Monestir de les Descalces Reals

A escassos minuts de la Porta de el Sol es troba el Monestir de les Descalces Reals, un edifici l'exterior del li fa passar completament desapercebut a causa de la seva decoració austera. No obstant això, el seu interior amaga una enorme bellesa. Pintures murals, quadres, pessebres, reliquiaris i tapissos, entre moltes altres obres d'art, ens expliquen la interessant història d'aquest lloc que passa desapercebut per a molts turistes a Madrid.

Orígens de el monestir

Alonso Gutiérrez, el comptable de l'emperador Carles V, va comprar els terrenys on està ubicat el monestir per fer-se un palau. Aquí va néixer Joana d'Àustria, la filla de l'emperador a el no tenir el seu pare una cort estable. Anys més tard, la infanta va decidir crear una comunitat religiosa i va pensar que aquest era el lloc ideal pel que va optar per comprar-li als hereus d'Alonso Gutiérrez. D'aquesta manera, el 15 d'agost de 1559 van arribar les primeres monges a el Monestir de les Descalces Reals.

Aquest mateix dia va tenir lloc la gran inauguració de el monestir en què va participar la família reial tot i que l'església encara estava sense construir. Va caldre esperar fins a 1564 per acabar l'església i el dia de la Concepció es va col·locar a l'altar major el Santíssim. A Joan Baptista de Toledo se li atribueix la construcció façana en estil clàssic mentre que la resta de l'església es creu que va ser obra de l'enginyer italià Francesco Paciotto.

Al llarg dels anys van ingressar aquí dones de la reialesa i de l'alta aristocràcia. Aquest convent estava lligat històricament a les dones de la Casa d'Àustria, de manera que es podria considerar un equivalent femení de el Monestir de San Lorenzo de l'Escorial. La majoria d'elles va realitzar importants donacions de manera que el monestir va arribar a comptar amb un fons molt important en obres d'art. Algunes de les més destacades tenen la signatura de Pedro de Mena, Rubens, Tiziano, Gaspar Becerra, Sofonisba Anguissola, Sánchez Coello, Brueghel, Luini o Antonio Moro, entre d'altres.

Durant la Guerra Civil Espanyola el monestir va ser privat de la seva comunitat. No obstant això, a l'igual que va passar amb el Museu de El Prado, es van posar les seves obres d'art en un lloc segur. Algunes bombes van produir desperfectes en la volta de l'escala i en el cor. Posteriorment es va realitzar una restauració i van tornar les monges.

Així és l'edifici

A nivell exterior, l'espai que en origen abastava el Monestir de les Descalces Reals era enorme i en ell es trobava una gran horta, l'església i les dependències monacals. No va ser fins al segle XIX quan es van desprendre de part de l'complex i van vendre alguns dels terrenys.

Pel que fa a l'interior, el seu aspecte actual respon a la posterior remodelació de Diego de Villanueva a mitjan el segle XVIII encara que va ser ampliat en successives ocasions. Les pintures mural són de al segle XVII, barroc madrileny i en elles estan representats el rei Felip IV ja Mariana d'Àustria amb la Infanta Margarita i Felipe Pròsper.

Juana d'Àustria va instal·lar les seves estances a la banda de l'altar, el quart real. Aquesta zona va ser després cridada el palau d'absència dels Reis. El Saló de Reis és un espai intermedi per rebre les visites entre la zona de monestir i la zona destinada a la reialesa. Des d'aquesta sala es pot accedir a l'reliquiari (tancat a visites exteriors) on s'alberguen moltes relíquies.

La infanta espanyola va ser enterrada aquí seguint la seva última voluntat, en un sepulcre situat al presbiteri, en una capella a la banda de l'Epístola atribuïda a Joan Baptista Crescenzi. Des d'aquí ella assistia a missa diària. El sepulcre ho adorna una estàtua de marbre blanc en posició orant obra de Jacobo dóna Trezzo, un escultor de la cort del rei Felip II.

El Monestir de les Descalces avui

En l'actualitat són una vintena de monges de clausura les que viuen al monestir. Durant les visites, elles romanen en zones en què no se les pot veure i fora d'aquests horaris realitzen les seves tasques així com la pregària i la meditació. En el cor és on es reuneixen per resar i cantar. Al pis superior de el monestir encara avui es troben vestigis de les primeres cel·les de les monges. Ara allà s'exposen meravellosos tapissos realitzats a Brussel·les i dissenyats per Rubens, que era el pintor de la Cort a Brussel·les on residia Isabel Clara Eugenia, que va oferir els tapissos a el monestir.

Horari de visites i preus

Horari

• De dimarts a dissabte. Demà les: 10:00 - 14:00 Tarda: 16: 00 - 18:30
• Diumenges i festius. 10:00-15:00
• dilluns tancat

Preus

• Tarifa única: 6 euros.