Parc Natural Canó de el Riu Llops

Espanya té escenaris naturals preciosos i un d'ells és el Parc Natural Canó de el Riu Llops, Una verda i rocosa postal a Castella i Lleó que avui descobrirem. És un paisatge protegit, nomenat parc el 1985, amb l'objectiu de tenir cura de la flora i fauna de l'indret.

Per aquest bell paisatge de la província de Sòria pots, molt especialment, fer senderisme i per als que gaudeixen d'aquest tipus d'esport es proposen moltes rutes. Avui t'expliquem tot sobre aquest parc natural on a més podràs conèixer espècies de tot tipus i coves meravelloses.

Parc Natural Canó de el Riu Llops

Com vam dir més amunt el parc ocupa territori de Sòria però també de Burgos i el seu eix principal és, per descomptat, el riu Lobos, que discorre pel fons de l'canó que amb el pas dels segles ha ajudat a formar. El riu neix a Burgos, tot i que la majoria del seu recorregut és per Soria.

El paisatge és un canó, un tall molt profund enfonsat a la terra amb parets altíssimes. El riu Llop és en part el causant de l'erosió, el seu fluir constant, però l'aigua ha acabat dissolent la roca també i fet i fet s'han enfonsat les grutes amagades en la terra. Així, han quedat a la vista unes zones anomenades lermes, De forma còncava, rovellades, sobre les parets altes de l'canó.

I és que tot el paisatge és de terra càrstica així que és el que es diu porosa i procliu per això mateix a ser terra tova. Per això cal moltes coves i tot un sistema subterrani d'aigües. D'aquestes meravelles la flora i la fauna s'aprofiten.

Hi pins, alzines, ginebres, àlbers, salzes, Pollancres i nenúfars o bogues sobre les aigües. A l'altra mà hi voltors, mussols, àguiles, falcons, truites i llúdrigues, només per anomenar les espècies més importants.

Turisme al Parc Natural Canó de el Riu Llop

Amb semblant descripció segur ja tens ganes d'anar a passar unes hores aquí. I pots fer-ho, el turisme arriba de tot Espanya accedint a el parc des de tres punts diferents: es pot ingressar des de Burgos, Des de la localitat d'Hontoria del Pilar, a l'oest; també des de l'accés Pont dels Set Ulls, El més utilitzat a l'hora de fer senderisme; i també pel final de l'canó on hi ha l'entrada coneguda com la Galiana, Prop de el Centre d'Interpretació i pel mateix també molt usada.

Ingressis per on ingressis hi ha centres d'informació, serveis i estacionament. Potser tantes rutes de senderisme et apabullen, de fet més que hores pots passar aquí dins dies, així que pots començar per fer una visita bàsica que inclou el conèixer l'Ermita de Sant Bartomeu i el Mirades de la Galiana.

Aquest és un passeig molt simple que es fa en un parell d'hores així que diguem que és apte tot públic. aquesta visita comença llavors pel Centre de Visitants de la Casa de Parc, En Ucero. Després ingresses per l'entrada que està a peu de la costa de la Galiana i ja des d'aquest punt les vistes són increïbles. Si vas en cotxe pots avançar per camí asfaltat dos quilòmetres i mig i després estacionar a qualsevol de les tres zones disponibles.

Un aparcament està en Font Engómez i els altres dos són a la Cova Freda, a quilòmetre i passos res més i l'altre a Valdecea, a dos quilòmetres i mig. Si vas per aquestes dates no podràs anar més enllà amb el cotxe que de la Cova Freda. Si deixes el cotxe a Valdacea tens mil metres fins a l'esplanada de l'ermita de Sant Bartomeu. Per arribar a la mateixa tens dos camins entre els quals escollir.

Pots anar per l'anomenada Senda el Riu, creuant el riu saltant pedres, o seguir la pista forestal, ideal si portes sandàlies o no vols esforçar. El lloc on hi ha l'ermita sembla màgic, En un meandre del riu, amb estanys amb nenúfars, entre parets de pedra ataronjats. La construcció és d'estil romàntic, de l' segle XII, I té un bell rosassa de cinc puntes. Obre només en certs horaris.

La visita bàsica segueix fins a la Cova Gran i el Balconcillo. La Cova Gran és un buit gran en la pedra calcària decorada amb pintures rupestres, Allí prop de l'ermita. També al costat d'ella hi ha un caminet que puja fins al Balconcillo, una finestra natural que atorga vistes fenomenals de l'canó. No t'ho perdis. I aquí, si tens més energia, pots seguir una mica més per la Senda el Riu, per veure com el canó s'estreny i arribar fins al Colmenar dels Frares.

Hi ha aquí ruscs velles, tradicionals, lleixes al seu torn col·locades sobre la roca. Però no només això, també comencen a aparèixer prestatges amb granotes, moltíssimes, i nenúfars. Un lloc bonic. Aquí acaba la visita bàsica. Quan tornis a l'cotxe pots conduir una mica fins al Mirador de la Galiana, Seran tres quilòmetres, per gaudir d'una molt bona vista de l'canó, Ucero i el seu castell i més muntanyes a el fons, sobrevolades per voltors.

Ara bé, si el que t'agrada és el Senderime pròpiament dit com et vaig dir el parc abunda en camins i rutes i alguns estan senyalitzats i traçats especialment. Hi ha molts, però bàsicament podem concentrar tot en quatre sendes que travessen les millors zones de parc:

  • Senda el Riu: Fa un camí lineal per la llera de l'Llop, de 15 quilòmetres anada, i té diversos trams. Va d'un extrem a l'altre de parc i també pots prendre-des del mig, al Pont dels Set Ulls. És una senda plana, gens difícil.
  • Senda del Castell: És un camí circular de 6, 5 quilòmetres i no passa per l'eix centra de l'canó. La ruta inclou el castell de Ucero, el poble mateix, i un túnel romà de mes de cent metres. Pots prendre la ruta en qualsevol punt però el millor és començar-per la Casa de Parc i agafar el fullet amb informació. El castell és d'entrada lliure i té unes vistes estupendes. Calcula unes hores hores.
  • Senda de les Gullurías: També és una ruta circular però aquesta recorre nou quilòmetres, amb la partida i l'arribada a la Casa de Parc d'Ucero. La fita de la ruta és el Mirador de les Gullerías, amb una vista fenomenal de el lloc.
  • Senda d'Hontoria: Un altre camí circular de 10 quilòmetres de llarg. Discorre pel primer tram de l'canó, més baix, amb denses pinedes, el que fa que sigui un camí més íntim i gairebé secret.

Com hem dit abans, la veritat és que el Parc Natural Canó de el Riu Llops té moltes sendes, conegudes i transitades, i no tant. Entre elles i només per no deixar-les fora podem anomenar les rutes de el Pic Navas, de La Serra, de Valdecea, El Encnar de Nafría, El Torcón, Riu Chico o Valderrueda. I no t'oblidis de les coves!


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*