Les catacumbes de Roma

Pensar a Roma a pensar en el bressol de la civilització occidental, en els seus set turons, si espectacular arquitectura, que dóna testimoni de la seva grandiós passat com a capital d'un dels imperis més extensos de l'antiguitat. I per descomptat és sentir bategar el cor de l'cristianisme des de la Plaça de l'Vaticà.

A causa de la seva llarga història, a Roma hi ha molt a descobrir. El seu origen és desconegut encara que molts apunten que va tenir lloc al 754 aC Des de llavors, la ciutat ha vist passar diferents períodes de la història d'Itàlia com la monarquia, la república o l'imperi i tots ells van donar lloc a interessants anècdotes i històries, bona part de les quals perduren a Roma d'una manera o altre.

Tal és el cas de les catacumbes de Roma, unes galeries subterrànies que es van usar com a cementiri durant diversos segles. En el passat van arribar a existir més de seixanta catacumbes però només cinc d'elles han arribat fins a nosaltres en bones condicions per visitar-les.

En el següent post, ens aproximarem a les catacumbes de Roma per conèixer el seu origen, la seva fi, les seves característiques i moltes coses més. No t'ho perdis!

Què són les catacumbes de Roma?

Es tracta de galeries subterrànies que van ser usades com a lloc d'enterrament pels primers cristians de Roma així com pels ciutadans jueus i romans.

Per als romans era tradició incinerar els cadàvers dels morts però els cristians no estaven d'acord amb aquest costum, de manera que, van decidir crear aquests enormes cementiris sota terra per donar-los sepultura d'acord a ritual cristià i també com una manera de solucionar els problemes de falta d'espai i alt cost de la terra amb els que podien trobar-se a l'hora de fer les seves enterraments.

La llei romana de l'època no permetia que als difunts se'ls donés sepultura a l'interior de la ciutat, de manera que aquestes comunitats van haver de situar les catacumbes de Roma a l'exterior de la seva muralla. Preferiblement en llocs apartats i amagats sota terra per poder dur a terme els rituals funeraris cristians d'una manera lliure i sense sentir-se assetjats.

Les primeres catacumbes solien fer-se als afores de Roma en uns terrenys on hi havia una pedrera. D'aquesta manera, la paraula catacumba significa «a la banda de la pedrera». Les catacumbes de Roma posseïen infinitud de galeries subterrànies que podien arribar a formar laberints de diversos quilòmetres de longitud, al llarg dels quals es van excavar múltiples files de nínxols rectangulars.

Els cossos dels morts s'embolicaven en un llençol i es col·locaven en els nínxols per al seu descans etern. Posteriorment, es tancaven amb làpides de fang cuit i, de manera menys comú, amb làpides de marbre. Finalment es gravava el nom de l'difunt sobre la tapa al costat d'un símbol cristià.

Origen de les catacumbes de Roma

Els cristians van començar a cavar les catacumbes en temps difícils, cap al segle II dC, en temps de persecució. Durant el període que les van usar, a les catacumbes de Roma no només les van convertir en un cementiri sinó també en un lloc de culte i en un espai on sentir-se segurs per practicar la seva fe.

Cap a l'any 313, amb la signatura de l'edicte de Milà, es va posar fi a la persecució que les autoritats romanes havien estat realitzant sobre els cristians, de manera que aquests van tenir més llibertat per adquirir terrenys sense por a que els fos confiscat i així construir petites esglésies on pregar. Tot i això, la comunitat cristiana va continuar emprant les catacumbes de Roma com cementiris fins al segle V dC

Segles després, durant la invasió bàrbara a Itàlia, les catacumbes de Roma van ser contínuament saquejades i els successius Papes es van veure obligats a traslladar les relíquies dels enterraments a les esglésies de la ciutat. D'aquesta manera, les catacumbes es van abandonar i van romandre en l'oblit durant molt de temps.

Catacumbes de Roma

Com vaig assenyalar a l'inici de l'post, en el passat van arribar a existir més de seixanta catacumbes però només cinc d'elles estan obertes a públic en l'actualitat. Les més importants i conegudes (Sant Calixto, Sant Sebastià i Domitila) són a poca distància unes de les altres al llarg de la Via Appia i ben comunicades per autobusos de les línies 118 i 218.

• Catacumba de Sant Sebastià (Via Appia Antica, 136): De 12 quilòmetres d'extensió deu el seu nom a un soldat que va ser martiritzat per convertir-se a l'cristianisme, Sant Sebastià. Juntament amb les catacumbes de Sant Calixto, són les millors que es poden conèixer.
  Obertes de dilluns a dissabte de 9:00 a 12:00 i de 14:00 a 17:00 hores.
• Catacumbes de Sant Calixt (Via Appia Antica, 126): Les catacumbes de Sant Calixt van ser el lloc d'enterrament de 16 papes i desenes de màrtirs cristians en la seva xarxa de galeries de més de 20 quilòmetres d'extensió. Obertes de dijous a dimarts de 9:00 a 12:00 i de 14:00 a 17:00 hores.
• Catacumbes de Priscil·la (Via Salaria, 430): En elles es conserven frescos molt importants per a la història de l'art, com les primeres representacions de la Mare de Déu. Es poden visitar de dimarts a diumenge de 9:00 a 12:00 i de 14:00 a 17:00 hores.
• Catacumbes de Domitila (Via delle Sette Iglésies, 280): Aquestes catacumbes de més de 15 quilòmetres de recorregut van ser descobertes en 1593 i deuen el seu nom a la néta de Vespasià. Obertes de dimecres a dilluns: de 9:00 a 12:00 i de 14:00 a 17:00 hores.
• Catacumbes de Santa Inés (Via Nomentana, 349): Deuen el seu nom a Santa Agnès, que va ser martiritzada per la seva fe cristiana i que va ser enterrada en aquestes mateixes catacumbes que més tard van prendre el seu nom. Es poden visitar de 9:00 a 12:00 i de 16:00 a 18:00 hores. Tanquen els diumenges al matí i els dilluns a la tarda.

Decoració i iconografia de les catacumbes

Tant la decoració de les catacumbes de Roma com la seva iconografia van evolucionar a l'llarg de el temps. En els inicis presentaven una gran influència de Grècia amb temes referents a l'món animal o vegetal però amb un rerefons místic: El colom (Esperit Sant), la vinya i el blat (Eucaristia), el paó (l'eternitat), el peix (el sagrament de l'baptisme), etc.

Posteriorment, cap al segle III dC sorgeixen els temes bíblics en què es representa a Crist com el Bon Pastor o com a Mestre.

Els arqueòlegs han pogut datar les dates de les catacumbes de Roma gràcies al costum de fixar en els murs monedes o camafeus que permetien saber sota quin emperador havia mort la persona. Per exemple, algunes monedes porten l'efígie de Domicià i altres de Neró o Vespasiano.

Què veure a les catacumbes de Roma?

Una visita a les catacumbes de Roma ens permetrà conèixer in situ com eren els enterraments cristians en una època en què estaven perseguits. Resulta molt emocionant recórrer els humits passadissos i contemplar les restes funeraris d'alguns enterraments realitzats tants segles enrere.

Com a curiositat, a causa de l'alta mortalitat infantil de l'època, a les catacumbes de Roma podrem observar la gran quantitat de nínxols destinats a nens a més de fosses grans per donar sepultura a famílies senceres.

Preu de les entrades a les catacumbes de Roma

• Adults: 8 euros
• Menors de 15 anys: 5 euros