Catí

Situada en plena comarca castellonenca del Alt Maestrat, la vila de Catí és tota una sorpresa per al viatger. Perquè aquesta preciosa localitat, repoblada al segle XIII, va tenir gran importància durant l'Edat Mitjana i ha conservat bona part del seu patrimoni monumental.

De fet, el nucli antic de carrers estrets i edificis amb escuts nobiliaris ha estat declarat Conjunt Històric Artístic. A més, posseeix algunes de les construccions gòtiques més boniques de tota la Comunitat Valenciana. Fins i tot compta amb el seu peculiar dialecte, cridat pels qui el fan servir el parlar catinenc. Si a tot això hi sumes una naturalesa exuberant i meravellosa, tens tots els motius per visitar Catí. Els explicarem en detall.

L´església parroquial

La construcció religiosa més important d'aquesta vila llevantina és la seva església de l'Assumpció de Maria, declarada Bé d'Interès Cultural. Va ser edificada entre els segles XIII i XIV amb maçoneria i carreus. De fet, combina elements romànics amb altres d'estil gòtic, tot i que predomina aquest darrer.

Al primer, en canvi, pertany la porta secundària d'entrada al temple, amb una decoració zoomòrfica entre les figures del qual destaca un drac. A l'interior, l'església consta d'una sola nau dividida en quatre trams separats per arcs diafragmàtics. Amb el temps, però, se li van afegir capelles laterals.

Entre aquestes, destaca la de la Comunió, construïda al XVIII i decorada amb preciosos frescos del pintor barroc Pascual Mespletera que representen motius eucarístics. Però el principal temple de Catí encara ens guarda algunes sorpreses. De fet, una reforma feta fa deu anys va deixar al descobert una volta de canó paredada i decorada amb la tècnica de l'esgrafiat.

Així mateix, hi pots veure un impressionant tresor patrimonial. Entre les seves peces, destaca el Retaule de Sant Llorenç i de Sant Pere de Verona, datat a l'Edat Mitjana i obra de Juan Rexach. A la mateixa època pertany l'anomenat Peiró dels Avinyó, si escau, una creu funerària. I, pel que fa a l'orfebreria, destaquen la Creu Processional Major del segle XV deguda al morellà Joan Santalinea i una Custòdia eucarística del XVIII obra de Antonio Piñol.

Altres construccions religioses de la localitat

No és l'església de l'Assumpció de la Verge l'únic monument religiós que has de veure a la localitat castellonenca. A més, com que els altres temples es troben als afores de la vila, podràs aprofitar la visita per recórrer els seus preciosos voltants i practicar el senderisme. És el cas de la ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, fins a la qual tens una bonica ruta. De fet, és a uns cinc quilòmetres de Catí ia gairebé mil metres sobre el nivell del mar. Es tracta d'un paratge on hi ha una deu del qual brollen aigües riques en minerals a causa de la qual cosa disposa d'un balneari.

Pel que fa al temple pròpiament dit, la façana sòbria i blanca no et farà suposar el que t'espera a l'interior. Perquè compta amb una decoració exuberant de pintures a la fresca obra de Pascual Espletera, artista que ja t'hem esmentat anteriorment, i de Francesc Blasco.

A la ruta que et porta fins a l'Avellà, a mig quilòmetre de Catí, hi ha la ermita de Santa Anna, construïda al segle XV i de formes senzilles. No obstant això, hi ha un altar neoclàssic i pintures murals que representen grotescs

D'altra banda, també per arribar a la ermita de Sant Vicenç hauràs de fer un bon camí, ja que es troba al punt més elevat de la serra homònima. Si és el cas, es tracta d'un temple construït al segle XVII, encara que les seves formes semblen romàniques. Des d'ella, tens unes vistes impressionants que abasten des del municipi de Chert fins al de Tirig. I el mateix podem dir-te del temple de la Verge del Pilar, que es troba a mig camí entre Catí i l'empalmament de Benassal. Aquesta ermita es va construir al segle XVII i destaca per la teulada a dues aigües i la seva espadanya. Així mateix, té adossada l'anomenada casa de l'ermità, que es va utilitzar com a escola.

Finalment, com que hem aprofitat aquest recorregut per altres esglésies de Catí per parlar-te de senderisme, et recomanem també les rutes que et porten fins als paratges dels rius Molinell i Montlleó. Però ara ens hem d'ocupar dels monuments civils que t'ofereix la vila castellonenca.

La Llotja o Casa de la Vila

Aquesta preciosa construcció de principis del segle XV és un dels millors exemples conservats del gòtic civil valencià. Va ser obra de Bernat Turó de Triguera, a qui van ajudar els seus fills i amb qui van col·laborar famosos picapedrers com Jaime Sans. Exteriorment, destaca pels dos grans arcs apuntats, les finestres estretes de tipus medieval i la pedra llaurada de la façana.

