Fita

Situada a la província de Guadalajara, la localitat de Fita és famosa, sobretot, per la seva arxiprest, a qui devem el famós Llibre de Bon Amor, un dels cims de la literatura medieval espanyola.

Bona part dels seus atractius turístics es basen en el seu natiu més il·lustre. Però aquesta vila de la comarca de L'Alcarria (on, per cert, t'aconsellem veure, igualment, els camps de lavanda de Brihuega entre altres meravelles) té també molts altres. Habitada des d'època romana, va viure la seva major esplendor a la edat Mitjana durant la qual, com a zona de frontera, va ser espai de convivència entre hispans, jueus i musulmans. De tot això han quedat nombrosos monuments a la zona que, units al seu entorn natural, justifiquen sobradament el teu viatge a Hita. Començarem el nostre recorregut per la localitat alcarreña.

La plaça d'Arxipreste

També anomenada plaça Major, ha estat el nucli vital de la vila des del segle XV. Així mateix, era la part central del barri jueu, on els seus habitants comerciaven amb els seus productes i tenien la sinagoga. Destaca per alguns elements singulars com una porxada amb pilars de fusta en dues línies o el mur que separa aquest espai de la propera plaça de la senyora Endrina.

Igualment, t'has de fixar en les cases amb façanes de maó mudèjar i, especialment, a la trucada «l'Alboroque de Samuel Levy», que va ser vivenda i comerç d'aquest destacat personatge i que ha guardat, com tot el conjunt urbanístic de la plaça, tot el sabor medieval. De fet, és un dels escenaris del festival dedicat a aquesta època que celebra la vila i del qual et parlarem més cops en aquest article.

La Porta de Santa Maria i les ruïnes de la muralla i del castell de Hita

La vila alcarreña va tenir una fortalesa que la controlava des de dalt del turó on s'assenta. Es va construir al segle XIV sobre una antiga talaia musulmana que dominava la confluència dels valls del Henares i del Badiel. Aleshores, va arribar a ser fins i tot Tresoreria Reial de Pedro I a la zona. És a dir, el lloc on es guardaven els impostos recaptats.

Cent anys més tard, el castell va ser millorat per ordre d'Íñigo López de Mendoza, el famós marquès de Santillana, aleshores senyor de Hita. Aleshores, se li va sumar una gran torre de l'homenatge. No obstant això, ja es va abandonar al segle XV i, finalment, seria derruït al XVIII. No obstant això, hi ha a la zona un recinte arqueològic on s'han trobat peces d'època musulmana datades al segle XI. També en formen part les ruïnes de l'antiga muralla medieval, que unia el castell a la vila per, a més, protegir-la. Estava construïda amb maçoneria de pedra calcària i posseïa quatre entrades.

D'aquestes només en queda una que, a més, és un dels monuments més bonics de la localitat. Es tracta de la porta de Santa Maria, una preciosa mostra d'arquitectura militar gòtica que es va construir al segle XV. Després de la Guerra Civil va quedar parcialment destruïda, però s'ha restaurat completament. La componen una portada amb arc apuntat al que flanquegen dos garitons i un matacà o voladís emmerletat de vigilància. Així mateix, sobre el primer hi ha l'escut heràldic dels López de Mendoza al costat de dos yelmos que recreen la divisa que feia servir el mateix marquès de Santillana als tornejos d'armes.

L'església de Sant Joan Baptista

És el principal temple de la vila i es va construir entre els segles XV i XVI. Mostra un preciós estil mudèjar, encara que la seva torre campanar és herreriana. No obstant, les seves joies més grans es troben a l'interior. Destaca en aquest la capella de la Verge de la Costa, patrona de la localitat, amb el seu enteixinat de cassetons octogonals. Igualment, és molt bonica la coberta de fusta del presbiteri, amb decoració en llaços estavellats.

D'altra banda, no és la de la Mare de Déu l'única imatge que heu de veure en aquesta església. També hi ha un Crist a l'altar major que és renaixentista, una talla barroca de l'apòstol Sant Joan i diverses pintures d´aquesta mateixa època i del neoclàssic. Finalment, fixa't a les lloses sepulcrals pertanyents als gentilhomes de Hita ia les dues piles de baptisme. La de la capçalera és romànica i l'altra, situada als peus, igualment renaixentista.

Altres esglésies de Hita

No és la que t'acabem de citar l'única església de la vila del Carrenya. Malauradament, però, l'altra més valuosa es troba en ruïnes des de Guerra Civil. Es tracta de la de Sant Pere, construïda en estil romànic com a lloc d'enterrament dels esmentats gentilhomes de Hita. De fet, les lloses sepulcrals que t'hem esmentat es trobaven en aquest temple abans de passar al de Sant Joan Baptista.

No obstant això, al paviment encara es conserva la de l'alcaide del castell, Ferran de Mendoza. És de la poca cosa que pots veure actualment al costat de part dels seus murs ia la façana del cambril de la Verge que se li va afegir al XVIII.

