A l'oest d'Espanya es troba Mèrida, la capital d'Extremadura, la qual va ser fundada pels romans al segle I aC Aquí se situa un dels conjunts arquitectònics més importants d'Europa de el qual forma part el teatre romà de la ciutat.
Tot i que els romans no eren molt aficionats a el teatre, una ciutat de l'prestigi de Mèrida havia de comptar amb un impressionant edifici per als jocs escènics. El d'Augusta Emerita (com se la coneixia en aquella època) tenia una capacitat de 6.000 espectadors, una xifra molt alta per a l'època d'acord amb la importància d'aquesta ciutat hispana.
En l'actualitat, cada estiu acull les representacions de l'Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. Una cita que li retorna la seva esplendor i la funció original per al qual va ser creat fa segles.
Història de Teatre romà de Mèrida
El Teatre romà de Mèrida va ser construït sota el patrocini d'Agripa, gendre d'August, entre els anys 16 i 15 aC per instància de l'cònsol Maco Vipsanio Agripa. A l'estar totalment exposat a les inclemències meteorològiques va haver de ser reparat a principis de segle II durant el govern de l'emperador Trajà.
Va ser llavors quan es va erigir l'actual façana, que compta amb tres obertures per on accedeixen els actors a l'escenari. Més endavant, sota el govern de l'emperador Constantí, es van introduir una calçada de ciment que envolta el monument i nous elements arquitectònics-ornamentals. L'escenari per a les actuacions presentava un paviment de marbre, a més de diverses estàtues i tres portes.
El Teatre romà de Mèrida va arribar a tenir una capacitat de 6.000 espectadors. Aquests es distribuïen de baix a dalt segons la classe social a tres sectors de graderies, que estaven separades per barreres i passadissos ia les que s'accedia per unes escales.
Posteriorment aquest lloc va viure un llarg període de decadència. Per això, es va abandonar i es va cobrir amb sorra, de manera que només la graderia superior (summa cavea) va quedar a la vista. Més tard el Teatre romà de Mèrida va rebre el nom de Les set cadires doncs segons la tradició, es deia que els sultans moros s'havien assegut per decidir el destí de la ciutat.
Les excavacions arqueològiques en el teatre van començar el 1910. Des de 1933 acull la celebració de l'Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida i el 1962 van començar les tasques per a la seva reconstrucció parcial. Dècades més tard va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993.
Distribució de Teatre romà de Mèrida
El teatre es troba al costat de la muralla i amb gran part del seu graderia recolzat en el turó de Sant Albín, en una situació perifèrica dins del conjunt romà.
Els espectadors de Teatre romà de Mèrida ocupaven el seu seient en un dels tres sectors de graderies existents depenent de la seva estrat social: caveas summa, mitja i ima, les quals estaven separades per barreres i passadissos.
Quan van començar les tasques d'excavació en 1910 per recuperar les restes de el teatre, la deteriorada graderia superior era l'únic que sobresortia de la sorra que el cobria. En el passat, a l'quedar destruïdes les voltes dels accessos, només quedaven en peu els set cossos dels seus grades, el que va donar lloc al fet que aquestes ruïnes fossin batejades com les Set Cadires, de les que anteriorment parlàvem.
La cavea ima era el lloc que ocupaven els cavallers de Emerita Augusta. En l'època de Trajà es va modificar i va erigir un espai sagrat en el seu centre envoltat d'una barana de marbre. Enfront de la cavea ima veiem XNUMX grades més baixes i amples, on els sacerdots i magistrats gaudien de l'espectacle.
L'espai semicircular on se situava el cor, l'orchestra, llueix un sòl marbre fruit d'una reforma tardana. L'escena es tanca amb un mur de 30 metres d'altura estructurat en dos cossos de columnes en les que podem veure estàtues d'emperadors divinitzats i de déus Tot s'eleva sobre un podi decorat amb rics marbres.
Després del mur de l'escenari s'aprecia un ampli jardí porticat tancat per murs amb fornícules que van ser decorades amb estàtues de membres de la família imperial. En principi es va interpretar com una biblioteca, però el descobriment de diverses estàtues, entre elles el cèlebre retrat d'August vetllat com Pontifex Maximus i un altre de Tiberi, a més de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial, van portar a interpretar que el lloc es va destinar a aquest culte, que després radicaria en el Temple de Diana.
imatge | Wikimedia Commons
Horaris i entrades
Horaris
- De l'1 d'octubre a l'31 de març de 9: 00h a 18: 30h
- De l'1 d'abril a l'30 de setembre de 9: 00h a 21: 00h
Tarifes
- Entrada individual: 12 € (normal) - 6 € (reduïda)