les coves d'Altamira
A principis de la dècada dels setanta de el passat segle, més de 173.000 persones visitaven la cova d'Altamira que alterava de forma perillosa les condicions ambientals que l'havien preservat al llarg de la història. A causa de la deterioració de les pintures, es va decidir tancar les coves durant alguns anys fins que van tornar a obrir-se a el públic amb certes restriccions.
La mesura va durar fins a començaments de segle XXI, quan es va acabar la Neocueva, una rèplica exacta de la cova d'Altamira, en la qual es van usar els mateixos mètodes per a pintar que els antics habitants.
Actualment, a les coves d'Altamira només poden entrar per sorteig XNUMX persones un cop a la setmana, durant mitja hora i acompanyats sempre per dos guies amb la intenció de preservar-se el màxim possible.