Maçaró

Amb trenta-cinc quilòmetres de costes, Maçaró és una de les millors destinacions turístiques de la Mediterrània. Però també és història viva dels que van solcar aquest mar des de temps immemorials com demostren les empremtes fenícies i romanes que es conserven al seu terme municipal.

Es troba al sud-est de la província de Múrcia, a la comarca del Baix Guadalentí, així cridada pel riu que la banya. Així mateix, com passa amb altres localitats del litoral espanyol, es divideix en el nucli de Mazarrón i el port homònim, amb uns trenta-tres mil i onze mil habitants respectivament. Si al primer tens els principals monuments, al voltant del segon es troben les platges. Per tant, et parlarem del que pots veure i fer en tots dos.

Patrimoni arqueològic de Mazarrón

Les restes més antigues de presència humana a la zona pertanyen al Paleolític Mitjà i es troben a prop del dic del Far. Però també n'hi ha del Superior a les coves de Morote i les Colomes; de l'Eneolític al jaciment del Capçal del Plom i de la cultura argàrica a Les Tosques de Maria, Les Víboras i el Cerrico Jardí.

Més curiosa és la presència de dues embarcacions fenícies enfonsades al Port de Mazarrón, que s'han datat fa dos mil sis-cents anys. Aquest poble hauria arribat atret per la riquesa minera de plata i plom a la zona. No obstant, els fenicis eren comerciants, no explotaven la terra. Per tant, serien els romans els que s'asseurien a la comarca per extreure aquests minerals i situar-se a prop de Cartago Nova. Més endavant, et parlarem extensament sobre aquests navilis.

De fet, hi ha restes romanes primitives a la Lloma de Sánchez i el Vedat Fortuna. Però la seva presència es va intensificar als segles I i II de la nostra era quan, a més, van crear factories de garum, una salsa de peix que feia embogir els llatins. D'aquesta època són els jaciments de els capgrossos de San Cristóbal i Perules, al costat del nucli urbà; de Pedreres Velles i de L'Azodia. Però, potser, el més important sigui el de la vila del Alamillo, a les rodalies de la platja homònima.

Fins i tot pots veure restes romanes dins el nucli urbà de Mazarrón. Entre ells, tens la casa del carrer Era, datada entre els segles IV i V de la nostra era, i el mil·liari o pal amb una inscripció que rendeix tribut a l'emperador Agost.

El castell dels Vélez i altres monuments civils de Mazarrón

El castell de Mazarrón es troba al bell mig del nucli urbà, sobre un promontori, i actualment està en ruïnes. Va ser edificat al segle XV per la família Fajardo, que després serien marquesos de Vélez. Ocupava una superfície de tres mil metres quadrats i es disposava a tres parts: la fortalesa, el pati d'armes i les muralles. Ha estat declarat Bé d'Interès Cultural.

A prop del castell es troba la torre del Molinet, que també data de finals del segle XV. La seva funció era vigilar la costa per prevenir els atacs de pirates. Compartia aquesta missió amb altres torres defensives de la zona que també has de conèixer. Entre elles, les dels Cavalls i de Santa Isabel. Aquesta darrera, que també ostenta la qualificació de Bé d'Interès Cultural, és una cosa posterior, concretament, del XVI.

Caràcter diferent té el aqüeducte de l'Arc, una important obra d'enginyeria hidràulica datada a finals del XVIII. Edificat en maçoneria, pedra i calç, de la seva qualitat constructiva us donarà idea el fet que ha estat en ús fins fa poc temps per proveir d'aigua al camp d'El Alamillo.

També responien a fins econòmics els vedats miners de Mazarrón. Es tracta d'un conjunt d'edificis en ruïnes i altres instal·lacions ja construïts al XIX per explotar els minerals d'aquesta zona. Com que es van aprofitar els treballs fets pels romans, també pots veure alguna imponent mina a cel obert. Per exemple, justament, la Talla Romana.