Pel que fa a l'interior, l'antiga sala del consell, on es reunien els dirigents del poble, també se sustenta en arcs apuntats i disposa d'un preciós enteixinat al sostre. A més de com a Ajuntament, ha servit per a diferents funcions. Per exemple, ha estat dipòsit de blat, presó i fins i tot carnisseria. Però, actualment, s'utilitza per a esdeveniments culturals.

Les muralles i les cases senyorials

Encara conserva Catí una petita part de les antigues muralles medievals. Van ser construïdes per Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, per defensar la vila durant el seu conflicte contra Pedro I de Castella (la crida, no sense humor, Guerra dels Dos Pedros, que es va desenvolupar entre els anys 1356 i 1369). A prop de la Font Vella en tens un llenç i també en pots veure fragments que es van aprofitar per construir algunes cases.

Això ens porta a parlar-te d'altres construccions senyorials de la vila Castellonenca. Destaca entre elles la Casa Miralles, igualment edificada al segle XV i separada de la de la Vila pel Carreró del Vent. També se la coneix com a palau de Sant Joan perquè qui va manar construir-la va ser el mercader Ramon Sant Joan, que va contractar per a això el picapedrer santanderí Pedro Crespo.

Edificada amb carreu, és un exemple perfecte d'arquitectura civil gòtica. Així pots apreciar-ho, per exemple, a les finestres geminades i dividides per lluents. Tot i això, la rematada de la façana presenta decoració neoclàssica del segle XVIII. Però l'element decoratiu que més cridarà la teva atenció és un rellotge de sol ubicat a la pròpia façana.

Més humil és la Casa dels Montserrat. Així mateix, és gòtica, tot i que ha patit tantes reformes que amb prou feines s'identifiquen els trets d'aquest estil. Tot i això, a la part posterior disposa d'una bonica reixeria artesanal. I, sobretot, a dins s'articula al voltant d'una escala coberta mitjançant una llanterna.

Finalment, dins del nucli històric tens la Casa de Joan Espígol i altres construccions senyorials. Però, si vols dormir en un autèntic casalot tradicional llevantina, als afores de la localitat tens opcions com Mas Vell, Mes del Rei o Mes d'Oncell.

Els escuts nobiliaris de Catí

Al costat de tot allò que t'hem mostrat, la localitat castellonenca té un peculiar tret distintiu. Es tracta dels nombrosos escuts heràldics repartits pels seus carrers, que són mostra del seu esplendorós passat. N'hi ha tants que, per ells mateixos, estan catalogats com a Bé d'Interès Cultural.

A la pròpia església parroquial en tens diversos. Però, sobretot, destaquen els de les cases senyorials. Entre aquests, el de l'antic Hospital de Sant Cosme y els de les cases de l'Abadia o de Sans. Fins i tot alguns d'aquests habitatges presenten emblemes i inscripcions encara més antigues. Per exemple, la casa del mercader Jerónimo Martí y la del carrer Sant Joan.

Festes i gastronomia de la vila castellonenca

Per acabar el nostre viatge a aquesta preciosa localitat de la província de Castelló, ens centrarem en les seves festes i els seus plats típics. Pel que fa als primers, el patró de la vila és Sant Martí de Tours i les festes en honor seu es desenvolupen al voltant de l'onze de novembre.

No obstant, no són les més grans de Catí. Aquestes tenen lloc a mitjan agost en honor a la assumpció (15 d'agost), però també a Sant Roc ja Sant Cristòfol. Duren diversos dies i acullen revetlles, cercaviles i altres activitats lúdiques. També són importants les de Sant Antoni al gener, de Sant Vicent a la segona setmana de Pasqua i de la Joventut, que solen ser a mitjans de juliol.

No obstant això, hi ha un esdeveniment festiu que sobresurt a la vila castellonenca. Es tracta de la romeria a l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, que té lloc, justament, dilluns de Pasqua. Però no has de confondre aquest acte amb la festa en honor a la Mare de Déu, ja que aquesta té lloc el vuit de setembre amb una processó.

D'altra banda, la gastronomia de Catí es basa en productes contundents de la serra del Maestrat. Així, es preparen excel·lents ternascos i cabrits al forn. Però, potser destaquin més el guisat de vaquets (un tipus de cargol) i les patates farcides. No obstant, si per alguna cosa és famosa la vila llevantina és pels seus formatges, caracteritzats per un intens sabor. Igualment, són populars els embotits de la zona com la llonganissa i la llonganissa. Sense oblidar la seva deliciosa mel. Justament, quant a allò dolç, has de provar els bunyols, els pastissos de confitura y la quallada o el mató amb arrop.

En conclusió, t'hem mostrat el principal que pots veure i fer a Catí. Com has pogut apreciar, és molt el que t'ofereix aquesta bonica vila llevantina. Només ens resta aconsellar-te que, si la visites, també t'acostis a altres belles i històriques localitats de la província que són a prop com Morella o Castellfort. Anima't a gaudir d'aquesta privilegiada zona de Espanya.