La tardor d'Espanya

El tardor d'Espanya són meravellosos paisatges de tons ocres, grocs i marrons. Davant l'exuberància de la natura a la primavera, el període tardorenc ens ofereix la caiguda de la fulla, les temperatures més fresques i un aire malenconiós en l'ambient.

Però la tardor no ha d'envejar res quant a bellesa a altres èpoques de l'any. És el temps en què la natura muda les seves vestidures i podem gaudir de esdeveniments únics del món animal com, per exemple, la brama. Per això i molt més, et proposarem un recorregut meravellós pels llocs on la tardor d'Espanya es mostra en tota la seva esplendor.

Bosc de Muniellos

Muniellos es troba al suroccident de Astúries, ocupant part dels consells de Cangues de Narcea e Ibies. Té una extensió de gairebé seixanta quilòmetres quadrats i va ser declarada Reserva de la Biosfera l'any 2000. Així mateix, el componen tres zones: les muntanyes de Valdebois i Muniellos i La Viliella.

Però el seu cor és l'àrea de Muniellos, que acull la roureda més gran d'Espanya. No obstant això, també compta amb una àmplia representació de castanyers i faigs, igual que salzes, freixes, avellaners o bedolls. Pel que fa a la fauna, és zona d'albirament de óssos bruns, Wolves y gats salvatges. De fet, podeu contractar un recorregut amb guies especialitzats per conèixer els hàbitats d'aquestes espècies.

També pots veure a Muniellos aus com el mussol noi, l'òliba comú, el ferrerillo i el gall fer. Aquest últim és una espècie protegida que es troba en perill d'extinció seriós i que, al sud d'Europa, només es troba en zones muntanyoses com la serralada Cantàbrica, els Pirineus o els Alps.

D'altra banda, aprofita la teva visita a Muniellos per conèixer Cangues de Narcea. En aquesta vila tens a veure el monestir de Còries, anomenat «l'Escorial asturià» per les seves grans dimensions, i la Col·legiata de Santa Maria Magdalena, una joia barroca que és Monument Històric Artístic. Però també palaus com els d'Omaña, de Toreno i de Pambley, el segon dels quals alberga el Ajuntament.

Selva d'Irati

És una altra meravella natural on s'aprecia la tardor d'Espanya en plena esplendor. Es reparteix, justament, entre els Pirineus Atlàntics i el nord de Navarra. L'enquadren els muntanyes Roncesvalles i Orzanzurieta a l'oest, el Orhi a l'est i la serra d'Abodi al sud. Pots accedir-hi per Ochagavia, a la vall de Salazar, o per Orbaiceta, al d'Aézcoa.

Amb les seves més de disset mil hectàrees, es tracta de un dels boscos d'avets i hagis més ben conservats de tot el Vell Continent, només superat per la Selva Negra de Alemanya. Però aquestes espècies s'alternen amb bedolls, grèvols, teixos o roures. Pel que fa a la fauna, abunden els porcs senglars, les llúdrigues, el desmansament dels Pirineus, la liró grisa o el cérvol.

Pel que fa a aquest últim, com et dèiem, la tardor és l'època de la brama o zel, un espectacle digne de veure. Els mascles fan diversos actes rituals. Entre ells, emeten sons guturals i entrexoquen les seves cornamentes com a mostra de poder i per atraure les femelles. Tanta expectació desperta aquest fenomen natural que s'organitzen excursions per presenciar-ho.

Així mateix, no és la selva d'Irati l'únic lloc d'Espanya on podeu veure la brama. També són escenaris propicis els Pics d'Europa a Astúries, la Serra de la Culebra a Zamora, el Parc Nacional de Cabañeros a Ciudad Real o Cixella a Càceres.

D'altra banda, no abandonis aquest lloc sense aturar-te a les citades localitats de Orbaiceta y Ochagavia, amb els seus caserius i els seus hórreos tradicionals. Així mateix, a la primera has de visitar la església de Sant Pere, amb el seu retaule churrigueresco, i la propera Reial Fàbrica d'Armes. Mentre que, a la segona, has de veure el pont medieval sobre el riu Anduña; la església de Sant Joan Evangelista, amb diversos retaules renaixentistes, i la ermita romànica de La nostra Senyora de Muskida.

Fageda de Jordà

Viatgem ara fins Catalunya per parlar-te d?una altra meravella de la tardor d?Espanya. Et parlem de la comarca de la Garrotxa, A la província de Girona. Hi pots trobar el Parc Natural de la Zona Volcànica, que és una de les concentracions de volcans més grans de tot Europa. No debades, comptabilitza trenta-vuit cons en dotze mil hectàrees. Destaquen entre ells el Croscat, el Montsacopa i el Santa Margarida.

Però, a més, La Garrocha t'ofereix una altra meravella natural. Et parlem del Fageda de Jordà. Com el seu nom indica, es tracta d'un bosc de faigs. Però les característiques d'aquestes són úniques a tota Espanya, ja que han crescut sobre una antiga bugada de lava ia més de cinc-cents metres sobre el nivell del mar, molta altura per a aquest tipus d'arbres.

