A l'illa de Tenerife, al nord, hi ha el municipi de Sant Joan de la Rambla, un encantador i antic lloc que pots visitar si viatges a aquesta illa de les Canàries.
Us convidem a descobrir avui l'encant de Sant Joan de la Rambla.
Sant Joan de la Rambla
Mesura només 20 quilòmetres quadrats i en aquest petit espai conté tot l'encant del món. Òbviament, està sobre la costa i limita amb La Guancha i Los Realejos. Ens explica la història que el poble va ser fundat al començament del segle XVI per un colon portuguès anomenat Martín Rodríguez.
Va ser ell qui va construir una ermita en honor a Sant Joan Baptista i va ser als voltants on diverses famílies dedicades a l'activitat agrícola van començar a assentar-se amb el córrer del temps. Acabat obtindria el municipi el títol de vila el 1925, de la mà del rei Alfons XIII.
Abans de l'arribada del colon portuguès les terres ja estaven poblades pel poble dels Guanches, els aborígens de Tenerife. Els Guanches estan entroncats, tant genèticament com culturalment, amb els berbers del nord d'Àfrica. Però bé, que el 1496 va tenir lloc la conquesta castellana de l'illa i van començar a repartir-se les terres i béns entre colons i conqueridors. I així va arribar Martín Rodríguez.
Avui dia arribes fins a la vila per diverses carreteres i pots arribar amb autobús.
Què veure a San Juan de la Rambla
Com el municipi s'estén entre el mar, les roques i els barrancs hi ha molta naturalesa per recórrer, a més del cas urbà pròpiament dit. Pots primer acostar-te a conèixer la Platja de les Aigües, amb enormes roques que emergeixen del mar tot just comença a baixar la marea i la platja cobra una llum diferent. Al voltant hi ha restaurants i hi pots menjar els plats locals.
la platja té 120 metres de llarg per uns 10 d'amplada i és de callaus. S'hi accedeix a peu o amb cotxe, és una platja urbana, i per sort compta amb bars, restaurants i fins i tot telèfon. Hi ha aparcament i l´autobús et deixa perfecte. Això sí, té onatge fort, així que compte!
Si t'agrada caminar pots fer el Sender Camí Risc de les Penques que és molt conegut per aquí. El camí comença al mirador Fuente del Rey i és al començament un camí ample i empedrat que en el recorregut de 20 metres té unes vistes de tot l'alt del municipi molt boniques i panoràmiques. Després, el camí segueix a la vora del profund Barranc de Ruiz, on s'han trobat restes arqueològiques, i veuràs a l'esquerra canonades i una targeta, així que sempre escoltaràs aigua córrer.
Més endavant el sender es creua amb la carretera de La Vera, amb Los Lavaderos a l'esquerra, i després segueix uns 120 metres per aquesta mateixa ruta per agafar després el carrer de la Riba de la Vera, baixar per feixes de pedra seca i arribar fins a la Creu dels Rodríguez que és dins d'un edifici petit i ben típic d'aquesta part de Tenerife.
Després tens el Sendera Creu dels Rodríguez – Zona Recreativa, baixant en ziga-zaga cap al Barranc de Ruiz entre tuneres, encens, magarzas i taxaigs. I ja tens unes panoràmiques precioses de la costa, tant de Sant Joan de la Rambla com dels Realejos. Per aquí hi ha coves naturals i en la mesura que el camí s'acosta a la part recreativa veuràs més feixes amb cultius, un molí antic…
Aquest camí recorre un total de 3.2 quilòmetres i ho acabes en hora i mitja de caminar. No és gaire difícil, però tampoc senzill. Un altre corriol és el Sender Les Aigües La Rambla y va des del barri Las Aguas fins al Barri del Rosari.
El barri Las Aguas és un barri costaner, construït sobre una bugada de lava que es va internar al mar. Avui té molt atractiu turístic i abunden als seus carrerons els restaurants de peix fresc. El corriol pròpiament dit comença des de l'esquerra de la platja de callats i puja per terra nua i pedres, vorejant el litoral, mirant al mar. Veurem canyes, piteres, feixes plataneres i de papes, tarajals, la casa El capellà, on solia viure el capellà del barri, fins a entrar al barri pròpiament dit.
El barri la Rambla està compost per un grapat de casetes antigues i és el gruix que es va construir al voltant de l'ermita del Rosari de què parlem abans. Aquesta ermita és a la seva entrada, a la dreta del Camí Reial. L'entrada al barri té una placeta amb escalinates empedrades, la Plazoleta del Río, a uns 50 metres d'altitud, així que certament un mirador.
El sender acaba al Barranc de Ruiz, a la frontera entre Los Realejos i Sant Joan de la Rambla, dins del Parc Natural de Tigaiga, amb unes vistes fenomenals. Òbviament, aquest corriol ho pots fer a la inversa. És un quilòmetre i mig de recorregut, es fa a una hora i és molt fàcil.
Finalment, hi ha el Sendera riba La Vera – Barranc de Ruiz. Hi ha una zona protegida que es diu Espai protegit de Barranc de Ruiz, al vessant nord de Tenerife, i és la frontera natural entre Los Realejos i Sant Joan de la Rambla. Té un terreny accidentat, amb un barranc que té 2100 metres de llarg i de vegades, amb una amplada de 520 metres. Hi ha diversos senders dins però els més importants són dos, un comença a prop de la zona recreativa i va cap a l'oest, fins a La Vera, i un altre creua el bosc d'est a oest.
Havent parlat de l'entorn natural, al nostre què veure a Sant Joan de la Rambla, parlem ara del centre històric. Se'n diu que és un dels nuclis històrics més bonics de Tenerife i està situat sobre la costa, entre barrancs. Té boniques places, capelles, casalots, tot ben típic de l'arquitectura canària.
Pots visitar la Església de Sant Joan Baptista, amb els seus bells i colorits retaules, la Ermita i parròquia Sant Josep, construïdes el 1781, o conèixer el Barri dels Quevedos, considerat Bé d'Interès Cultural.
També hi ha la casa de l'Alhóndiga, ex presó, ex sala de juntes, ex ajuntament; la Casa dels Alonso del Castell (a la Plaça de l'Església de Sant Joan Baptista), o la Casa dels Delgado Oramos, amb el seu pis de fusta i el balcó cobert a tres aigües, tan comú a les Canàries.
Hi ha més cases senyorials per conèixer i per descomptat, última però no menys important, hi ha la Ermita de La nostra Senyora del Rosari, del segle XVII, en una residència privada, amb el cor petit, el quadre de la verge i el púlpit.
I com diem sempre, els pobles guanyen encant segons l'època en què els visitis doncs abunden les festes i festes.