Conèixer Mestre, a Venècia

Plaça a Mestre

Quan pensem en Venècia pensem a la llacuna ia illes, en una ciutat aquàtica solcada de canals, una de les perles turístiques d'Itàlia. Però coneixes Mestre? Mestre està en terra ferma, davant de la Venècia que tots coneixem.

Vegem avui com és Mestre, què hi podem fer i si val la pena prendre's el temps de conèixer Mestre.

Mestre

Mestre

Ho vam dir, és una localitat que pertany al municipi de Venècia, però està a terra ferma. És molt diferent de Venècia, ha crescut de manera desordenada a partir de la segona meitat del segle XX, i la seva gent no s'identifica amb la mateixa Venècia. Una de les causes és que la seva població no viu del turisme sinó del pol industrial de Marghera.

Pots pensar en Mestre com en alguna cosa que és tot el contrari a Venècia: és una ciutat moderna, de vegades bruta, de vegades lletja, amb trànsit de cotxes i força comú. La seva història es remunta a l'Edat Mitjana, però sempre va estar opacada per la glòria de la seva veïna. Com que no tenia cap llacuna que pogués protegir-la sempre va estar a mercè d'atacs i saquejos, així que fue destruïda i reconstruïda diverses vegades.

Als anys '20 del segle XX Mestre va ser absorvida per la Comuna de Venècia i va perdre el seu estatus com a ciutat independent. Després es va convertir en l'imant d'immigrants, i als anys '20 i '30 la gent arribava per treballar al seu gran port i al complex industrial que s'estava desenvolupant llavors a la vora de la llacuna, a Porto Marghera. Fins i tot algunes persones de Venècia van començar després, als '60 i '70, a mudar-se a terra ferma.

Mestre

Això, més que no tenia govern propi, van fer que el seu creixement urbà fos desordenat i sense cap guia va cobrar una forma sense bellesa. Avui dia, la població d'aquesta zona conurbana és tres vegades més nombrosa que la de l'illa de Venècia. És una típica ciutat italianaa on es viu en pisos o cases modernes, hi ha espai perquè els nens juguin, per conduir cotxes o anar en bici. No s'inunda, no hi ha masses de turistes i hi ha feines alienes al món turístic.

Mestre s'assenta sobre una plana, en un dels marges de la llacuna de Venècia, i es connecta a la famosa ciutat a través del Pont de la Llibertat. Aquest pont va ser dissenyat el 1931 i inaugurat pel mateix Mussolini el 1933 amb el nom de Pont Littori.

Va ser construït gairebé per complet al costat del pont ferroviari de 1842, i després del final de la Segona Guerra Mundial se'l va revaautitzar amb el nom de Pont de la Llibertat. Aquest pont té llavors 3850 metres i té dos carrils a cada direcció i també ciclovies.

Pont de la Llibertat, a Mestre

La veritat és que si bé Mestre no viu del turisme, com la seva veïna, d'un temps ençà s'ha tornat cada cop més important per a la indústria dels viatges. És que té preus més baixos, Bàsicament.

Pensa que a Venècia has d'arribar amb cotxe, tren o autobús ja que encara que prenguis un avió, l'aeroport no és a les illes sinó a terra ferma. Així, tot creua pel Pont de la Llibertat i Mestre es converteix a la porta d'entrada.

Estació Mestre venezia

Arribant amb autobús o amb cotxe des de Mestre a Venècia arribes al barri de Santa Croce, l'únic que autoritza la circulació de vehicles. Tingues present, també, que les dues ciutats tenen la seva pròpia estació de tren així que no et confonguis. La de Venècia es diu Santa Llúcia, la de Mestre Mestre Venècia. Pots arribar amb tren a Mestre, allotjar-te allà que és més barat, i només estàs a 15 minuts en tren de Venècia.

Turisme a Mestre

Pizza Ferretto, a Mestre

Quedem llavors que Mestre és més barat i està oportunament ben ubicat i connectat amb Venècia. Però és interessant en si mateixa o només la farem servir com a punt de partida de les clàssiques excursions venecianes?

Alguna cosa té per a nosaltres i li podem dedicar un parell de dies. Per exemple, la Plaça Ferretto és el cor de la vida social local amb les botigues, cafeteries, pubs, fleques i tavernes. La vida local batega aquí a cada instant del dia. La plaça és de vianants i al seu voltant hi ha molts edificis històrics, Inclosa la Església di Sant Llorenç, del segle XVIII, amb la Torre Civica, torre del rellotge, i al final de la plaça mateixa el monument més important de la ciutat: part de les fortificacions medievals originals.

Caminar pel carrer històric de la ciutat és un altre moment turístic: la carrer Palazzo on antigament hi havia la casa del postdestà, l'antic governador de la ciutat. Avui el carrer està ple de restaurants, bars, cinema i clubs.

Piazza Ferreto, a Mestre

Un altre carrer interessant és el Sant Poeri, que ha tingut molta renovació els darrers anys en reobrir-se al riu Marzanego i la repavimentació. Un altre lloc històric i interessant és el Fort Marghera, un dels més antics i majestuosos dels forts del Camp Trincerat. La seva construcció va començar amb la primera dominació austríaca al segle XIX i va ser completada a posteriori pels francesos. Ocupa una àrea de 50 hectàrees i avui és seu del sistema Marco Polo, sent seu d'esdeveniments i exhibicions diverses portades endavant pel govern de la ciutat de Venècia. També acull el Museu de Pots Típics.

El Parc de San Giulano és l'aprque urbà més gran d'Europa, des de la vora de la llacuna pots contemplar el centre històric de Venècia i si no està ennuvolat podràs veure les Dolomites a la distància.

Parc San Giulano, a Mestre

A aquest parc pots arribar amb cotxe, caminant des del centre de Mestre o amb tramvia. Des del centre el passeig és per la vora d'un petit riu anomenat Osellin que arriba a la llacuna. Arribes al parc creuant un pont de vianants o un encantador carreró anomenat Viale San Marco. Hi ha vegetació, un pendent suau, la riba de l'aigua, veuràs gent navegant, aus…

Un bon moment el pots viure gaudint menjar o beguda als molls de Mestre, al Palau Laguna, el punt on la terra i l'aigua es troben. Per a més naturalesa pots endinsar-te al bosc de Mestre, un compendi de diferents àrees que s'han unit mitjançant «corredors verds».

Llacuna Palace

Finalment, entre altres coses que recomanen fer a Mestre pots també anar de compres a Legrenzi Court, visitar el M9 per conèixer la història d'Itàlia del segle XX, sortir a la nit i gaudir d'una nit de jazz a Al Vapore, un lloc que va obrir les portes el 1936, pujar a la Torre Híbrida per menjar o beure alguna cosa al pis 17 i 18, amb Mestre als teus peus, o acabar-li dia amb un aperitiu a la Galleria Matteorri, sota les seves arcades.

Finalment, si t'agrada la idea d'estalviar uns euros i allotjar-te aquí a Mestre t'explico que per anar i venir a Venècia, és a dir, creuar la llacuna, pots agafar un autobús que et deixarà a la terminal de Venècia, Piazzale Roma. Els autobusos són ACTV i el més convenient és l'autobús 4 que travessa el pont, es fica a Mestre al llarg del Corso del Popolo i passa Piazza 27 d'octubre. Per la seva banda el tren és una altra alternativa útil, evitant el trànsit. L'estació a Mestre és a poca distància del centre, per això és que els autobusos et deixen sempre millor.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*