Un passeig per Zafra, la desconeguda d'Extremadura

Zafra és una de les ciutats de major popularitat a Extremadura. La seva situació a sud de Badajoz (Entre les serres dels Sants i El Castellar) i a la vora de la vella calçada romana de la Plata (entre Andalusia, Castella-la Manxa i l'Alentejo) ha convertit a aquesta ciutat en un punt de referència turística com a lloc de descans i vacances.

Es tracta d'una ciutat petita de 17.000 habitants aproximadament que es pot visitar en molt poc temps, pel que no tindràs excusa per no anar fins a aquesta bonica localitat de Badajoz.

Origen de Zafra

A el parer és d'origen romà (Després de tot es troba a la Via de la Plata), encara que s'han trobat restes de l'Edat de l'Bronze. A l'edat mitjana el seu desenvolupament va ser musulmà fins que va ser conquerida pel rei Ferran III allà pel segle XIII. En qualsevol cas, va haver d'esperar que la dinastia dels Trastàmara es fes amb les regnes de la corona de Castella perquè Zafra adquirís un paper cada vegada més rellevant en el sud d'Extremadura.

L'any de 1.394 Joan II va donar, sota la denominació de Senyoriu de Fira, Zafra juntament amb els llogarets de Fira i La Parra a Gomes I Suárez de Figueroa, cambrer de la reina castellana i fill de Lorenzo Suárez de Figueroa, Gran Mestre de la ordre de Santiago.

Els nous senyors de Zafra van decidir convertir-la en el centre dels seus dominis i la vila va ser adoptant una nova fisonomia ja que es va iniciar la construcció d'una muralla defensiva i grans edificis destinats a la residència dels seus amos. Quan al segle XVII el llinatge de la família puja a la grandesa d'Espanya, se li dóna un nou enfocament urbà a la localitat. D'aquesta manera, es va reconvertir el vell Alcàsser en un palau d'acord amb els nous gustos de la cort dels Àustries.

Sota el favor de la Casa de Fira, es van crear també els Hospitals de Sant Jaume, Sant Miquel i Sant Ildefons i convents femenins com les clarisses de Santa Marina, les terciàries de la Creu i les dominiques de Santa Caterina i Regina Coeli. Fora de la muralla es van aixecar els monestirs dominics de Sant Diumenge de el Camp i del Rosari, i de franciscans de Sant Benet i de Sant Onofre de la Lapa.

Què veure a Zafra?

• muralla: Zafra va ser una ciutat emmurallada a la Baixa Edat Mitjana. Per aquest motiu es conservin tres de les portes d'accés a la vila: la de Jerez, el Cub i Palau.
• Castillo- palau de Duc de Fira: És la principal construcció que va tenir un tall defensiu però un cap palatí. Actualment, és parador de turisme. El valor de l'palau s'expressa a través del seu espectacular façana i del seu majestuós pati renaixentista, en un enclavament idoni per descobrir l'entorn monumental i els paratges de la zona. Tots els visitants queden meravellats amb el seu grandiós interior, el qual conserva bells enteixinats, ferramentes, passamans i elements decoratius de l'antic palau.
• places: Inherent a la personalitat de Zafra és l'activitat comercial. La població solia reunir-se a la Plaça Noia i la Plaça Gran, unides pel Arquillo de el Pa, per fer les seves compres. Ambdues tenen porxos i són el centre de carrerons menestrals. El manteniment continuat de l'activitat mercantil es va veure recompensat amb la concessió Reial a Zafra de l'títol de ciutat en 1882, de la Fira Regional del Camp Extremeny el 1966 i de la Fira Internacional Ramadera el 1992.
• edificis religiosos: Els convents van tenir gran protagonisme, com el de Santa Marina (lligat a la casa de Fira) el de Santa Clara (amb escultures de membres de l'ducat) el de el Rosari o el de Santa Caterina. La Col·legiata de la Candelera té estructura de el gòtic tardà i mudèjar i obra barroca, especialment de Zurbarán o Churriguera. A més, alberga un museu sacre amb peces d'interès.
• Pilars: Són fonts històriques que adornen el traçat de Zafra. Un dels més destacats és el de Sant Benet, d'estil gòtic de mitjan el segle XV.
• Altres llocs d'interès: L'Hospital de Sant Jaume (amb portada plateresc-mudèjar) o els vestigis jueus a sinagogues, carrers i habitatges.

On menjar a Zafra?

Tanta visita turística de ben segur que obre la gana. La gastronomia a Zafra mereix una menció especial. Els següents són alguns restaurants molt recomanats per gaudir de les menges pròpies d'aquesta terra.

• Canyella a Rama. El popular xef Pepe Crespo va canviar de local fa un parell d'anys però manté la seva oferta culinària tradicional extremenya. Coca de l'Casar, croquetes d'espinacs amb pinyons, cua de bou, hamburguesa de retinto amb coca de l'Casar i cruixent de ceba, trufes de xocolata blanca per acabar. De vi de la casa, el local Vinya Pobla Ull de llebre, de la DO Ribera de l'Guadiana.
• barbacana. La seva cuina es podria descriure entre el regional i el modern: formatge de la Serena, pernil ibèric, lloms de turbot, garrí de Zafra rostit a l'aroma de farigola ... riquíssim!
• la Rebotica. La cuina de xef José Luis Entrades navega entre el rústic, el modern i fins l'exòtic. Foie gras d'ànec a làmines amanit amb vinagre de cirera de l'Jerte, galtes ibèriques estofades en porto amb raviolis de carbassó i nabius, peix mantega amb cruixent d'alga nori i maionesa de wasabi amb gingebre i soja, i una 'crême brulée' deliciosa de poma amb gelat.