Seguint la Senda l'Ós

T'agrada sortir de passeig, caminar llargament, anar en bicicleta? Doncs això és el que proposa aquesta via verda, Senda l'Ós, que discorre per terres de l' Principat d'Astúries, a Espanya. Un camí preciós que pot fer-se pràcticament tot l'any i que en cada temporada canvia, precisament, els seus colors.

És un antic camí miner que a finals dels anys '80 va cobrar un nou sentit i es va convertir en motor de la revitalització econòmica de la zona tornant més atractiva tant per a locals com per a visitants temporanis. Vegem llavors què ens ofereix la bella i asturiana Senda de l'Ós.

La Senda de l'Ós

Com vam dir, aquest camí està a Astúries, un principat, comunitat autònoma, que està a l'oest d'Espanya. El habiten poc més d'un milió de persones i la seva capital és la ciutat d'Oviedo, encara que Gijón és el centre urbà més poblat.

La senda és un vell camí miner, És a dir un camí que antigament recorria el tren de les mines que creuava la vall del riu Trubia, anant i venint de les mines de Teverga, de carbó i ferro. el tren només va estar en ús des del segle XIX fins a començaments de la dècada de l''60 i el transport era exclusiu de les mines, no viatjava gent. Obvi, quan les mines van esgotar la seva producció i van deixar de ser competitives, van tancar. Això va ocórrer en 1963.

Aquest trenet obrer començava el seu recorregut al poble de Trubia, gran proveïdor de la fàbrica d'armes local, creuava la vega de Trubia, arribava a Vilanova i des d'allà arribava a Proaza i després a Caranga. En aquest punt es bifurcava: un tram arribava a Bárzana i Santa Marina i l'altre acabava en Entrago. Per molts anys va ser oblidat però a finals dels anys '80 es va revifar l'interès en ell.

Així el 1987 els governs locals estaven pensant en com revitalitzar les economies de la mà de l'turisme rural i el vell tren es va presentar com una de les eines més importants per aconseguir-ho. El tren unia ja el territori, així que només calia recuperar-lo, posar el valor el traçat i agregar-li més atractius a la ruta.

Els primers treballs van ser d'índole més tècnica ja que després de dècades d'abandonament el tren estava a no tan bones condicions. Parlem de la pista, de la plataforma, perquè pogués ser adaptada a nous usos esportius o als peus dels turistes.

Mentre aquests anaven desenvolupant-se, els diferents ajuntaments van començar a traçar programes i esdeveniments culturals, socials i esportius que poguessin treure-li profit. Parlem de tornejos de parapent, maratons, rutes a cavall, carril bici, excursionisme, escalades, trobades gaiters, etcètera, etcètera, etcètera.

Així va néixer la Senda l'Ós, que també és coneguda com a Ruta de l'Ós. Es tracta així d'un camí de vianants i cicloturista en el qual fins i tot es pot circular en cadira de rodes. Recorre més de 40 quilòmetres i és ideal per fer amb nens. Té panells informatius ben ubicats, hi ha tanques de fusta protegint els trams més perillosos i el sòl és ferma i ben compactat. És una clàssica via verda.

Què és una via verda? És un recorregut de vianants i ciclista en un medi natural que se centra en el re condicionament d'estructures en desús, velles carreteres o vells ferrocarrils, especialment. via verda se'ls diu a Espanya i és sinònim de seguretat, facilitat i accessibilitat. També de llocs de trobada, d'esbarjo, de benestar i bona qualitat de vida. Si t'interessa conèixer altres t'explico que a Aragó, Andalusia, Madrid, Castella-la Manxa, Catalunya i Mallorca hi ha altres vies verd.

concretament la Senda l'Ós té forma de lletra I i com vam dir més amunt comença a Tuñón, a la zona recreativa, a Sant Adrià. Un tram de 10 quilòmetres comú creua Proaza i després es produeix la separació en dues valls diferents: la Vall de Teverga amb punt final a les coves horta, i la Vall de Quirós amb final a Santa Marina.

El recorregut de tots dos és preciós doncs inclou túnels, avui il·luminats, ponts, congostos i ruïnes de caràcter industrial. Per exemple, al quilòmetre 5.5 hi ha les Ósses Tola i Paca, en un osero tancat, o també veurem l'impressionant i bell congost de Penyes Juntes o el de Valdecerezales.

El lloc web oficial ens diu que hi ha tres trams en la Senda l'Ós. Tuñón a Proaza, Proaza a Teverga i Proaza a Quirós:

  • Tunyó a Proaza: La sortida és des Tuñón, es recorren sis quilòmetres amb un desnivell de 10 metres i la dificultat de la ruta és baixa. Es fa en una mitjana de dues hores. Va ser el primer tram inaugurat, al maig de 1995.
  • Proça a Teverga: La distància recorreguda és de 14 quilòmetres amb un desnivell de 10 metres. La dificultat també és baixa encara que s'estima que entre Proaza i Teverga no es triga menys de quatre hores. Es va inaugurar el 1996 fins Entrago i després, el 2011, es va obrir el tram fins a Cova Horta.
  • Proaza Quirós: Aquest tram recorre vuit quilòmetres amb un desnivell molt més pronunciat que els anteriors: 450 metres. De tota manera la dificultat és baixa i el temps en recórrer-lo és de quatre hores. Es va inaugurar el 1999.

Hi ha dues empreses que s'ocupen de promocionar l'esport aventura a la zona. està Esporventura amb el seu conjunt d'activitats: lloguer de bicicletes i raquetes de neu, espeleologia, passejades en canoes, escalades, campaments i, per als més aventurers, descens per barrancs, És a dir, descens per la llera d'un riu creuant cascades, saltant tolls i lliscant per tobogones de pedra.

A la Senda de l'Ós també hi ha el Refugi del Llano, Una escola d'escalada que pertany a la Federació de Muntanya de el Principat d'Astúries i està a la Vall de Quiros, al poble El Pla. L'escola ofereix cursos d'escalada, escalades en família i altres cursos i activitats col·lectives.

Com veus, la Senda de l'Ós ens està oferint activitats i postals tot l'any. Què et sembla donar-te una volta i gaudir de la incipient primavera allà?


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*