Hi ha un llogaret al sud d'Espanya que es diu Bolonya. Aquí, a la platja, sobre la costa de l'Estret de Gibraltar, hi ha un conjunt de ruïnes romanes conegudes amb el nom de Baelo Claudia. Tenen al voltant de 2 anys d'antiguitat i són un gran tresor.
Hoy, ca Actualidad Viajes, història de les ruïnes romanes a la platja de Bolonya.
Bolonya, Espanya
Quan un escolta Bolonya pensa automàticament a Itàlia però no, en aquest cas es tracta d'una llogaret costaner de la municipalitat de Tarifa, província de Cadis, al sud d'Espanya. Està sobre la costa del mar Atlàntic, a penes uns 23 quilòmetres més o menys per carretera des de Tarifa, ciutat que alhora descansa sobre la famosa Costa de la Llum que, Estret de Gibraltar mitjançant, mira el Marroc.
Bolonya està en una badia i les ruïnes romanes que avui ens convoquen són a prop de la platja. Es consideren les ruïnes més completes d'una ciutat romana fins avui descobertes a Espanya. Genial!
La platja de Bolonya té al voltant de 4 quilòmetres de llarg i una amplada mitjana de 70 metres. Viu aquí molt poca gent, la població no arriben a les 120 persones.
La posició d'aquest lloc és privilegiada i té unes vistes meravelloses: les sorres blanques de la platja de Bolonya van des de Punta Camarinal fins a Punta Paloma, i es veuen els turons de Sant Bartomeu a l'est i les muntanyes de Higuera i Plata a l'oest. Així, es crea una cala arrecerada que alguna vegada va ser perfecta per amarrar velers.
Ruïnes romanes de la platja de Bolonya
Però què hi ha d'aquestes ruïnes? Ens expliquen que en algun moment aquí va viure més gent que actualment, això segur. La veritat és que Baelo Claudia era una antiga ciutat romana de Hispània. Originalment era una llogaret de pescadors i un pont comercial i va saber ser molt prospera en temps de l'emperador Claudi, encara que pels constants terratrèmols va acabar sent abandonada cap al segle VI.
Baelo Claudia va ser fundada a finals del segle II aC per afavorir l'intercanvi comercial amb el nord d'Àfrica mitjançant la pesca de tonyina, el comerç de sal i la producció de garum (una salsa fermentada de peix molt usada a la cuina antiga), encara que a més es creu que va tenir a més alguna funció administrativa governamental.
Va ser en temps de Claudi que es va guanyar el títol de municipi i la seva riquesa es trasllueix en la quantitat i qualitat de les seves edificacions. Els arqueòlegs creuen que la seva màxima esplendor es va assolir entre el segle I i II aC, però que a mitjans del segle II va tenir lloc un gran terratrèmol que va esfondrar bona part dels edificis marcant el principi del seu fi.
A aquesta tragèdia natural el van seguir atacs de pirates al següent segle, tant germànics com bàrbars, així que entre pujades i baixades el seu final va arribar durant el segle VI.
Lloc arqueològic de Baelo Claudia
El descobridor de les ruïnes va ser Jorge Bonsor. Les excavacions han tret a la llum les ruïnes més romanes més completes de tota la Península Ibèrica i avui dia es poden distingir el temple d'Isis, un teatre, una basílica, el mercat…
El traçat urbà d'aquestes ruïnes és meravellós i segueix el mapa comú romà amb dues rutes, card maximus que la creua a l'angle dret i després en direcció nord-sud i la decumanus maximus que va d'est a oest i acaba a l'entrada de la ciutat.
En el punt que aquestes dues rutes es creuen estava el fòrum o plaça principal, pavimentada amb pedra original de Tarifa, encara visible i ben preservada. El fòrum va ser construït en temps d'August, però tota la ciutat va créixer exponencialment sota el govern de Claudi, en el període de la República.
Al voltant hi havia els edificis de l'administració pública. També hi havia una plaça oberta amb pòrtics a tres dels seus costats que accedeixen al temple de l'emperador, la cúria i una sala de reunions.
A la part del darrere hi ha un altre edifici important, la basílica, que tenia diverses funcions encara que la més important era la de seu de la cort de justícia. Del costat esquerre han quedat molts edificis construïts en pedra entre els quals es compten nombroses botigues, una taverna, per exemple.
El lloc arqueològic avui preserva el més representatiu d'una ciutat romana, és a dir, els murs de pedra reforçats amb prop de quaranta torres de vigilància, Les portes principals de la ciutat, edificis administratius com el arxiu municipal o el senat, el fòrum, els tribunals que estaven presidits per una estàtua de l'emperador Trajà de més de tres metres d'alçada, quatre temples, tres dels quals dedicats a Minerva, Juno i Júpiter, l'altre a Isis; l'enorme teatre amb capacitat per a dues mil persones i les restes d'un Mercat amb un sector especial de venda de carn i menjar amb 14 botiguetes i un pati intern, unes termes i altres negocis més.
