Places més grans d'Espanya

Plaça del Fòrum

A l'hora de parlar de les places més grans d'Espanya, la nostra primera temptació era fer-ho de les nombroses places majors que poblen el nostre país. No obstant, estaríem caient en un error perquè no són les més grans.

En efecte, Espanya compta amb unes meravelloses places majors plenes de monuments i història. Totes elles són molt boniques, encara que hem de destacar-te la inigualable de Salamanca o la no menys bella de Madrid. Així mateix, podríem parlar-ne d'altres més humils, però igualment precioses com la de Chinchón o la de Almagro. Tot i això, et volem parlar de les places més grans d'Espanya i cap d'aquestes no es trobaria entre elles. Són les que et mostrarem.

Plaça del Fòrum (Barcelona)

Vista de la plaça del Fòrum

Plaça del Fòrum, a Barcelona

Potser tampoc no hauríem d'incloure aquest espai públic en el nostre recorregut, ja que també rep el nom de parc del Fòrum. No és casualitat, ja que compta amb uns 160 metres quadrats i connecta Barcelona amb Sant Adrià del Besòs.

Es va crear el 2004 amb un disseny de Elies Torres y José Antonio Martínez com a seu per al Fòrum Universal de les Cultures que es va celebrar aquell any a la ciutat catalana, d?aquí ve el seu nom. I també el del seu edifici més emblemàtic: el Fòrum, obra de Jacques Herzog y Pierre de Meuron, que avui alberga el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L'àrea principal de l'espai està dominada per una enorme placa fotovoltaica, unes pèrgoles anomenades Los Pajaritos, un bosc de columnes i diversos espais escènics per celebrar espectacles. Però, a més, compta amb dos recintes més petits més: el parc del Camp de la Bota i el dels Auditoris.

Plaça de Colom (Madrid)

La plaça de Colom

Vista de la plaça de Colón, a Madrid, una de les més boniques entre les places més grans d'Espanya

Més petita que l'anterior, però igualment espectacular és aquesta plaça madrilenya amb els seus 37 metres quadrats. Es troba a la confluència dels carrers Goya i Gènova i dels passeigs de la Castellana i Recoletos.

Rep el nom dels jardins i el monument a Cristóbal Colón que la dominen. Aquest respon a l'estil neogòtic i va ser erigit a finals del segle XIX. Destaca pels disset metres d'alçada totals, si bé l'estàtua pròpiament dita, obra de Jerònim Suñol en marbre blanc, en mesura tres.

Pel que fa als citats Jardins de l'Descobriment, sota ells es troba a Centre d'Art Teatre Fernán Gómez, antic Centre Cultural de la Vila de Madrid. Ja a la seva superfície, pots veure un altre monument, el dedicat, justament, al descobriment d'Amèrica, obra de Joaquín Vaquer Turcios. I també la bandera d'Espanya més gran del món, amb una superfície de 294 metres quadrats elevada sobre un pal de cinquanta.

Finalment, a la confluència de la plaça amb el carrer Gènova hi ha les Torres de Colom i, als peus, en un illot, l'escultura Dona amb mirall, del colombià Fernando Botero.

Plaça d´Espanya (Madrid)

Plaça d'Espanya, a Madrid

Plaça d'Espanya, a Madrid

No sortim de la capital del nostre país per mostrar-te una altra de les places més grans d'Espanya que gairebé arriba a l'anterior, ja que fa 36 900 metres quadrats. Hi conflueixen els carrers Gran Via, Princesa, Bailén, Ferraz, Leganitos i Cuesta de San Vicente.

La circumden diversos edificis emblemàtics de la ciutat. És el cas de la Torre de Madrid, que, amb els seus cent quaranta-dos metres d'alçada, va ser un dels primers gratacels de la capital, ja que es va construir el 1960. I també de l'imponent Edifici Espanya, que està al final de la Gran Via.

Però menys funcional que aquests i, sincerament, més bonica és la Casa Gallardo, una joia del modernisme obra de Federico Arias Rey acabada el 1914. I tampoc no hem d'oblidar l'edifici de la Real Companyia Asturiana de Mines, una altra preciositat d'estil alfonsí o eclèctic monumental de finals del segle XIX. Finalment, un monument a Miguel de Cervantes domina la plaça d'Espanya des del centre. Va ser obra de Rafael Martínez Zapatero i de Lorenzo Coullaut Valera i representa a l'escriptor assegut amb don Quixot i Sancho cavalcant sota la seva figura.

Plaça d´Espanya (Barcelona)

Plaça d´Espanya, a Barcelona

La plaça d´Espanya de Barcelona

Continuem el nostre recorregut per les places més grans d'Espanya a l'homònima de l'anterior ubicada a Barcelona. Amb els seus 34 metres quadrats, és una mica més petita, però no menys bella. Va ser dissenyada pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch y Guillem Busquets, encara que l'encarregat d'acabar-la seria Antoni Darder.

Va ser construïda per a la Exposició Internacional de 1929 com a accés a la zona de Montjuïc, seu principal d'aquella mostra. De fet, encara es conserven monuments de llavors com el poble Espanyol o l'antiga plaça de toros, una joia neomudèjar de August Font avui transformada en centre comercial, les Torres Venecianes de Ramon Raventós o el pavelló alemany, una meravella de l'arquitectura moderna deguda a Mies van der Rohe.

