Aranjuez va ser des de temps de la Reconquesta propietat de l'Ordre de Santiago, els grans mestres tenien aquí un palau en l'emplaçament de l'actual a causa de la frondositat del seu paisatge ia la suavitat del seu clima. Quan els Reis Catòlics van adscriure a l'sobirà el paper de gran maestre de Santiago, Aranjuez va quedar incorporat a la Corona. Aquesta fèrtil vega a la confluència de l'Tajo i de l'Jarama, es va convertir amb el temps en la residència campestre per excel·lència de la Família Reial espanyola.
Els Àustries van voler fer d'Aranjuez una gran vila d'inspiració italiana i la dinastia Borbó va contribuir a desenvolupar l'esplendor de el Real Lloc, on passaven tota la primavera fins que arribava el mes de juliol. És per això que aquesta localitat de sud de Madrid es va fer cèlebre per la seva espectacular palau i els seus delicats jardins, als quals cada any acudeixen milers de turistes de tot el món.
Història del Lloc Reial d'Aranjuez
L'emperador Carles V va decidir fer d'aquest heretament una gran vila d'inspiració italiana, designi continuat pel seu fill Felip II a la seva mort que va ordenar edificar el nou palau sobre l'emplaçament en el qual es trobava el dels mestres de l'Ordre de Santiago. Deu el seu arquitectura a Joan Baptista de Toledo (que va realitzar el traçat dels carrers arbrades que ordenen el territori dedicat a jardins i cultius) ia Juan d'Herrera.
Els Borbó van contribuir a desenvolupar l'esplendor d'aquest Real Lloc. Felip V va disposar nous jardins i Fernando VI el traçat de més carrers arbrats. En 1775 Carlos III va manar edificar dues ales més al palau i la nova població va aconseguir el seu complet desenvolupament sota el regnat de Carles IV. Els monarques Ferran VII i Isabel II van continuar visitant Aranjuez durant la primavera per la qual cosa l'esplendor regi del Palau d'Aranjuez es va mantenir fins a 1870.
Estil de Palau d'Aranjuez
El Palau Reial construït per Felip II sobre l'emplaçament d'l'antic palau dels mestres de Sant Jaume es va iniciar en 1564 i deu el seu arquitectura a Joan Baptista de Toledo ia Juan d'Herrera, qui només va arribar a acabar una meitat. Encara que lleno de trets originals de l'renacentismo en el seu plantejament, el Palau d'Aranjuez resulta característic de l'classicisme dels Àustries amb alternança de pedra blanca i maó.
El pla original va ser continuat per Felip V de Borbó en 1715 i finalitzat per Ferran VI el 1752 seguint els plànols que que Joan Baptista de Toledo havia concebut i que havia trigat dos segles a acabar-se. No obstant això, el Palau d'Aranjuez només es va mantenir així vint anys doncs en 1775 Carles III va manar afegir dues ales més.
L'interior del Palau d'Aranjuez
En cas que vulgueu visitar l'interior del Palau d'Aranjuez, les entrades s'han d'adquirir en el propi palau. Els preus depenen de si la visita és guiada o no. Us aconsello que trieu la primera opció ja que un guia turístic professional us explicarà la història de el Real Lloc d'Aranjuez ia més tindreu accés a les estances privades dels reis i a el Museu de Falugues per només 15 euros. Per contra, si la visita és lliure l'entrada només us costarà 9 euros però us perdreu tot l'anterior.
Dins el palau podreu contemplar tapissos flamencs, quadres i mobles d'incalculable valor i fora podreu gaudir dels meravellosos jardins pels quals fa segles passejava la reialesa i la noblesa d'Espanya. L'accés a ells és gratuït.
Quins altres llocs visitar a Aranjuez
- Reial Casa de l'Pagès
Sent Carles IV de Borbó Príncep d'Astúries es va utilitzar com a casa de esbarjo dels pavellons de l'embarcador de Ferran VI i en els voltants es va crear el Jardí de l'au-Prince. Quan va pujar a l'tron va decidir construir a l'extrem oposat d'aquests jardins una nova casa de camp anomenada de l'Pagès, per la seva façanes modestes que des del començament estaven destinades a contrastar amb el luxe del seu interior. L'ornamentació es deu principalment a l'interiorista Jean-Démosthène Dugourc i és notable la influència francesa i italiana. L'estil Imperi és el més recurrent.
La Reial Casa de l'Pagès va ser edificada per l'arquitecte major Juan de Villanueva i el seu deixeble Isidro González Velázquez, a qui es deuen alguns dels seus interiors.
L'any 2001 va ser catalogat com Patrimoni de la Humanitat, Juntament amb altres recintes historicoartístics de la localitat, inscrits a la llista de la Unesco amb el nom de Paisatge cultural d'Aranjuez. Està permesa la seva visita, a partir d'horaris establerts.
Altres edificis de gran interès per visitar a Aranjuez són el Palau de Medinaceli, la Casa d'Oficis i Cavallers, la Casa d'Empleats, l'església de Sant Antoni, la plaça de toros, el Mercat de Proveïments o l'Hospital de Sant Carles.
- Jardins de Rei, de l'Illa, de l'Parterre i de el Príncep
Felip II, gran amant dels jardins, va posar especial interès a adornar Aranjuez. De la seva època es conserven el Jardí de l'Illa, traçat per l'arquitecte Joan Baptista de Toledo, i el de l'Rei immediatament a el palau i la decoració actual es deu a Felip IV.
També a l'illa, la major part de les fonts es deuen a Felip IV si bé els Borbons van continuar enriquint-lo amb detalls com els bancs de Carles III.
Felip V va afegir als jardins existents al Parterre davant el palau i l'extrem a la fi de l'Jardí de l'Illa, anomenat l'Illot, on va instal·lar la Font dels Tritons que Isabel II va fer portar a el Camp de l'Moro.
El Jardí de el Príncep deu el seu nom i la seva creació a l'fill de Carles III qui en la dècada de 1770 va començar a utilitzar l'antic embarcador de Ferran VI com a pavelló d'esbarjo ia desenvolupar en els voltants un jardí a la moda anglofrancesa amb influència directa dels jardins de Maria Antonieta al Petit Trianon.