Què veure a Santiago de Compostel·la

Camí Sant Jaume Pelegrins

Santiago de Compostel·la és, al costat de Roma i Jerusalem, una de les ciutats santes de l'cristianisme. Quan al segle IX es va divulgar a Occident el descobriment de la tomba de Santiago Apòstol, el flux de pelegrins es va disparar i des de llavors mai va cessar, encara que la ruta jacobea hagi viscut períodes de major i menys esplendor. D'aquesta manera, la ciutat gallega es va convertir en un gran centre cultural, religiós i econòmic les manifestacions en l'arquitectura, la gastronomia i en la història perduren fins als nostres dies. Descobreix què veure a Santiago de Compostel·la!

Ciutat Vella

Santiago de Compostela

Sent la Catedral l'epicentre de Santiago de Compostel·la, al voltant de la mateixa es desenvolupament el casc històric de la ciutat la bellesa i importància històrica va ser reconeguda per la Unesco a l'declarar-la Patrimoni de la Humanitat el 1985.

La Ciutat Vella reuneix la major part dels monuments d'interès a veure en Satiago de Compostel·la. Malgrat ser arrasada al segle X pels musulmans, durant la centúria següent va ser reconstruïda. Amb els seus edificis romànics, gòtics i barrocs la Ciutat Vella de Sant Jaume és una de les zones urbanes més boniques d'Espanya.

Els monuments més antics s'agrupen al voltant de la tomba de Sant Jaume ia la Catedral, que compta amb el Pòrtic de la Glòria, obra culminant de l'escultura romànica. Aquests monuments es barregen en harmonia en llocs tan icònics com les places d'Argenteria, Quintana i Proveïments, Obradoiro, l'hostal dels Reis Catòlics, el col·legi de Sant Jeroni, el Palau de Rajoy, el convent de Sant Francesc, el monestir de Sant Martín Pinario i molts altres més.

Catedral de Santiago

Santiago de Compostela

La Catedral de Santiago de Compostel·la és l'obra més excel·lent de l'art romànic a Espanya. A més, és la meta final de l'Camí de Sant Jaume que durant segles ha portat els pelegrins de la cristiandat cap a la tomba de Santiago Apòstol.

L'antecedent més remot de la Catedral va ser un petit mausoleu romà de segle I en el qual es va donar sepultura a les restes de l'Apòstol Santiago després de la seva decapitació a Palestina (any 44 dC). La construcció de la gran Catedral de Santiago de Compostel·la va haver de començar al voltant de l'any 1075, promoguda pel bisbe Diego Peláez i dirigida pel Mestre Esteve.

Es pot dir que la major part de la Catedral estava construïda cap al 1122. Els aires barrocs de segle XVIII van desvirtuar exteriorment l'estil romànic original. Es va substituir la façana de l'Azabachería i es va cobrir la gran façana occidental amb la de l'Obradoiro.

A l'creuar el cèlebre Pòrtic de la Glòria ens topem amb el mític Botafumeiro, les meravelloses capelles i torres, el tresor catedralici i la cripta sepulcral on es troba l'urna amb les restes de l'Apòstol Santiago.

Museu de les Peregrinacions

imatge | Museus de Galícia - Xunta de Galícia

Ubicat a la plaça de les Platerias, el Museu de les Peregrinacions de Santiago de Compostel·la tracta de mostrar aquest fenomen universal i les referències culturals que ha produït en camps tan variats com la històrica, l'arquitectònica, l'artística, l'antropològica, la mèdica, la botànica, etc.

Mercat de Proveïments

imatge | Turisme de Sant Jaume

Després de la Catedral, el segon lloc més visitat a Santiago de Compostel·la pels turistes és el Mercat de Proveïments, construït el 1873 a la Rua Ameás. Aquí es poden trobar files de llocs que ofereixen productes de tot tipus: verdures, carns, peixos, flors, formatges, perfums ... Visitar-lo és una bona oportunitat de conèixer el producte autòcton, de provar-lo i emportar-se algun que un altre souvenir.

CGAC

imatge | cadena Ser

Al costat de l'Convent de Sant Domingo de Bonaval i en el límit de la Ciutat Vella es troben al CGAC, el Centre Gallec d'Art Contemporani. Els amants de l'art modern han incuir una visita a aquest museu per conèixer les últimes tendències en el món de l'art a través d'obres d'artistes que, en les últimes dècades, han tingut un gran reconeixement internacional. L'edifici que alberga el museu es va construir als anys 90 i va ser obra de l'arquitecte portuguès Álvaro Siza.

l'Albereda

imatge | Turisme de Sant Jaume

Des del Parc de l'Albereda es tenen unes espectaculars vistes de Santiago de Compostel·la, especialment de la zona oest, per la qual cosa no és d'estranyar que sigui molt visitat per turistes i habitants en qualsevol moment del dia. Aquest espai verd es divideix en tres àrees: el passeig de la Ferradura, el passeig de l'Albereda i la roureda de Santa Susanna. Al llarg de l'recorregut pel parc es pot descobrir l'estàtua a l'cèlebre escriptor espanyol don Ramón María de l'Valle-Inclán, el monument a les dues Maries o la capella de Santa Susanna.

Convent de Sant Francesc

imatge | Turisme de Sant Jaume

Segons explica la tradició, el convent de Sant Francesc va ser fundat pel mateix Sant Francesc d'Assís. L'origen del seu conjunt monumental es remunta a l'any 1214 i en el seu interior es troba el Museu de Terra Santa, en què s'exposen més de 700 peces procedents de Jerusalem.

Monestir de Sant Martín Pinario

imatge | Wikipedia

A pocs metres de l'convent de Sant Francesc es localitza el Monestir de Sant Martín Pinario, en les instal·lacions es ubical l'actual Seminari Major Diocesà, l'Escola de Treball Social (USC), l'Institut Teològic Compostel·là, la residència universitària i l'Arxiu Diocesà. Als voltants, a la plaça de Sant Martiño nº 4, es pot visitar el Museu i Església de Sant Martín Pinario.

Praza dóna Quintana

imatge | Pixabay

La plaça es troba dividida en dues altures separades per una escalinata. La part inferior es coneix com la Quintana dels Morts perquè aquí es trobava l'antic cementiri fins a 1780, quan es va traslladar a Sant Diumenges de Bonaval. La part superior, per contra, es coneix com la Quintana de Vius. En aquesta plaça de Santiago de Compostel·la es troba el monestir de Sant Praio Antealtares, la seva església i un museu d'art sacre.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*