Ceuta, la gran desconeguda

Qualificar a Ceuta com la gran desconeguda suposa fer al·lusió al poc que sabem dels seus atractius a la resta de Espanya. Això és degut, en bona mesura, al fet que és una de les dues ciutats del nostre país que es troben al continent africà.

El seu territori està format per un istme, la illa de Santa Catalina i set muntanyes que, segons l'etimologia més acceptada, en són les responsables del nom. Així, Ceuta derivaria de les paraules llatines septem fratres o «set germans» en referència a aquestes muntanyes. El numeral s'hauria arabitzat com sebta per desembocar a Ceuta. Però, una vegada t'hem explicat la seva geografia, ens centrarem en per què qualifiquem Ceuta com la gran desconeguda. És a dir, mostrar-te els seus principals atractius.

Les Muralles Reials de Ceuta

Són, potser, el conjunt monumental més famós de la ciutat, no només pel valor arquitectònic, sinó també perquè t'ofereix meravelloses vistes de l'estret de Gibraltar i del nord del Marroc, així com capvespres espectaculars. Des de 1985 estan catalogades com Bé d'Interès Cultural.

Els orígens d'aquestes muralles es troben a l'època bizantina, quan Justinià I, mandatari de l'Imperi Romà d'Orient, va conquistar la ciutat. Però la major part es deuen als portuguesos, que, al seu torn, les van ampliar i enfortir a principis del segle XV. Així mateix, ja al XVIII, després que Mulay Ismail sitiés la localitat, van tornar a crear-se fortificacions defensives.

Entre els seus elements, destaca el fossat de Sant Felip, que és navegable i que se salva a través del pont del Crist. És de tipus llevadís i se'n diu així perquè, davant seu, hi ha una petita capella dedicada al Crist dels Afligits. No obstant això, pots travessar-lo amb vaixell. El que fa aquesta ruta s'anomena vaixell del Desnarigado i la realitza diverses vegades a la setmana. El seu nom es deu a un cèlebre pirata del segle XV que tenia aquest malnom i el cau del qual es trobava en una de les cales de la muntanya Hacho.

Tot i això, potser l'element més important de les Muralles Reials sigui el jaciment arqueològic de la Porta Califal. Aquesta era el principal accés a la ciutat al segle X i es va construir, al costat de les seves muralles, per ordre del califa cordovès Abderraman III. Pots visitar aquest jaciment que, a més, inclou zones d'altres èpoques com ara la romana o la portuguesa. Per altra banda, la defensa de la ciutat es complementa amb altres forts.

Altres edificacions que conformen la fortificació de Ceuta

Pel que fa a elles, t'has de fixar en les Muralles Meriníes, que protegien el Afrag o campament real del sultà Abu Said. En aquestes destaca les restes de la Porta de Fes. Però, sobretot, al revellí de Sant Ignasi, fortalesa triangular que avui alberga una secció del Museu de Ceuta dedicada a les belles arts.

Així mateix, a la muntanya Hacho pots veure una ciutadella que data del segle XII, tot i que s'ha reformat moltes vegades. L'última va ser al XVIII i se li van afegir diversos baluards. Cent anys més tard es van construir nou fortins d'estil neomedieval la funció del qual era protegir la frontera espanyola amb el Marroc. Avui en pots veure set, concretament, els del Príncep Alfons, Mendizábal, Pinies, Francesc d'Assís, Isabel II, Anyera i Aranguren.

Finalment, per deixar de considerar Ceuta com la gran desconeguda, hem d'esmentar-te també la fortalesa del Desnarigado. Es va edificar, justament, per controlar les reunions de corsaris que se celebraven a les cales properes. Ja al segle XVIII es va ampliar i va continuar usant-se com a bastió defensiu. Però el 1983 es ​​va abandonar aquest ús per crear-hi un interessant museu militar que encara pots visitar avui.

La plaça d´Àfrica i la catedral

Aquesta plaça és un dels centres neuràlgics de la ciutat. Al vostre centre podeu veure l'impressionant monument als caiguts a la Guerra d'Àfrica de 1859-60. Té gairebé catorze metres d'alçada i baix relleus en bronze deguts a l'escultor Antonio Susillo. Així mateix, compta amb una cripta que no es pot visitar.

La plaça d'Àfrica també acull la catedral de l'Assumpció de Nostra Senyora, construïda als segles XVII i XVIII sobre les ruïnes d'un temple anterior. El seu projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Joan d'Ochoa, qui va imaginar un temple de trets barrocs i neoclàssics. Externament, destaca per les grans torres i el pòrtic de la façana. I, pel que fa a l'interior, t'has de fixar, sobretot, a la capella de l'Santíssim, amb el seu retaule barroc i diversos frescos obra de Miguel Bernardini.

També trobaràs en aquesta plaça el santuari i església de Santa Maria d'Àfrica, edificat al segle XV, encara que profundament reformat al XVIII. Pel seu estil barroc i els seus colors exteriors, fa un conjunt harmònic amb la catedral i al seu interior acull la imatge de la Verge d'Àfrica, donada per don Enrique el Navegant i patrona de Ceuta.