D'altra banda, a la pedania de Padilla de Hita tens la església de Sant Miquel, una senzilla construcció del segle XIII que respon a l'anomenat romànic rural de Guadalajara. Presenta un atri porticat que dóna pas a la portada i al temple, que es compon d'una sola nau amb capçal rectangular. Finalment, també va tenir la vila una altra església, la de Santa Maria, que va ser demolida ja al XVIII. Era d'estil mudèjar i albergava la talla de la Mare de Déu de la Costa que ja t'hem citat en parlar-te del temple del Sant Joan.

Els cellers i el palenque

No obstant tot el que t'hem mostrat, potser les dues atraccions més singulars de la localitat siguin les que t'explicarem ara: els cellers i el palenque. Aquest darrer, construït el 1970 als peus de la muralla, és un recinte preparat per a la celebració de les justes medievals que es desenvolupen en el marc del Festival de Hita. Té capacitat per a dues mil persones i acull espectacles de punteria i combats a peu ia cavall.

D'altra banda, els cellers de la vila alcarreña ja albergaven vi fa sis segles i encara se'n conserven molts. Però ara volem parlar-te de els cellers. Aquest nom rep cases cova d'origen medieval que, a més, complien, justament, la funció de guardar el vi per a la seva maceració.

Ja es feien servir al segle XV i van arribar a registrar-se catorze. Com és lògic, s'ubicaven al turó de Hita, la part més antiga de la vila. I disposaven de diverses habitacions separades per murs de tova emblanquinats. Fins i tot tenien cuina amb xemeneia, graner i estable. Pots visitar-ne alguns els dissabtes, diumenges i festius. Concretament s'accedeix als cellers del Tío Diego, de donya Bellida i del Barrio Alto i la visita parteix de l'oficina de turisme ubicada a la Casa de l'Arxipreste.

La Casa Museu de l'Arxiprest

Com t'hem dit anteriorment, la vila alcarreña té molt present l'egrègia figura del seu arxiprest. En aquest edifici es mostren diferents aspectes relacionats amb la seva vida i el seu magno Llibre de Bon Amor. Entre ells tota una col·lecció de llibres sobre autor i obra donats per l'investigador Manuel Criat del Val. Però la instal·lació us ofereix molt més.

També disposa d´una sala dedicada al Festival Medieval de la localitat que se celebra cada any des de 1961. Inclou màscares, cartells promocionals i molts altres objectes. Així mateix, disposa la casa de l'Arxiprest de una sala arqueològica i una altra etnogràfica. En aquesta darrera s'exposen estris i utensilis de la vida tradicional a la zona. Per la seva banda, a la primera hi ha objectes trobats als voltants del castell de Hita i en altres parts del municipi.

Entorn natural i rutes per Hita

Si és bonica aquesta vila de Guadalajara, no menys bellesa té el seu entorn. Des d'ella pots recórrer els valls dels rius Henares I Badiel, així com transitar pels turons de La Muela, El Ullal o La Tala. Igualment, entre els paratges naturals de la zona tens la Font Vella, que subministrava d'aigua a la localitat i ara és una àrea recreativa. Però també les muntanyes públiques de Les Tajadas i La Dehesa o l'entorn del rierol de Valdepadilla.

Per tots aquests llocs tens boniques rutes de senderisme. A l'esmentada font en va un de tan sols cinc quilòmetres i gran senzillesa que, a més, condueix al pont medieval de la Paloma. Així mateix, pots fer un corriol circular al voltant de la vila que té una longitud de només tres quilòmetres o pujar al recinte del castell travessant el barri antic dels cellers per obtenir meravelloses vistes de l'Alcarria. Fins i tot podeu arribar fins a l'imponent monestir romànic de Sopetrán, que es troba al municipi.

No obstant això, si vols reptes més grans, pots fer la ruta de l'arxiprest, que recorre llocs normalment caminats per ell. Entre ells, Belenya de Sorbe, Retendes, Brihuega o els pobles negres de Guadalajara. Reben aquest nom els ubicats al voltant de la serra d'Ayllón que es caracteritzen per l'ús de pissarra d'aquest color per a casa seva. Finalment, a la zona de Hita tens una altra ruta genuïnament literària i històrica. Es tracta del Camí del Cid, que reprodueix el seu trajecte al desterrament contat al poema dedicat a l'heroi. Concretament, el tram anomenat L'aldarull d'Alvar Fáñez travessa el municipi.

En conclusió, t'hem explicat el millor que pots veure i fer a Fita, una terra de gran bellesa, no menys història i molta importància per a la literatura espanyola. Només ens resta aconsellar-te que, si viatges a aquesta localitat, també t'acostis a altres preciosos pobles de la província de Guadalajara com Sigüenza o la més petita Trillo. Anima't a conèixer aquesta meravellosa zona d'Espanya.