Els vestits típics interpreten els costums, tradicions, tot el relacionat amb la terra i la seva gent, la seva cultura, la seva religió, la seva gastronomia, la seva música. Podem avançar en el temps, sumar progrés, invents, que els anys pesen a l'esquena de les nacions, però el vestit típic sempre estarà allà per recordar-nos el passat, l'origen, la història. Qui som i d'on venim.
Per això no sol haver-hi un sol vestit típic i de nou, en el cas d'avui, ens topem amb diverses versions de l' vestit típic d'Oaxaca.
Oaxaca
A la regió sud-oest de Mèxic està l'estat de Oaxaca, un lloc amb molta població indígena. De fet hi ha 16 grups ètnics i és una meravella que hagin sobreviscut tantes de les seves costums.
Serres, rius, grutes, cavernes, tot això caracteritza la seva geografia. És una terra de clima variat i amb una gran biodiversitat. A causa de la seva enorme població indígena ia la colonització espanyola és terra de sincretisme religiós.
Oaxaca celebra tots els sants, però la millor festa de totes és la de l'18 de desembre, la festa patronal de la Mare de Déu de la Soledat. Obvi, hi ha altres verges que també són molt festejades.
Vestit típic d'Oaxaca
Un dels més populars vestits típics d'Oaxaca és el de Tehuana, Aquell estil que tant va fer conèixer l'artista Frida Khalo. És el vestit femení de l'ètnia zapoteca, poble que habitava l'istme de Tehuanpetec. Aquí es va originar el vestit que després va expandir el seu ús i que avui es veu en moltes celebracions, tot i el pas de el temps i de les constants modificacions que ha sofert.
Hi ha un vestit de cada dia: Consisteix en una rabona, faldilla llarga, amb un brodat i fabricada amb qualsevol tela. hi ha una versió una mica més elegant en el qual se li suma un olán blanc d'una altra tela. Com és un vestit de mig gala el pentinat cobra importància. Si la dona està casada l'encaix de guia de flors el fa servir a la dreta i si està soltera però buscant marit, a la banda esquerra.
La versió de gala pròpiament dita ja té anells, enagos i el clàssic huipil que veiem en diversos països d'Amèrica Llatina. El pèl s'usa amb trenes amb llaços i al cap una moneda. El huipil és enorme i es pot lluir de dues maneres: una banda més petit s'usa per a les celebracions i una banda mes gran es fa servir per a un passeig o per ballar. Hi ha una altra versió fins i tot més refinada que es coneix com Patrona de majordomia on apareix un serrell de cuquet fet amb or i que apareix en l'època de Porfirio Díaz.
Després, a la part sud de les valls centrals de l'estat, apareix l'anomenat vestit de chenteña. Barreja indígena i colonial, aquí tenim una faldilla de cotó feta a mà de colors brillants, amb una brusa també de cotó molt brodada per davant pitjor amb rebòqui negre.
Al poble de Coyopetec, a la Vall d'Oaxaca, apareix el vestit de Coyotepec: La tela és a quadres i el huipil, el comú denominador de tots costats, és brodat a l'escot i de cotó blanc. L'arrebosso és negre i es enrueda al cap qual turbant.
Per la seva banda, a la serra mazateca, l'huipil té un brodat frontal amb punt creu en colors ben vibrants. Els brodats solen ser de flors de la zona i d'aus. També hi ha llistons roses i blau turquesa. A la part inferior de l'huipil hi ha el refajo decorat amb brodats vermellosos. Les dones pentinen els seus cabells amb dues trenes i a l'ballar ho fan amb una xicra a les mans plena de pètals de flors que van llançant.
Un altre bonic vestit típic és el vestit de malacatera de Jamiltepec. Es diu així perquè qui ho confecciona fa servir malacates per al filat de el cotó. Es tenyeix de color lila i vermell i les noies porten xongos al cap on van encaixades les agulles de l'malacate.
En la costa de l'istme de Tehuanteepec viu l'ètnia huave. Aquí fa molta calor així que el clàssic huipil és lleuger, La faldilla és llarga i estampada amb flors i porten un embolic vermell. Lluny de la mar, a la serra mixteca, hi ha el vestit triqui. Aquí l'huipil és llarg i vermell i té molts brodats. Les dones es trenen els cabells en una única trena adornada amb pintes i al coll pengen molts collarets colorits.
Fins aquí anomenem alguns, dels tants vestits típics d'Oaxaca que hi ha, però tots han estat de dones. Què passa amb el vestit típic d'home d'Oaxaca? Doncs també hi ha diversos, però òbviament es tracta d'abillaments més senzills. Sol estar compost per uns calçons, una camisa, sandàlies, de vegades barrets de llana o de palma.
La veritat és que tot i els tants vestits en general es conserva el comú denominador: el huipil. Més curt, més llarg, més brodats, menys brodat, i té múltiples usos ja que és de tots els dies o d'esdeveniments més seriosos com casaments o funerals. això sí, es torna més vistós en les festes on hi ha balls.
Crec que qualsevol d'aquests vestits és una oda a la color i l'alegria. Són meravellosos i veure'ls en escena, en balls i celebracions, és un plaer per als ulls. Òbviament, si decideixes anar de viatge a Mèxic comprar un huipil sempre és un bon record de les teves aventures. Un bon record i una peça que es va a robar totes les mirades de tornada a casa.