Amb una situació privilegiada, Lequeitio és un dels pobles més bonics del País Basc. Situat a la comarca biscaïna de Llegiu Artibai, aquest antic llogaret de pescadors de balenes i exploradors és avui un lloc amb enorme atractiu per al turisme.
Posseeix els títols de «Noble i Leal Villa» i pels seus carrers van passejar des de pirates fins a aristòcrates. Fins i tot la reina Isabel II i l'emperadriu Zita d'Àustria-Hongria van passar un temps a la vila. Però, sobretot, aquesta destaca pel seu impressionant entorn natural i pels monuments. Et parlarem, per tant, de què veure i fer a Lequeitio.
La costa de Lequeitio
L'illa de Sant Nicolau
Aquesta meravellosa població de Biscaia es troba a la desembocadura del riu Lea. Aquest, en arribar a la costa, forma una platja a banda i banda de les seves aigües i, al mig, queda la illa de Sant Nicolau. Per si aquesta bellesa fos poca, el paisatge canvia amb les marees. Quan són baixes, l'illa esmentada és accessible a peu, mentre que, si són altes, l'aigua cobreix aquest pas.
Com sol passar amb moltes de les illes del Cantàbric, aquesta també posseeix una història llegendària. Diu que, durant l'Edat Mitjana, va ser usada com colònia de leprosos perquè evitar contagis. Tot i això, això no ha estat provat. En canvi, és evident que, des de la part més alta, en tens unes meravelloses vistes de la costa basca. Si passes a Sant Nicolau o Garraitz, com també se'n diu, recorda tenir en compte la marea. És un error força típic fer-ho amb menjar i, en voler tornar, trobar-se que ha pujat i haver de tornar nedant.
D'altra banda, les platges que t'esmentàvem són les d'Isuntza i Karraspio. La primera és la més important de la localitat i es troba al costat del port i el casc vell. Per tant, et resultarà ideal si viatges en família ja que, a més, les aigües són tranquil·les i compta amb tots els serveis. Té vestidors, dutxes, equip de socorrisme i fins i tot lloguer de piragües.
Pel que fa al sorral de Karraspi, té una longitud aproximada de cinc-cents metres i ja pertany al municipi de Mendeja. De fet, és més llarga que l?anterior, encara que menys popular. Tot i això, també està ben equipada i, igualment, permet passar a Sant Nicolau, si escau, a través de la sorra. Encara hi ha una altra platja a Lequeitio, però només quan la marea està baixa. Es tracta de la de La Salvatge. Com el seu nom indica, té una naturalesa agresta en què abunda la vegetació i les aus. Tanmateix, tan bonics com el seu espectacular entorn són els monuments que pots veure a Lequeitio.
El casc vell i el port
Palau barroc d'Uriarte
Abans de parlar-te de monuments concrets, volem fer-ho del nucli antic en general perquè desborda bellesa i elements típics. Les seves cases són les tradicionals basques adornades amb flors i es troben en carrers estrets i empedrats. La més important és la de Arrenega, de la qual surten altres laterals i que desemboca a la plaça Arranegiko Zabala, on històricament s'ha venut el peix acabat de portar pels vaixells. Encara avui pots veure com ho fan.
Al carrer Arranegui, a més, hi ha alguns dels més bonics palaus de Lequeitio (dels que te'n parlarem més endavant), mentre que a la citada plaça veuràs una font que posseeix una peculiaritat: es tracta d'una pila baptismal del segle XVIII.
Al voltant del casc vell pots apreciar restes de les antigues muralles del segle XV. Fins i tot es conserva una de les seves torres de vigilància quadrangulars, la denominada Torrezar. Però també forma part del centre històric el propi port, que té tot l'encant dels que hi ha al Cantàbric, amb les seves embarcacions de pesca, les seves xarxes assecant al sol i unes aigües tranquil·les.
La Basílica de l'Asunción i altres esglésies de Lequeitio
Basílica de La nostra Senyora de l'Asunción de Lequeitio
La Basílica de l'Assumpció de La nostra Senyora és el temple més important de la localitat biscaïna. No debades, ha estat declarada Monument Nacional. La seva construcció es va iniciar al segle XV i és de factura gòtica tardana. Et cridaran l'atenció la seva mida i seva majestuositat. Exteriorment, destaca la façana occidental, amb la portada de doble esqueixada i els arbotants situats darrere d'ella.
Pel que fa a l'interior, encara és més espectacular. Destaca, sobretot, el seu impressionant retaule major d'estil gòtic isabelí. Però també un altre barroc que alberga una imatge de la Verge de l'Antiga datada al segle XII.
