imatge | Wikipedia
La capital de Polònia, Varsòvia, és en l'actualitat una ciutat vibrant de gairebé 2 milions d'habitants on la tradició i la modernitat s'aprecia en cada racó de la ciutat. Un lloc sorprenent que va ser completament arrasat durant la II Guerra Mundial però que va aconseguir renéixer de les seves cendres. Un lloc especialment castigat en aquell temps va ser el gueto de Varsòvia, l'assentament jueu més gran de món en el qual van ser forçosament confinats entre octubre i novembre de 1940 pels nazis.
Els inicis de l'Gueto de Varsòvia
El 1939 a l'produir-se la invasió de Polònia, el govern presidit per Hans Frank va decidir segregar la comunitat jueva que residia a Varsòvia de la resta de la població polonesa. El motiu era traslladar a país les mateixes mesures antisemites que ja existien a Alemanya, una mica del que s'encarregaria posteriorment el nou alcalde Ludwig Fischer.
D'aquesta manera, gairebé 90.000 famílies poloneses van ser traslladades per la força a un antic gueto jueu de l'Edat Mitjana quan Polònia tan sols era un ducat. Tot i que el abandonar les seves cases va ser un veritable trauma encara tenien una mica de llibertat per moure per la resta de la ciutat però al novembre de 1940 les tropes de les SS van acordonar el gueto de Varsòvia inesperadament i van començar a aixecar un mur de 4 metres d'altura i 18 metres de llarg que va deixar aïllats 300.000 jueus que ascendirien a 500.000 en ple conflicte bèl·lic.
El govern de l'gueto de Varsòvia va recaure en el conegut com a Consell Jueu de Varsòvia liderat per Adam Czerniaków que es va ocupar tant de la gestió interna de l'gueto com dels contactes amb els alemanys i els polonesos a l'exterior. Aquesta administració va estar composta per funcionaris de la burgesia jueva mentre que la resta dels habitants que estaven sumits en la pobresa. De fet, per a controlar a aquests últims es va crear una policia jueva els agents uniformats amb braçalets jueus i armats amb porres van establir un règim brutal cap als seus propis semblants.
imatge | molt Història
La vida al gueto
La vida al Gueto de Varsòvia no va ser senzilla perquè ningú podia sortir excepte els que fossin empleats forçosos de Govern i sempre sota l'escorta de les SS o dels polonesos de la Policia Blava.
Al començament de 1941, el Gueto de Varsòvia es va situar a la vora de la fam com a conseqüència de les expropiacions i confiscacions de les SS. La situació va poder pal·liar gràcies a una sàvia racionalització dels queviures. No obstant això, en l'estiu d'aquest mateix any Alemanya va envair la Unió Soviètica i el Gueto de Varsòvia va empitjorar la seva situació ja que en aquesta ocasió tots els recursos van ser destinats a la campanya militar a Rússia. A causa d'aquestes mancances ia la propagació d'una epidèmia de tifus, milers de persones morien de fam cada dia.
Comença l'Holocaust
Si ja de per si la situació era lamentable en el Gueto de Varsòvia, aquesta va empitjorar més quan va començar la Solució Final a Europa al juliol de 1942. Es va comunicar a el Consell Jueu que el Gueto de Varsòvia anava a ser desallotjat per reubicar la població en Europa Oriental. Aquells que es van resistir van ser apallissats ja arrestats i finalment pujats a un tren amb vagons de bestiar i deportats a el camp d'extermini de Treblinka on van ser assassinats a les cambres de gas.
Durant la primera meitat de 1942, la població de l'Gueto de Varsòvia es va anar reduint radicalment perquè cada dia sortien trens amb destinació cap als camps d'extermini. La magnitud de l'Holocaust era tal que resultava impossible ocultar-la per als habitants de l'Gueto de Varsòvia el 1943, per la qual cosa moltes persones van preferir morir lluitant de ser vilment assassinats. Així va ser com va néixer el Comitè Jueu de Coordinació que va realitzar accions de resistència contra els nazis com l'anomenat Aixecament de l'Gueto de Varsòvia la lluita es va estendre tot un mes en 1943. Aquesta rebel·lió va deixar un saldo de 70.000 jueus morts, entre els caiguts en la lluita i els presoners, dels quals uns serien afusellats immediatament i la resta deportats per ser gasejats al camp d'extermini de Treblinka.
Amb la derrota de l'Aixecament de l'Gueto de Varsòvia, el barri va quedar totalment deshabitat amb tots els edificis convertits en runes. La Unió Soviètica va conquistar Varsòvia a inicis de 1945.
imatge | Itongadol
El Gueto de Varsòvia en l'actualitat
La història dels jueus polonesos de Varsòvia es veu actualment a cada cantonada de la ciutat, com ara a la sinagoga Nozyk. Pròxim a aquest temple, entre el carrer Marszalkowska i la plaça Grzybowski es localitzen els edificis mig en ruïnes número 7, 9, 12 i 14, que encara tenen les finestres trencades i els balcons destrossats, que recorden aquella devastació.
Hi ha un carrer que va sobreviure a la destrucció i que malgrat les invasions russes i alemanyes ha conservat el seu nom: el carrer Prozna. Aquí hi ha edificis en què es pot observar encara l'impacte de la metralla. Sortint d'aquest carrer Prozna posem rumb a el museu de la història dels jueus polonesos, en ple centre del que va ser el Gueto de Varsòvia.
El museu es caracteritza per ser modern i interactiu i per explicar de manera detallada la història de la comunitat jueva polonesa en una exhibició que recorre els 1000 anys d'història dels jueus a aquest país. Els seus orígens, la seva cultura, els motius pels quals Polònia va acollir de manera preferent als jueus i com es va anar desenvolupant aquest sentiment antisemita que va eclosionar en els anys 40 de segle XX fins a derivar en l'Holocaust.
Davant el museu s'erigeix un monument que ret tribut als jueus que van protagonitzar l'aixecament al Gueto de Varsòvia a l'any 1943. D'una banda s'observa als jueus en fila i capcots, de l'altre es mostra una escena d'on miren de front i amb esperit de lluita.