Durant la Setmana Santa, Espanya es transforma. Hi ha moltes maneres de descobrir aquest país europeu ja sigui a través de les seves costes i platges, els seus museus i rutes monumentals, practicant ecoturisme o esports a l'aire lliure afavorits per l'excel·lent clima.
No obstant això, qui mai hagi visitat Espanya durant la Setmana Santa ha de fer-ho per diversos motius, independentment de si es professi o no la fe cristiana. La Setmana Santa espanyola és art, tradició, història, música i fins i tot gastronomia.
La Setmana Santa es celebra en totes les ciutats d'Espanya amb gran emoció i de diferent manera pel que, encara que ja s'hagi visitat el país durant aquestes dates, sempre hi ha alguna cosa nova a veure. A el marge de el component religiós i artístic, l'estrella de la Setmana Santa espanyola és la rebosteria.
Sovint a l'preguntar als turistes, sempre tenen un esment especial als dolços i pastissos d'aquesta època quan recorden la seva estada a Espanya. Per això, en el següent post repassarem alguns dels postres més irresistibles de la Setmana Santa espanyola.
L'aroma inconfusible a pastissos acabats de fer impregna els carrers dels nuclis històrics de les ciutats i pobles d'Espanya per a alegria dels més llaminers. Una olor que barreja tarongina, mel, llet, sucre, canyella i anís.
Torrijas
Són les reines de l'receptari popular de Pasqua i agraden tant a grans com a petits a tot Espanya. Es diu que van ser els romans els qui van inventar la torrija però la primera vegada que la paraula torrija apareix per escrit va ser en la nadala número IV de l'literat salmantí Juan de l'Alzina (1468-1533), antecessor de Lope de Vega i Calderón de la Barca , on associa aquest dolç amb imatges bíbliques.
La sobrietat dels ingredients amb què estan elaborades les torrades (pa i llet) les van convertir en les postres dels pobres durant segles a l'ésser un aliment barat per recarregar energia i per poder menjar algun dolç de tant en tant sense gastar molts diners. De fet per preparar llesques amb ou, l'ideal és que el pa sigui una mica dur, de dos o tres dies. També s'elaboren amb vi dolç, perquè la tradició popular ens diu que les torrades representen el cos i la sang de Crist.
Atès que l'Església catòlica prohibeix als seus fidels el consum de carn durant alguns dies de Quaresma, les llesques amb ou compleixen una funció similar a la de la pastisseria àrab, l'alt contingut en mel i fruits secs reconstitueix l'organisme de totes les mancances d'hidrats de carboni un cop conclòs el ramadà.
El secret de l'èxit de les llesques amb ou no és altre que la seva senzillesa d'elaboració, de presentació i el seu deliciós sabor. A les pastisseries es poden trobar llesques amb ou de diversos sabors: de tiramisú, de vi, de xocolata i trufa, de vainilla, de nata ... No obstant això, la que més èxit sol tenir és la tradicional, la que porta només sucre i canyella.
Bunyols de Quaresma farcits
Imatge via El Fitxa
Aquests dolços són molt típics de la regió aragonesa i catalana que té els seus orígens en l'antiga Roma en una mena de boles denominades puñuelo que els romans pastaven amb els punys. Es tracta d'una pasta feta a base de farina barrejada amb llet, ou i llevat que es fregeix en abundant oli.
No obstant això, amb el pas dels anys, la recepta original s'ha anat adaptant a les noves suggeriments de la pastisseria, tant per elaborar la massa com per al farciment. N'hi ha salats, dolços, de carabassa, de bacallà, de iuca ... I bunyols de vent que, un cop fregits, s'omplen de crema o de xocolata, per exemple.
llet fregida
Imatge via Hostaleria Salamanca
La llet fregida és un dels postres casolanes més tradicionals d'Espanya, encara que sigui més típic al nord de país. Unes postres molt senzill els ingredients bàsics són la llet, la farina, l'ou i el sucre.
El gust dolç que caracteritza la llet fregida la fa perfecta per acompanyar una tassa de cafè després de dinar o durant el berenar. A més, se sol presentar amb forma quadrada o rectangular de manera que aquestes postres és molt pràctic per menjar. I per descomptat, també hi ha múltiples variacions en la seva presentació (quadrades, rectangulars o circulars) i acompanyament (amb mousse, amb nata muntada, amb caramel, amb crema de vainilla, empolvorada amb canyella en pols o amb salses fruiters).
Mona de Pasqua tradicional i de xocolata
Mona de Pasqua tradicional
Quan arriba la Setmana Santa és costum que els padrins regalin una mona de Pasqua als seus fillols el diumenge de resurrecció després de la missa, Especialment en regions com Aragó, València, Catalunya, Castella-la Manxa i algunes zones de Múrcia.
La mona de Pasqua tradicional és una pasta fet de farina, ou, sucre i sal que requereix paciència en la seva elaboració ja que necessita més d'una hora, aproximadament, de repòs abans de la cocció. Aquesta mona simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
En moltes ocasions el bollo pren forma de figures d'animals encara que la més típica és la mona rodona que es decora amb ous durs pintats, sucre, anisets de colors i fins i tot plomes i pollets de joguina.
Mona de Pasqua de xocolata
Imatge via Pastisseria Cladera
Elaborades per autèntics mestres pastissers, les mones de Pasqua de xocolata s'han convertit en veritables escultures que meravellen i sorprenen a nens i grans. Aquests mestres fan servir la seva imaginació per crear mones molt originals, des de les més senzilles a les més complexes. Són especialment populars a Catalunya.
Rosquilles d'anís
L'aroma que desprenen mentre es cuinen ja és absolutament deliciós. Els ingredients bàsics d'aquest dolç típic de Setmana Santa són llet, oli, sucre, ous, llevat, farina i anís. Tan sols es necessita una mica de destresa per aconseguir una forma arrodonida i desitjable.
A diferència d'altres tipus de rosquilles, les d'anís espanyoles es fregeixen en oli d'oliva o de gira-sol. No se sap exactament el seu origen però a l'igual que amb altres dolços es creu que procedeixen de l'antiga Roma.
pestiños
El receptari de dolços de Setmana Santa és ampli i divers. Els pestiños són especialment populars en el sud d'Espanya encara que es consumeixen a tot el país. La base d'aquest dolç és una massa de farina fregida en oli d'oliva i endolcida amb mel o sucre. Són de fàcil preparació i es creu que el seu origen es troba en la cultura sefardita vinculada a la Pasqua jueva.