Altres edificacions religioses a veure a Ceuta

Ceuta, la gran desconeguda, també posseeix altres interessants monuments religiosos. Entre ells, destaquen la església de La nostra Senyora de la Vall, que va ser la primera edificada pels lusitans, encara que la construcció actual és del segle XVII. Per la seva banda, la església de Sant Francesc data del XVIII i combina elements barrocs amb altres renaixentistes. A la mateixa centúria pertany la de Santa Maria dels Remeis, Mentre que la ermita de Sant Antoni és un segle més antiga. Ubicada a la muntanya Hacho, hi peregrinen els ceutíes cada 13 de juny.

Però Ceuta és coneguda com «la Ciutat de les Quatre Cultures» perquè hi conviuen catòlics, musulmans, jueus i hindús. Per tant, aquestes religions també compten amb els seus propis temples. Així, són molt interessants les mesquites de Muley el-Medhi i de Sidi Embarek, sinagoga de Bet El i el temple hindú, que respon a l'estil neodèdic modern.

A més, repartides per la ciutat hi ha estàtues de diferents personatges que pertanyen a aquestes cultures. És el cas de la del matemàtic i astrònom hebreu Ben Yehuda, La del Mahatma Gandhi o la del cartògraf musulmà Al-Idrissi.

La Casa dels Dracs i altres monuments civils

També podem parlar de Ceuta com a gran desconeguda per l'escassa ressonància a la península del seu patrimoni civil. Tot i això, en alguns casos és espectacular. Destaca sobre això la Casa dels Dracs, construïda al final del segle XIX pels germans Cerni González amb plànols de Cortina Pérez. El seu nom es deu a quatre d'aquestes figures mitològiques que adornen la teulada i respon a l'estil historicista amb protagonisme neomozàrab.

Igualment, és molt bonic el edifici Trujillo, amb la seva façana en xamfrà. També és historicista, però si és el cas neobarroc. Pots visitar-lo i val la pena, sobretot, per la meravellosa escala de cargol. D'altra banda, el Palau de l'Assemblea, situat a la Plaça d'Àfrica esmentada, data de principis del segle XX i també té un interior espectacular. Entre les millors mostres hi ha el Saló del Tron, que respon a l'estil francès; el de sessions, que és neorenaixentista, i l'escala que, com la rotonda de la façana, és d'estil Imperial. En canvi, la Casa Delgado és una meravella d'estil art decó.

D'altra banda, a la primera meitat del segle XX també pertanyen la Casa dels Púlpits i el edifici de l'Autoritat Portuària. La primera combina l'estil funcionalista del seu arquitecte, José Blein, amb elements barrocs i neoclàssics, mentre que el segon recrea les formes d'un vaixell i es deu a Manuel Latorre.

Així mateix, a la plaça de la Constitució pots veure diversos monuments entre els quals destaca el dedicat a Hèrcules separant les columnes i en la del tinent Ruiz hi ha el que ret homenatge a aquest heroi de la Guerra del Francès. Finalment, a la plaça de la Pau trobaràs els banys àrabs, restes d´una d´aquestes instal·lacions d´època musulmana que formen part d´un conjunt arqueològic datat entre els segles XI i XV.

El Parc Marítim de la Mediterrània

És un dels grans atractius de Ceuta, ja que t'ofereix un lloc on pots relaxar-te al centre de la ciutat. Compte amb més de cinquanta mil metres quadrats de passejades, llacs on pots banyar-te, cascades i fins i tot solàrium, tot això envoltat de palmeres. A més, el complementen un escenari i locals d'oci com ara bars, pubs i fins i tot un casino.

Però, si et diem que el conjunt va ser dissenyat per l'artista canari César Manrique, creador dels Jameos del Aguaet pots imaginar la bellesa d'aquest espai urbà. De fet, guarda semblança amb la instal·lació que aquest artista va fer al llac Martiánez del Puerto de la Cruz i amb el propi Parc Marítim César Manrique de Santa Cruz de Tenerife.

També t'has de fixar dins del complex ceutí a l'edifici de la seva part central que imita les Muralles Reials i al ric conjunt botànic que ho adorna. Aquest últim inclou una olivera bicentenària i fins i tot un drago canari.

Platges de Ceuta

Tot el que t'hem mostrat contribuirà que es deixi de considerar Ceuta com la gran desconeguda. Però també ens hem de parlar de les seves boniques platges i cales. La ciutat té un total de vint-i-un quilòmetres de litoral que es reparteixen en dues badies, una banyada pel Atlàntic i una altra pel Mediterrani.

Algunes d'aquestes platges ostenten el distintiu de bandera Blava. És el cas de la del Chorrillo i la de la Ribera, però també pots donar-te un bany magnífic a les del Desnarigado, El Sarchal, Sant Amaro o El Calamocarro.

En conclusió, amb aquest article hem pretès que deixi de considerar-se a Ceuta com la gran desconeguda. Per això, t'hem mostrat els seus monuments principals, però també les seves platges i espais naturals. Anima't a conèixer aquesta preciosa ciutat espanyola.