Així mateix, al centre de la plaça hi ha una font monumental creada per José María Jujol i decorada pels escultors Miguel Blay y Miquel i Llucía Oslé. De trets classicistes, representa una al·legoria de la geografia i la història d'Espanya amb representació dels seus mars, rius i alguns personatges il·lustres com Santa Teresa de Jesús, Isabel la Catòlica o Jaume I d'Aragó.

Plaça d´Orient (Madrid), molt més que una de les places més grans d´Espanya

Palau Reial

El Palau Reial, a la plaça d'Orient

Situada al bell mig de la capital d'Espanya, té, aproximadament, 32 000 metres quadrats. La seva forma és rectangular amb capçal corbat i va ser dissenyada per Narcís Pascual i Colomer el 1844. Així mateix, potser es tracta de la més monumental de totes les que t'hem mostrat fins ara.

Perquè a la part occidental la delimita l'impressionant Palau Reial, construït per ordre de Felip V al segle XVIII sobre les restes de l'antic Alcázar. Així mateix, per l'orient l'emmarca el Teatre Real, coliseu madrileny per a l'òpera que es va inaugurar el 1850 i, pel nord, el Reial Monestir de l'Encarnació, fundat per la reina Margarida d'Àustria, esposa de Felip II, al segle XVII.

Però, a més, la Plaça d'Orient destaca pels jardins preciosos. Sense esmentar els creats per Francesco Sabatini, que no pertanyen a la plaça sinó al palau, t'aconsellem que vegis els jardins centrals, de factura barroca, els de Lepant y els del Cap Noval, tots ells amb els seus respectius conjunts escultòrics.

Destaca entre aquests el monument a Felip IV realitzat per Pietro Tacca, però també les estàtues dels reis espanyols, que abasten des de l'època visigoda fins a Ferran I de Lleó. Així mateix, als jardins de Cap Noval pots veure un monument a aquest soldat creat per Mariano Benlliure i en els de Lepant una altra al capità Melgar obra de Juliol González Pola.

Plaça d´Espanya (Sevilla)

Plaça d'Espanya de Sevilla

Plaça d'Espanya de Sevilla

En res desmereix a les anteriors aquesta imponent plaça creada per a la Exposició Iberoamericana de 1929. Es troba al sevillà parc de María Luisa i és degut a l'arquitecte Aníbal González, qui va crear un espai semi-el·líptic de 31 000 metres quadres emmarcat per una espectacular edificació d'uns cent setanta metres.

Aquesta forma simbolitza l'abraçada d'Espanya a les nacions iberoamericanes. Fins i tot s'obre al riu Guadalquivir com a trajecte per arribar al Nou Continent. També l'emmarca un petit riu de mig quilòmetre travessat per quatre ponts.

Quant a la construcció principal, respon a l'estil classicista de vila palladiana. La façana té una espectacular decoració de ceràmica i galeries sustentades per arcs. Aquestes últimes, a més, compten amb sostres primorosament decorats amb cassetonats de fusta. Finalment, als extrems de l'edificació s'enlairen dues espectaculars torres barroques de setanta-quatre metres d'alçada, encara que també presenta dues portes, la de Navarra i la d'Aragó.

D'altra banda, la plaça compta amb una font central obra de Vicente Traver i amb quaranta-vuit bancs que representen les quaranta-sis províncies peninsulars i els arxipèlags canari i balear. Estan ordenades alfabèticament i en cada banc apareix el seu escut, el seu mapa i una rajola pisana amb algun fet rellevant de la seva història.

Plaça Major de Medina del Camp

Plaça Major de Medina del Camp

Col·legiata de Sant Antolín, a la Plaça Major de Medina del Camp

Si parlem de dimensions, no li correspondria ocupar aquest lloc entre les places més grans d'Espanya a aquesta de Medina del Campo. Però volem incloure-la perquè és la més gran entre les més grans del nostre país, amb una superfície de 14 000 metres quadrats i superant, per exemple, les de Salamanca o Madrid.

Se la coneix per Plaça Major de la Hispanitat. I res no ha d'envejar les anteriors quant a valor monumental. Perquè l'emmarquen construccions com el Ajuntament i les cases dels Arcs i del Pes, totes elles del segle XVII. Però també el Palau Reial, els convents de Sant Josep i Santa Maria Magdalena o la Col·legiata de Sant Antolín.

Com a curiositat, et direm que les diferents voreres porten noms com el Potrillo, l'Especieria, la Joieria o l'Armería segons els gremis que s'hi instal·laven per vendre els seus articles. I és que el seu origen data del segle XIII, tot i que la forma actual és posterior. En qualsevol cas, la Plaça Major de Medina del Campo és una de les més antigues del nostre país.

En conclusió, t'hem mostrat les places més grans d'Espanya. Inevitablement, ens n'hem deixat altres com la del Pilar de Saragossa, amb els seus 24 100 metres quadrats, la del Castell a Pamplona amb 14 000 o la pròpia Plaça Major de Madrid, amb més de 12 000. No et semblen llocs tan meravellosos com impressionants?


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*