En total la fageda ocupa una extensió de gairebé cinc quilòmetres i el seu accés principal es troba a la carretera que va des d'Olot fins a Santa Pau, a l'alçada del quilòmetre quatre. No obstant això, només hi pots entrar a peu oa cavall per alguna de les rutes senyalitzades. Finalment, ja que ets a la zona, visita els pobles de la comarca, que conformen un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. Et parlem de localitats com Besalu, Castellfullit de la Roca o Sant Joan les Fonts.

Llacuna de Gallocanta, una altra meravella a la tardor d'Espanya

Passem ara a la Comunitat Autònoma d'Aragó per mostrar-te un altre paisatge meravellós que ens ofereix la tardor d'Espanya. Et parlem del que conforma la Llacuna de Gallocanta, entre les províncies de Saragossa y Teruel, ja en ple sistema Ibèric. Abarca una superfície de gairebé dues mil hectàrees, encara que compta amb una zona perifèrica de protecció de quatre mil cinc-centes més.

No obstant això, la llacuna pròpiament dita mesura set quilòmetres de longitud per dos d'amplada. Això la converteix en la llacuna natural més gran de tota la Península Ibèrica ia la més gran d'aigua salada de tota Europa al costat de la de Font de Pedra, a Màlaga. Així mateix, la seva profunditat mitjana és de setanta centímetres.

Quant a la seva flora, tot i tractar-se d'un entorn gairebé estepari, pots veure pollancres i moixeres comunes, així com pins, carrasques i ginebres a les muntanyes que la limiten. També hi abunden les plantes halòfiles a causa de la salinitat de l'aigua. I, pel que fa a la seva fauna, és Zona d'Especial Protecció d'Aus, doncs alberga unes dues-centes espècies. Entre elles, voltors, àguiles, puputs o grues. Però, igualment, pots veure guineus, cabirols, mosteles, senglars, conills i teixons.

Finalment, no abandonis la zona sense conèixer pobles com el propi Gallocanta, amb la seva església barroca de Sant Pere; torns, amb les restes del seu castell i el temple del Salvador, així mateix barroc, o bell, amb la seva església renaixentista de La nostra Senyora de la Nativitat o cases palau com la dels Marc i els Català.

Hoces del riu Duratón

Ens traslladem ara a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó per mostrar-te un altre dels meravellosos paisatges de la tardor d'Espanya. Es tracta de les Hoces del riu Duratón, que es troben al nord-est de la província de Segòvia i conformen un parc natural. Es tracta del canó que aquest riu ha excavat a la roca calcària entre la preciosa vila de Sepúlveda i el embassament de Burgomillodo.

El riu Duratón discorre gairebé vint-i-cinc quilòmetres entre els canons, que arriben, en alguns punts, als cent metres d'alçada. I, per si aquesta bellesa fos poca, a la part final ha donat lloc a tancats meandres que li donen un traçat sinuós. L'accés més utilitzat al parc es fa des de Villaseca, concretament on hi ha el balcó sobre la falç, al costat de la ermita de Sant Fruits. En canvi, si vols entrar per l'esmentat embassament, ho pots fer des de Navaleta o des Hinojoses del Turó.

Declarat parc natural el 1989, compta amb més de cinc mil hectàrees i alberga la colònia de voltors més grans d'Europa. Però també pots trobar àguiles reials, xoriguers, falcons pelegrins i açores. Pel que fa als mamífers, té llebres, cabirols, porcs senglars, fagines i teixons. No obstant això, una altra de les seves riqueses faunístiques es troba a les aigües del riu, amb barbs, carpes, truites o vogues del Duero. Fins i tot compta amb una important població de llúdrigues. Pel que fa a la flora, aquesta meravella de la natura és abundant el pi resiner, el ginebre, la savina, el salze, el pollancre i l'alliso.

Finalment, si visiteu aquest preciós paisatge de la tardor d'Espanya, no deixeu d'apropar-vos a Sebulcor, on hi ha el magnífic convent de Nostre Senyora dels Àngels de la Hoz. Rep aquest nom perquè es troba al fons del meandre de la Hoz. Va ser creat al segle XIII i, actualment, està en ruïnes.

Sepúlveda

Però, sobretot, no deixis de visitar la preciosa Sepúlveda, amb el seu impressionant patrimoni de esglésies romàniques. Entre elles, les de Sant Salvador, Sant Just, La nostra Senyora de l'Assumpció o de la Mare de Déu de la Penya. Però també has de veure el castell de Fernán González, una antiga alcassaba àrab a la qual es va afegir un altre edifici al segle XVIII. I el mateix podem dir-te de la antiga presó i de les cases del comte de Sepúlveda i dels Proany, aquesta última amb una preciosa façana plateresca.

En conclusió, t'hem mostrat alguns dels paisatges més bonics que pots trobar a la tardor d'Espanya. Però, lògicament, n'hi ha molts més. Entre ells, el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, En el Pirineu aragonès, El Faedo de Ciñera, a León, El vall d'Aran en Lleida o l'impressionant parc natural de la Llacuna Negra i dels Circs Glaceres d'Urbión en Sòria. Anima't a conèixer aquests meravellosos llocs.