Basílica de Verge d'Atocha | Imatge via Skyscrapercity
A prop de la plaça de Carles V de Madrid, coneguda popularment com Atocha, es troba la Basílica de Nostra Senyora d'Atocha. La seva història té el seu origen en la devoció a una petita imatge de la Mare de Déu portada des Antioquia segons la llegenda. Al costat d'ella es troba el Panteó dels Homes Il·lustres on estan enterrats polítics i personalitats de segle XIX.
Es tracta de dos dels llocs més interessants de conèixer a la capital espanyola però que passen desapercebuts per a la majoria de turistes que visiten Madrid. Per això avui realitzem un recorregut per la història de la basílica i el panteó, dos monuments molt lligats a les elits de país. Ens acompanyes?
Basílica de La nostra Senyora d'Atocha
Cap al segle XI es va edificar una primitiva ermita que amb el passar de el temps es va anar deteriorant fins que al segle XVI es crea una gran església i un convent de dominics. El seu impulsor va ser fra Juan Hurtado de Mendoza, confessor de l'emperador Carles V. Des de llavors, la família reial espanyola va sentir predilecció per la Verge d'Atocha convertint fins i tot en un talismà per a les victòries bèl·liques de Felip II. A ella acudia sempre a la recerca d'ajuda divina i per donar les gràcies pels seus favors.
Felip IV la va proclamar en 1643 protectora de la monarquia espanyola i de la reialesa. Així, al començament de segle XX la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va iniciar la tradició de presentar a la Verge d'Atocha dels nous prínceps que naixessin.
Interior de la Basílica d'Atocha
Després del saqueig de les tropes napoleòniques a principis de segle XIX es restaura el conjunt i després de la desamortització el convent dels dominics es transforma en una caserna d'invàlids. A causa de l'estat ruïnós que va arribar a aconseguir cap a 1890, la reina regent Maria Cristina encarrega el projecte d'una nova Basílica de la Mare de Déu d'Atocha en estil romà oriental i es va ordenar la construcció un Panteó d'Homes Il·lustres.
La Guerra Civil faria efecte en l'església doncs va ser incendiada perdent totes les obres d'art excepte la imatge de la Mare de Déu d'Atocha que s'havia ocultat prèviament en un domicili particular. No seria fins a una dècada després quan s'iniciessin els treballs de restauració aprofitant part dels murs preexistents però eliminant qualsevol vestigi de decoració bizantina.
Cap a la dècada dels 60 de segle XX es construeix el col·legi de la Mare de Déu d'Atocha presidint la torre campanile exempta i els patis d'esbarjo.
La Basílica de la Mare de Déu d'Atocha se situa a l'Avinguda Ciutat de Barcelona nº 1 de Madrid.
Com és la Basílica de la Mare de Déu d'Atocha?
Aquesta basílica té nau única, capelles laterals i galeries entre contraforts, volta rebaixada amb llunetes i cambril semicircular a la capçalera. La façana als peus, de tall classicista, està rematada amb frontó triangular i flanquejat per dues torres amb chapitel de pissarra a l ' «estil dels Àustries». La zona conventual, de planta en "L", s'adossa a la capçalera formant un claustre de planta quadrada.
Panteó d'Homes Il·lustres
imatge | Flickr by S. López Pastor
El Panteó d'Homes Il·lustres respon a dues de les constants de fins de segle: l'arquitectura historicista i l'escultura funerària. La raó que explica el per què aquí d'un recinte funerari per als nostres "homes il·lustres" es remunta a 1837, quan les Corts Generals van votar un projecte per convertir l'església de Sant Francesc el Gran en Panteó Nacional d'Homes Il·lustres. Aquests haurien de ser elegits per les Corts passats cinquanta anys de la seva mort. Es van proposar molts noms, descartant aquells els restes mortals no es podien recuperar (Cervantes, Velázquez, Tirso de Molina, etc.)
Finalment aquest primer panteó es va inaugurar el 1869, acollint les restes dels poetes Juan de Mena, Garcilaso de la Vega i Alonso d'Ercilla; els militars Gonzalo Fernández de Còrdova (el Gran Capità) i Federico Gravina; el Justícia Major d'Aragó Juan de Lanuza; els escriptors Francisco de Quevedo i Pedro Calderón de la Barca i els arquitectes Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva. No obstant això, anys després van ser retornats als seus llocs d'origen, de manera que es va tancar per un temps la idea de crear un panteó nacional.
La reina regent Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, reprèn la idea en 1890 i decideix destinar a aquest propòsit part de l'recinte de la futura Basílica de la Mare de Déu d'Atocha. L'elecció d'aquest lloc es va deure al fet que en ell estaven enterrats personalitats com José de Palafox, Francisco Castaños, Manuel Gutiérrez de la Concha o Joan Prim, doncs van ser directors de la caserna d'Invàlids que es va habilitar en part d'aquest recinte després de la sortida de Espanya de les tropes napoleòniques.
Finalitzat el Panteó dels Homes Il·lustres, el 1901 es van traslladar a ell les restes dels anteriorment esmentats però, a l'igual que ocorreria amb els dels polítics allà enterrats en anys posteriors, molts van ser novament traslladats a altres llocs, reclamats per les seves ciutats de origen.
Actualment aquí reposen tretze personatges il·lustres de la història política i militar espanyola en sepulcres realitzats per renombrados escultors com Agustín Querol o Mariano Benilliure. Entre els personatges que podem trobar estan: Rius Roses, Cánovas del Castell, José de Canalejas, Palafox, Castaños, Prim i Concha, entre d'altres.
El Panteó dels Homes Il·lustres es troba en lacalle Julián Gayarre nº 3 de Madrid. Obre de dimarts a dissabtes de 10h. a 14. i de 16h. a 18h. i els diumenges i festius de 10h. a 15h.