Madrid disposa d'una xarxa de museus de titularitat municipal en els quals es pot conèixer la història de la ciutat, la formació de les estrelles, el talent de Goya o la cultura de l'antic Egipte sense necessitat de gastar un sol euro i invertir diversos dies a la visita. Només cal dedicar-los una estoneta del nostre temps per passar una jornada entretinguda i diferent. Ens acompanyes?
Temple de Debod
El Temple de Debod s'ha convertit en una de les icones de Madrid. Dins dels museus municipals és un cas singular ja que va ser edificat al segle II aC a la regió Nubia. Al llarg de segle XIX aquest territori es convertiria en la destinació turística predilecte de les classes altes occidentals, sent el de Debod un dels temples que solien visitar-se. Les postals, dibuixos i aquarel·les de l'època ens mostren com era llavors i el progressiu deteriorament que va patir sobretot en la segona meitat de segle.
Per tal de regular el cabal d'Nil, el 1898 es va començar a construir una presa a la Primera Cataracta. Aquesta i les seves elevacions en les dècades següents tindrien efectes dramàtics per als llocs arqueològics i temples nubis, alguns dels quals van acabar submergits sota l'aigua.
El temple de Debod va ser dels primers a ser rescatats durant l'estiu de 1960 tot i que no tots els seus elements arquitectònics van poder ser recuperats. Es van perdre els blocs d'arrencada dels fonaments, les restes de la terrassa i la calçada d'accés. En canvi, els seus carreus van ser dipositats davant de Assuan a l'illa d'Elefantina. Allí van romandre durant una dècada al costat dels d'altres temples rescatats a l'espera de marxar cap al seu nou destí.
El 1964 el govern espanyol va sol·licitar formalment a l'egipci el temple de Debod a títol de donació a l'haver contribuït a la campanya de salvament dels monuments nubis ia la missió arqueològica destinada, entre 1960 i 1965, a la segona cataracta. El 1967 la petició va ser acceptada i a l'any següent es va lliurar el temple a l'Estat Espanyol. D'aquesta manera, un equip espanyol va viatjar a Egipte per fer-se càrrec de el temple i entre el 20 i el 28 de juny van arribar a Madrid les 1350 caixes que contenien les pedres de el temple, les quals van ser dipositades a la Muntanya de l'Príncipe Pío on antigament es trobava la Caserna de la Muntanya. Un cop acabats els treballs d'acoblament, el públic va poder accedir-hi i gaudir d'aquesta antiquíssima joia.
L'entrada a l'Temple de Debod és gratuïta. A l'interior el visitant pot trobar informació sobre la mitologia i la societat egípcia, a més d'interessants explicacions sobre els jeroglífics. A la planta superior hi ha una maqueta on es poden observar tots els temples que hi havia a Núbia. Sens dubte, molt interessant.
Museu d'Història de Madrid
Situat en el que va ser Hospici de Sant Ferran durant el regnat de Felip V al mig del carrer de Fuencarral, el Museu d'Història de Madrid va ser construït per l'arquitecte Pedro de Ribera al segle XVIII. D'ell crida especialment l'atenció la porta principal, la qual està considerada com un dels millors exemples de l'barroc espanyol.
El 1926 la Societat Espanyola d'Amics de l'Art decideix organitzar una exposició sobre el Madrid antic i l'edifici és restaurat per a l'ocasió per l'Ajuntament. La mostra va tenir tant èxit que es va optar per destinar les instal·lacions a la creació d'un Museu Municipal que va ser inaugurat tres anys després. En l'actualitat, el Museu d'Història mostra més de 60.000 objectes relacionats amb la ciutat i de característiques molt diferents. Disposa de col·leccions d'estampes, pintures, dibuixos, fotografies, postals, cartografies, escultures, ventalls, monedes, armes, mobles, medalles i orfebreria.
