Entre les poblacions de Nazca i Palpa a Perú es troba un dels misteris arqueològics més populars de tots els temps. En aquest desert, un dels més àrids de la planeta, hi ha un conjunt de gegantins geoglifos només visibles des de certa alçada, Que formen figures animals, humanes i geomètriques. Van ser creats per la cultura Nazca entre els anys 200 aC i 600 dC i des que els arqueòlegs van començar a estudiar-les en els anys trenta de segle XX, s'han succeït desenes de teories sobre el seu origen i el seu significat.
Les diferents hipòtesis sobre Nazca
Al principi els arqueòlegs van pensar que les línies de Nazca només eren simples sengles però amb el temps van cobrar força altres teories que sostenien que «Llocs d'adoració" creats per agradar a el déu de les altures.
En l'actualitat sabem que els habitants de Nazca van crear els geoglifos retirant les pedres de la superfície perquè es veiés l'arenisca blanca que es troba sota. A més, gràcies a diversos investigadors de la Universitat Yamagata al Japó sabem que existeixen quatre tipus diferents de figures que tendeixen a agrupar-se en diferents rutes amb la mateixa destinació: la ciutat preinca de Cahuachi. D'ella avui només queda en peu una piràmide però durant el seu apogeu va ser un centre de peregrinació de primer ordre i capital de la cultura Nazca.
Segons els arqueòlegs japonesos, les figures de Nazca van ser construïdes a el menys per dues cultures diferents amb tècniques i simbolismes diferents, que poden observar-se en els geoglifos que tracen el camí de la seva zona d'origen a la ciutat de Cahuachi.
Així mateix van descobrir que els dibuixos canviaven notablement a la regió més propera a la Vall de Nazca i la ruta que va des d'allí a Cahuachi. En aquesta zona hi ha un estil diferent d'imatges, caracteritzades sobretot per mostrar éssers sobrenaturals i caps com si fossin trofeus. Un tercer grup de geoglifos probablement format per dos grups es troba en l'altiplà de Nazca, l'espai que queda a mig camí de les dues cultures.
Segons els arqueòlegs japonesos l'ús de les figures de Nazca va ser canviant al llarg de el temps. Al principi es van crear per motius purament rituals, però més tard van ser col·locant al llarg de el camí que portava a Cahuachi. A l'contrari del que alguns pensen, a l'sembla aquestes figures no servien per senyalitzar el camí de peregrinació, ja que ja havia d'estar ben marcat, sinó per animar les vistes donant-li a més un sentit ritual.
No obstant això, han estat moltes més persones les que han tractat de donar una resposta a el significat de les línies de Nazca i existeixen diverses teories sobre el seu origen. La matemàtica Maria Reiche va influir en Paul Kosok aventurant la hipòtesi que aquests dibuixos tenien un significat astronòmic. Els arqueòlegs Reindel i Illa s'han excavat més de 650 jaciments i han aconseguit traçar la història de la cultura que va generar aquests dibuixos. L'aprovisionament d'aigua va ser molt important a la regió ja que es tracta d'un desert. Els dibuixos formaven un paisatge ritual la fi va haver de ser propiciar la invocació dels déus de l'aigua. Els arqueòlegs han descobert cordills i estaques amb què aquestes persones traçaven els dibuixos.
El 1968, l'escriptor suís Erich von Däniken va publicar el seu llibre 'Records de el Futur', en què assegurava que en l'Antiguitat l'home havia contactat amb extraterrestres. Va ser llavors quan es van associar les línies de Nazca a aquest tipus de fenòmens paranormals a l'afirmar que feien les funcions de pistes d'aterratge per a les naus alienígenes.
Què representen les línies de Nazca?
Els dibuixos de Nazca són de diferents tipus: N'hi ha geomètrics i figuratius. Dins el grup dels figuratius trobem els dibuixos d'animals: aus d'entre 259 i 275 metres de llarg (colibrís, còndors, agrons, lloros ...) micos, aranyes, un gos, una iguana, un llangardaix i una serp.
Gairebé tots els dibuixos van ser realitzats sobre una superfície plana i només hi ha uns pocs en els vessants dels turons. Gairebé totes les figures que se situen en elles representen figures humanes. Alguns estan coronades per tres o quatre línies verticals que potser representin les plomes d'un tocat cerimonial (algunes mòmies peruanes portaven tocats d'or i plomes).
La recent polèmica de Greenpeace amb Nazca
Les línies de Nazca són un tresor nacional per Perú. Estan fortament protegides però en 2014 una acció de Greenpeace va provocar danys irreparables a la zona. L'objectiu era posar un missatge amb lletres gegants visible només des del cel per dir: «¡És hora de fer un canvi! El futur és renovable. Greenpeace. »
Qualsevol trepitjada a la zona, pel material i les condicions meteorològiques, es queda marcada per milers d'anys i el més greu és que en el procés van destruir una de les línies més visibles i significatives de l'àrea. Greenpeace va tractar de disculpar-se pels danys morals causats ja que per als peruans Nazca és un lloc sagrat. No obstant això, el dany real produït a una zona declarada en 1994 com a Patrimoni de la Humanitat ja és irreparable.