Si no coneixes Àfrica o no ets al corrent de la riquesa cultural i musical d'aquest continent, potser pensis que els africans només toquen tambors. No és així! No només hi ha aquí instruments de percussió sinó de vent, de cordes i una varietat complexa capaç de generar bells i inoblidables sons.
Descobrim avui a Actualidad Viajes, instruments típics dÀfrica.
Música d'Àfrica
Quan es fa historiografia musical en aquest antic continent hom descobreix que s'ha de retrotreure en el temps. Així es descobreixen meravelles. Per exemple, al segle V aC, Hanno el Cartaginès va anar per aquí, fent una breu visita a la costa oest, en una de les expedicions navals, i va apuntar l'existència d'instruments de vent a més dels de percussió. Relata haver escoltat sons de flautes, cimbals i el rugir de tambors.
Però la veritat és que a més d'aquests tipus d'instruments musicals notats pel navegant i l'explorador també hi havia i hi ha encara una varietat d'instruments de cordes que van des de coses simples fins a varietats de harpes, lires i cítares. A més, cada societat tendeix a especialitzar-se en certs instruments particulars i això varia alhora de regió en regió.
fins i tot, al segle XX han emergit híbrids a partir de la influència de l'exterior.És el cas del segankuru i el ramkie (cordòfons), del sud d'Àfrica; o el malipenga de Tanzània i Malawi. Cal considerar que els instruments musicals en aquestes societats tenen diversos rols. Alguns es concentren només a la vida religiosa o als rituals culturals o socials particulars, altres tenen un ús restringit a certes persones de cert sexe i edat o estatus social.
Per exemple, entre la tribu Xhosa només les nenes toquen l'harpa jueva, una versió importada de la clàssica harpa bucal que eren la que feien servir des de sempre. Aleshores, els instruments musicals aquí s'usen també per fora del solemne, per alleugerir reunions socials i acompanyar un ball, per exemple, acompanyar el bestiar al seu pasturatge, transmetre missatges o, junts, amb trompetes, per fer discursos, o només, per acompanyar una cançó.
Vegem ara quina mena d'instruments africans hi ha.
Idiòfons
Els instruments idiòfons són aquells que tenen so propi perquè usen el seu cos com a matèria ressonadora. Són instruments de percussió i produeixen el so primàriament per la vibració del cos, sense aire, cordes o membranes.
Podem parlar així dels tambors amb esquerda. Solen estar fets de bambú o fusta, buida, a la qual s'han fet esquerdes diverses perquè soni en copejar-se. Aquest tipus dinstrument és fàcil de tocar i de construir. Un dels més antics és el Gankoqui, una campana de ferro, doble campana, tocada per la gent Ewe de Ghana, que forma part de l'esquelet orquestral de Togo, Ghana i Benin, per exemple.
Els maraques i sonalls són d'ampli ús a tot el continent i n'hi ha de totes mides i formes, materials, naturals, fets per l'home, fetes amb cuir, fruits, cocos, llaunes, etcètera. El farciment pot ser qualsevol cosa, des de pedres fins a llavors. Al seu torn es fan servir amb les mans o, si tenen una altra forma, es poden portar als turmells, les nines, el cap…
Finalment, hi ha instruments idiofons melòdics com xilòfons i lamelòfons. Els lamelòfons són instruments musicals amb una placa llarga i prima fixada només en un extrem. Quan l'executant toca l'extrem lliure i llisca un dit sobre la placa, feta de metall o bambú, vibra. En el cas d'Àfrica parlem d'instruments com ara sança, l'harpa jueva, mbira o kalimba.
Un mbira simple pot tenir entre sis i vuit tecles però n'hi ha amb 36. Solen ser tocades per homes i nens però d'un temps ençà hi ha més dones. La Mbira Dzavadzimu, «veu dels ancestres», té molts tons possibles, entre 22 i 28 si està feta amb metall. Si parlem de xilòfons llavors hi ha el amadinda, el baan, el balafon i el marimba.
Els xilòfons en general tenen la forma d'una caixa amb tecles muntades sobre un quadre de fusta i amb ressonadors per sota. Són molt antics al continent i sol veure's com una imitació musical del llenguatge. A Guinea, un tresor nacional és el Sosso bala. Acabat el van poder portar de França el 2002, i té 800 anys. A Burkina Faso hi ha el Gyil, tocat només per homes, aspira a la comunicació amb els ancestres de les tribus Lobi i Degara.
Cordòfons
Els cordòfons són instruments de cordes: parlem de harpes, lires, cítares, laudes, violins, arcs musicals… Aquests darrers són tocats majoritàriament al sud d'Àfrica i inclou arcs de terra, apuntats al pis, de boca i de ressonància.
A l'oest d'Àfrica, especialment a Mali, hi ha moltes d'aquestes arpes i llaüts, però la més popular és el Kora. Els kores tradicionals tenen 21 cordes, 11 de la dreta i 11 de lesquerra. Es toca amb les cordes cap amunt. Per la seva banda, les cítares es posicionen de manera horitzontal.
La quantitat de cordes en un harpa varia de 3 a 4, és el cas del Bolon o el Molo, encara que n'hi ha amb 7 o 8. Alguns sons s'assemblen als sons del baix, altres sonen més com una clàssica guitarra i altres bé com harpes. Hi pot haver sols o estar dins una orquestra.
La veritat és que les harpes o kundis són un dels instruments de corda més populars d'Àfrica i especialment es troben al sud del continent. Són instruments pacífics, tranquils, que en general es fan servir per acompanyar un cantant o un poeta.
Aeròfons
són els instruments d'aire i entre ells tenim les flautes, les pipes, trompetes, banyes i xiuladors. En aquest tipus dinstruments la vibració daire produeix un so agut, com sirena. Són presents a molts països a través del continent i apareixen als balls de tota mena.
Els xiuladors estan fets de joncs o, aquests dies, de metall. Les flautes tradicionals estan fetes amb bambú o canya/canya. A països com Burkina Faso, Sudan, Uganda o Txad es formen grups de cent flautistes en ocasions especials. Cadascú toca una sola nota i la cooperació del grup és essencial per al bon resultat. Quin mestratge!
Pel seu compte, les banyes solen aconseguir les banyes de vaca, d'ivori o d'animals salvatges. S'usen per transmetre missatges, anunciar arribades o simplement com a instrument musical. En general els veiem a països com Costa d'Ivori i rodalies.
Membrafons
Són instruments que tenen una membrana que en copejar-se genera el so. Òbviament són sinònim d'Àfrica. En general es presenten en tres formes: pava, copa i rellotge de sorra.
Els tambors africans tenen un gran significat històric i cultural, es toquen a esdeveniments socials, cerimònies de naixement, mort i matrimoni. S'usen a la guerra, s'usen per a la comunicació i són molt significatius per a la comunitat.
Els tambors es toquen amb les mans, amb un pal o amb ossos. La superfície de la pell (d'antílop, ovella, cabra o vaca, de vegades de zebra o rèptil), pot ser rugosa i crear sons més suaus, i de vegades els tambors tenen comptes de metall lligades o llavors i llavors els sons són més rics. Poden tenir nans o no.
Percussió
Són els instruments que produeixen so quan són copejats, raspats, agitats per un objecte o una part del cos. En el cas dÀfrica tenim que aquest tipus dinstruments formen part important de lesperit africans.
Les actuacions de bandes de percussió sempre són sonores, dinàmiques, alegres. En aquest grup podem anomenar el pal de pluja africà. I només anomenem alguns instruments típics dÀfrica. N'hi ha molts més i l'univers de la música tradicional africana és immens.