Entre les seves peces més representatives destaquen la Al·legoria de la Vila de Madrid de Francisco de Goya, la col·lecció de porcellana de l'Bon Retiro, la Verge amb Sant Ferran de Luca Giordano, el conjunt de la casa de Mesonero Romans, la col·lecció de cartografia i fotografies històriques o els objectes de el taller de l'artista Gutiérrez Solana, entre d'altres. D'altra banda, a l'interior del Museu d'Història de Madrid també podem trobar una capella que acull un interessant programa cultural on abunden els concerts i conferències.
A través de l'entrada gratuïta a el Museu d'Història de Madrid podrem ser testimonis d'el desenvolupament de la capital d'Espanya des de la prehistòria fins al segle XIX per mitjà dels seus dibuixos, maquetes, pintures, cartografies i porcellanes.
Planetari de Madrid
Observar el cel i meravellar-se amb els astres és un dels millors plans que es poden dur a terme a Madrid, especialment si ens entusiasma l'astronomia. Inaugurat el 1986, aquest espai busca la difusió de la ciència i l'astronomia entre el públic de totes les edats. Per a això, posseeix una àmplia oferta d'exposicions, activitats, cursos, observacions públiques i tallers molt entretinguts i didàctics.
Recentment el Planetari de Madrid va estrenar una nova etapa caracteritzada per la renovació de les seves instal·lacions, una nova sala de projeccions, nova museografia i nous continguts que va sumar una inversió de 4,2 milions d'euros, en la qual va participar la Fundació La Caixa.
La visita a as exposicions de l'Planetari és gratuïta tot i que per accedir a les projeccions s'ha d'abonar 3,60 euros per adult i 1,65 euros els jubilats i els menors de catorze anys.
Ermita de Sant Antoni de la Florida
Dedicada a Sant Antoni de Pàdua, l'ermita de Sant Antoni va ser enderrocada i reconstruïda fins a en tres ocasions. Al llarg de segle XVIII, les reformes urbanes van obligar a tombar la primitiva (obra de Churriguera) ja substituira per una altra (obra de Sabatini) que al seu torn seria substituïda per una tercera, la definitiva.
La construcció de l'última ermita es va deure a les obres de el nou palau de la Florida, una gran finca ja desapareguda propietat del rei Carles IV que donava nom a la capella. Per ordre de l'monarca, l'arquitecte Felip Fontana va aixecar el nou temple i Francisco de Goya la va decorar amb els seus preciosos frescos.
Per tal de garantir la conservació de les pintures, l'edifici va ser declarat Monument Nacional en 1905 i posteriorment, el 1928, es va aixecar al seu costat una capella bessona per traslladar el culte i preservar l'original com un museu. En aquells dies, la capella original es va convertir en el panteó de Goya ja que en 1919 s'havien traslladat a ella les seves restes mortals des de Bordeus (França) on va morir en 1828.
La devoció a Sant Antoni a la ribera de l'Manzanares i la celebració d'aplecs en el seu entorn fan que estigui molt unida a la tradició popular de la ciutat. L'entrada a l'ermita de Sant Antoni de la Florida és gratuïta.
Impremta Municipal - Arts de el Llibre
La Impremta Municipal - Arts de el Llibre va néixer el 2011 per oferir als madrilenys i visitants interessants continguts culturals lligades a la història de el llibre i la impremta.
La seva col·lecció està formada per més de 3.000 peces de les arts gràfiques dels últims dos segles. Entre els seus tresors es troben una màquina tipogràfica Planeta 1913, una reproducció d'una premsa d'imprimir de segle XVI, a fosa tipogràfica Bauer o un tòrcul de 1789.
En 2018 està previst que els fons de la Impremta Municipal - Arts de el Llibre es multipliquin per deu gràcies a la recent compra de la col·lecció d'arts gràfiques més important: la col·lecció De l'Olmo & Vilas, composta per més de 70.000 peces de del segle XVI fins el present.
A més el visitant pot contemplar a la Impremta Municipal el treball dels tallers professionals en què es presten serveis d'enquadernació, Restauració documental i edició a les publicacions de l'ajuntament de Madrid així com l'exposició permanent, titulada La impremta i el llibre: una història. L'entrada a la Impremta Municipal - Arts de el Llibre és gratuïta.