No hi ha ciutat romana sense aqüeducte així que aquí a Baelo Claudia n'hi ha quatre. Eren quatre els aqüeductes que proveïen d'aigua la ciutat i eren vitals per al funcionament de la indústria local de garum, per exemple, però també per al dia a dia de la ciutat. Incloïa a més un sistema de drenatge i de clavegueres. Aquesta era realment una ciutat romana amb totes les lletres i per això és un veritable tresor arqueològic.
És una de les perles arqueològiques d'Andalusia, comptant a més Italica a les aferures de Sevilla i Acinipo als afores de Ronda. Les ruïnes han estat no només preservades sinó restaurades, permès per l'estat genial de conservació de les mateixes.
Avui funciona al lloc un centre de visitants que és un veritable portal a la ciutat. És un edifici de concret que en el seu moment va ser força objectat per la gent local però que es perd força bé en el paisatge general de dunes. Hi ha un atri central, pintat de blanc i amb un balcó de vidre que mira a la bonica costa.
La visita al centre és un bon prefaci a la visita de les ruïnes ja que hi ha un model a escala de la ciutat en la seva millor època i una àudio guia molt bona.
A més, hi ha alguns tresors en exhibició com una estàtua de marbre que es creu d'alguna deessa i va ser trobada a la Porta de Carteia, un dels accessos principals a la ciutat, una canonada de plom del segle I, una columna restaurada de la basílica i les restes d'una estàtua de marbre trobada als banys marins que representa la figura nua d'un atleta mascle i es coneix com a Doryforus de Baelo Claudia.
A les ruïnes s'hi accedeix des del centre així que hi ha una ruta suggerida, encara que per descomptat pots fer el recorregut que més et plagui. Al costat del que queda de la porta d'accés hi ha un petit tros d'aqüeducte que en la seva mida original tenia poc més de cinc quilòmetres de llarg i portava aigua als banys que eren a l'oest. Es creu que aquests banys eren tant esportius com de lleure i com era usual tenia una terma enorme i luxosa i una altra de més petita i privada.
Entre altres espais socials hi havia la plaça del fòrum, on encara es conserven 12 columnes al voltant, la basílica i com hem dit abans el teatre que és un dels espais més completament preservats i restaurats. Està en un vessant natural i tota la zona dels seients està restaurada. Fins i tot es fa servir avui dia com un escenari modern a produccions d'estiu del teatre clàssic espanyol.
Després, a l'extrem sud-est del lloc, hi ha un centre marítim que és molt important visitar per acabar de comprendre la ciutat i la seva història. Es tracta del districte industrial, del lloc on estaven els banys de sal, on netejava la tonyina i li salava per preservar-lo. Aquesta va ser la indústria que va fer enriquir a Baelo Claudia i fins a podràs veure les xarxes restaurades que usaven els romans per aquella època per pescar mida peix.
Una última dada curiosa? El 2021 Baelo Claudia va ser escenari del rodatge de la sèrie de Netflix, la Corona. Es va convertir breument a Egipte quan la sèrie va mostrar la visita de Lady Di a Egipte el 1992.
Informació pràctica de Baelo Claudia:
- Horari d'obertura: de l'1 de gener al 31 de març i del 16 de setembre al 31 de desembre obre de dimarts a dissabtes de 9 am a 6 pm i els diumenges i festius de 9 am a 3 pm. De l'1 d'abril al 30 de juny obre de dimarts a dissabtes de 9 am a 9 pm i els diumenges i festius de 9 am a 3 pm. De l'1 de juliol al 15 de setembre obre de dimarts a dissabtes de 9 am a 3 pm i de 6 a 9 pm i diumenges i festius de 9 am a 3 pm. Els dilluns tanca.
- Els dies festius amb tarifa són el 16 de juliol i el 8 de setembre i aquests dies el lloc obre de 9 am a 3 pm.
- A l'estiu podreu gaudir d'espectacles a l'amfiteatre.
- Hi ha visites guiades amb arranjament preu.
- L'entrada és gratuïta per als ciutadans de la UE amb passaport o identificació. Sinó costa 1,50 euros.
- Com arribar: des de Tarifa per la carretera N-340 fins al quilòmetre 70.2. Doblegar cap a CA-8202 i seguir per una carretera local que arriba al llogaret d'Ensenada Bolonya. Seguir dret en lloc de girar a l'esquerra cap a la platja i en 500 metres veureu el centre de visitants i l'estacionament gratuït del costat esquerre.
- Ubicació: Ensenada de Bolonya s/n. Tarifa, Cadis. Espanya.