La Toscana espanyola, què veure a Matarranya (Terol)

Calaceit | Imatge | Dolors Joan Fotografia via Flickr

Pròxim a la mar Mediterrània, a la frontera entre València, Aragó i Catalunya i ocult entre el Baix Aragó, el Maestrat i el sud de Tarragona es localitza la comarca de Terol de l'Matarranya, un territori que recorda d'alguna manera a la cèlebre Toscana italiana pels seus paisatges de pins, oliveres i ametllers i els seus poblets medievals amb influència de l'art mudèjar, renaixentista i gòtic.

Recórrer el Matarranya és un dels plans imprescindibles quan de conèixer Terol es tracta. Aquí es té un altre concepte de la pressa, el que ajuda a relativitzar i desconnectar de el tràfec del dia a dia gràcies a l'aïllament i el contacte amb la natura.

Calaceit

El seu centre històric és un dels més ben conservats de la província, per això va ser declarat Conjunt Històric Artístic. Des de la seva Plaça Major es va teixint la ruta per visitar el poble, a través de les seves precioses carrers, i en on podrem veure cases pairals en pedra decorades amb balcons de forja, esglésies o places com la dels Artistes.

El seu Ajuntament, de al segle XVI, és d'estil renaixentista. A la planta baixa té una presó i una llotja i al primer pis les dependències municipals i el saló de plens amb un oratori de 1613. També conserva un gran nombre de pergamins i altres documents des del segle XIII. Al pati es guarda una clau gòtica procedent de l'antic temple parroquial, l'antiga creu gòtica que es va traslladar des de la plaça Nova i un relleu de la segona meitat de segle XV.

La Plaça Major és el centre neuràlgic de Calaceit. D'ella destaquen els seus bells porxos i els seus accessos sota passos coberts. A sota dels porxos de la plaça hi havia el mercat i era, a més, el lloc on es feien els judicis públics i on es reunien els veïns en assemblea. Així mateix, aquí també es feia l'espectacle de les vaquetes.

En Calaceit és d'obligada visita l'església parroquial de l'Assumpció, una de les obres barroques més rellevants de l'Matarranya, data de segle XVIII però durant la Guerra Civil espanyola l'edifici va ser incendiat i va caldre reconstruir-lo. Es va edificar sobre les restes de l'antiga església gòtica de Santa Maria del Pla de principis de segle XIV i de proporcions més reduïdes. A l'exterior destaca la torre i la façana amb tres portes de les que sobresurten columnes salomòniques. Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 2001.

Beseit

imatge | Associació Jubileres Bancaixa

Beseit és una dels municipis més bonics de l'Maestrat i la comarca de Matarranya. Se situa a prop de Tarragona, als peus del parc natural dels Ports de Beseit. Potser, per això el que més destaqui d'aquesta població és el seu entorn natural ja que està envoltat d'oliveres i muntanyes de el Sistema Ibèric. A més, allà trobem el famós Parrisal emmarcat dins del parc natural dels Ports de Beseit.

L'espai es defineix per canons profunds excavats pels rius, amb abundants penyals, forts pendents i interfluvis de densa vegetació com el roure, el pi roig, l'alzina i la carrasca. La fauna està protegida en aquesta zona, pel que és senzill topar-se amb animals. No obstant això, la colònia més abundant és de cabra salvatge per la presència dels quals va originar la declaració de la reserva.

La vila està enclavada al costat de riu Matarranya i hi ha un passeig senyalitzat seguint el seu curs des del Pla de la Mina fins als Estrets amb una hora i mitja de durada. El passeig entre aigua i roques travessant diverses passarel·les al llarg de el camí no té grans dificultats.

Altres llocs d'interès turístics a Beseit són l'ermita de Santa Anna, els safareigs, l'església de Sant Bartomeu o el pont de pedra.

Valderrobres

imatge | ruta Rural

La capital de la comarca de Matarranya, Vall de Roures, és un dels més bells d'Espanya. Se situa sobre el vessant d'un turó fins a la llera del riu, sobre el qual s'erigeix ​​un pont medieval d'arcs apuntats que ofereix una imatge emblemàtica de la vila i de les seves cases penjades.

Mitjançant el Portal de Sant Roc ens endinsem a el conjunt històric artístic de Valderrobres i és al carrer Major on es localitzen els principals monuments d'interès històric com l'Ajuntament (Exemple de l'manierisme aragonès) o la casa palatina que va ser la Fonda Blanc, o la casa dels Pereret. Al cim del turó s'aixeca la majestuosa església de Santa Maria la Major (d'estil gòtic llevantí) i la seva imponent castell, construït entre els segles XIV i XV, el qual està considerat com un dels millors castells gòtics d'Aragó.

la Fresneda

imatge | la Fresneda

Potser la Fresneda sigui un poble menys conegut que altres de la comarca de Matarranya però és un dels més pintorescos. Aquesta localitat va ser propietat de l'Ordre de Calatrava i el seu casc antic està declarat Conjunt Històric Artístic.

La Fresneda posseeix nombroses cases palatines dels segles XVII i XVIII, restes d'un antic castell i edificis religiosos com el Convent i la Capella del Pilar o l'església gòtica de Santa Maria la Major.

Des de l'ermita de Santa Bàrbara, les vistes del poble, del riu Matarranya i de la Vall de l'Silenci són magnífiques però per arribar-hi cal pujar moltíssimes escales, encara que l'esforç val la pena.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*