D'altra banda, el convent de Sant Domingo es va edificar al segle XIV, encara que, després de patir diversos incendis, es va reconstruir al XVI. Al conjunt, destaca l'església, que combina elements gòtics i renaixentistes. La església de Sant Josep, datada al XVIII, és una joia del barroc religiós al País Basc i la ermita de Sant Joan de la Talaia pertany a la mateixa centúria. Finalment, la de Santa Caterina és de factura gòtica i es data al voltant de l'any 1500. Però el més bonic d'aquesta és el seu entorn, ja que és al cap de Santa Catalina, al costat del far i us ofereix unes vistes impressionants.
La torre Turpin i altres cases senyorials
Palau Abaroa, un dels més bonics de Lequeitio
La Turpin era una altra torre defensiva de Lequeitio que, posteriorment, es va convertir en habitatge. La seva construcció data de principis del segle XVI i presenta trets renaixentistes, encara que encara conserva elements del gòtic. De la seva antiga funció conserva buits en ampits i guardapols per respondre als atacs. La seva porta és adovellada en forma de ventall i disposa de sis finestres adovellades i distribuïdes irregularment per la façana.
No obstant això, al nostre parer, és més bonic el palau d'Uriarte. Es tracta d'una construcció barroca deguda a l'arquitecte Lluc Longa, qui la va edificar al voltant d'una torre medieval. Destaca en conjunt la façana principal, amb un preciós porxo sustentat per triple arc i un imponent escut d'armes a la primera planta.
No menys bonic, encara que diferent, és el palau Otxangoiti, del segle XVII com l'anterior, en què destaca la seva façana principal vermella adornada amb ràfecs llaurats. El mateix podem dir-te del palau Uribarria, també ornat amb escut heràldic a la façana. En canvi, presenta trets diferents el palau Abaroa, ja que es tracta d'una construcció de fins del XIXe que segueix els cànons clàssics de l'estil Segon Imperi francès. Així mateix, disposa d´un ampli jardí.
L'Ajuntament i altres construccions de Lequeitio
Ajuntament de Lequeitio
La Casa Consistorial de la vila basca es va construir al segle XVIII. Va substituir una altra anterior que, al seu torn, havia reemplaçat l'original, devastada pel paorós incendi del 1595. Respon als trets del barroc i destaca per la façana principal. Aquesta presenta porxada amb quatre arcs de mig punt sobre els quals es troba una balconada i diversos escuts llaurats.
Per la seva banda, la antiga Confraria de Pescadors és una construcció de principis del segle XIX deguda a l'arquitecte Manuel Vicente de Laca. Posseeix grans dimensions doncs, originalment, es va concebre com a factoria d'escabetxos i mostra trets de solidesa i funcionalitat. Pel que fa al drassana Mendieta, és mostra el passat naval de Lequeitio. Pots veure'l a la riba esquerra del riu Lea i el conformen dues construccions i el mur. D'una, així mateix, surten les dues rampes que portaven els vaixells fins al riu.
Festes i gastronomia
El ball de la kaxarranca, que es desenvolupa en el marc de les festes de Sant Pere a Lequeitio
Per acabar el nostre recorregut per aquesta preciosa vila biscaïna, us parlarem de les seves celebracions i plats típics. Pel que fa a les primeres, les festes patronals tenen lloc de l'u al vuit de setembre en honor a Sant Antolí. Durant elles, té lloc la controvertida correguda de les oques. Però també compten amb gran predicament les festes en honor a Sant Pere, que, alhora, és el patró de la confraria de pescadors.
Si escau, tenen lloc a finals de juny i inclou una singular processó. Durant aquesta, es porta la imatge del sant fins al port. En passar al costat d'una fornícula on hi ha una altra talla de Sant Pere, fan la trucada kilin-kala, que consisteix a inclinar el pas cap a l'aigua per demanar bona pesca. Una altra tradició curiosa és el ball de la Kaxarranca, que realitza una persona sobre un bagul sustentat per vuit mariners.
D'altra banda, la gastronomia de Lequeitio es basa, com no podia ser d'una altra manera, en els peix i marisc que porten les embarcacions. No obstant això, igual que passa a tot el País Basc, els bars i restaurants ofereixen nombroses varietats de pintxos. En tot cas, els plats típics són semblants als d'altres poblacions costaneres de la zona.
Una font amb bacallà al pil pil
Per exemple, són deliciosos el bacallà a l'pil pil i les cocotxes de lluç. No falten, així mateix, les elaboracions del pop ni el txangurro, nom que rep el cabra en terres basques. Però ens permetem recomanar-te el deliciós marmitako, que, com sabràs, és un guisat que s'elabora amb bonics del nord i patates. Com a beguda, no pot faltar el txacolí, un vi blanc amb denominació d'origen.
En conclusió, t'hem mostrat el més destacat que pots veure i fer a Lequeitio. Només ens resta aconsellar-te que, si decideixes conèixer aquesta vila basca, també t'acostis a la capital de la província, Bilbao, una ciutat tan cosmopolita com tradicional. Anima't a fer aquest viatge.