Edificis de gran valor artístic que has de veure a la vila murciana

No falten en aquesta preciosa vila murciana construccions realitzades amb una qualitat artística exquisida. Una d'elles és el edifici del Casino o Ateneu Cultural. Se'n desconeix la data exacta de construcció, així com qui va ser el seu arquitecte, però se sap que ja existia a finals del segle XIX. Respon al´estil eclèctic típic de l´època. A l'interior destaca l'escala de cargol en ferro colat atribuïda a la escola d'Eiffel, el famós creador de la popular torre parisenca.

Al mateix període pertany el edifici de l'Ajuntament, si és el cas obra dels arquitectes Francisco Ròdenes y Francisco de Paula Oliver. Aquest darrer dissenyaria posteriorment la Casa Consistorial de Cartagena. És una construcció de tints neoclàssics i tres plantes. La superior, més petita que les altres, disposa de sengles terrasses laterals amb balustrada i un rellotge presideix el conjunt sota un templet de zinc.

Pel que fa a l'interior, destaca el Saló de Plens, amb un espectacular enteixinat i mobles d´època. Però també l'antiga Alcaldia. Des de fa uns quants anys, ostenta la categoria de Bé d'Interès Cultural.

L'església de Sant Andreu i altres preciosos temples

Construïda per ordre del marquès de Villena al segle XVI, l'església de Sant Andreu ha patit diferents reformes. Per això, de la seva forma original només es conserva la nau central amb el meravellós enteixinat mudèjar i la decoració pictòrica. Per la seva banda, la església de Sant Antoni de Pàdua, que trobaràs als peus del castell dels Vélez, és de la mateixa època i també se li han afegit elements constructius posteriorment.

Si és el cas, es tracta de la torre campanar i la sagristia. És un temple auster que respon a l'estil classicista i que compta a la seva façana principal amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua en una fornícula. Així mateix, al seu interior destaca la decoració de les petxines a la cúpula del creuer, que representen pictòricament diferents sants.

Per la seva banda, el convent de la Puríssima va ser edificat al segle XVIII pels monjos franciscans de Sant Pere d'Alcántara per commemorar l'anomenat Miracle de Bolnuevo. Diu aquest que el 17 de novembre de 1585 van arribar a la costa de Mazarrón diversos vaixells pirates per tal de saquejar la vila. No obstant això, gràcies a la mediació de la Verge, no ho van poder fer.

Pel que fa al temple pròpiament dit, destaca la capella lateral, que es considera resta d'un antic santuari del XVI, i, per descomptat, la imatge de la Puríssima, primorosament decorada. Al costat de la ja citada torre dels Cavalls, també hi ha una ermita consagrada a la Verge.

Completa el patrimoni religiós de la localitat murciana l'efígie del Sagrat Cor de Jesús, que la domina des de la muntanya de Santa Catalina des de 1924. No obstant, va ser arrumbada durant la Guerra Civil, per la qual cosa va haver de reconstruir-se en finalitzar la contesa.

El Centre d'Interpretació del vaixell Fenici

Com et dèiem anteriorment, als voltants de la platja de l'Illa van ser trobats dos vaixells fenicis enfonsats fa uns dos mil sis-cents anys. Per això, a Mazarrón pots visitar un centre d'interpretació que t'explica aquests descobriments arqueològics i també com van ser els contactes d'aquest poble del Pròxim Orient amb els primitius mazarroners.

Així mateix, a l'exposició veuràs restes dels mateixos navilis juntament amb reproduccions en maqueta. No obstant això, la majoria dels primers es troben al Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena, que, per cert, també us recomanem visitar.

Les platges i els voltants de Mazarrón

D'altra banda, si t'estem parlant d'una localitat llevantina, el bon temps està garantit. En conseqüència, voldràs gaudir de les seves magnífiques platges. Deu són encara cales gairebé verges i totes destaquen pels seus impressionants fons marins que les converteixen en lloc perfecte perquè practiquis submarinisme. Entre les primeres, tens sorrals tan agrestos com la platja de Cova de Llops; La platja Cobatiques, que permet mascotes, o la cala Lleny, aquesta última autoritzada per al nudisme. Per la seva banda, tenen més serveis les de Nares, de Perxells, de Badia i de l'Ermita. Però volem destacar-te especialment la platja de Bolnuevo.

I, en aquest cas, no ho fem perquè sigui millor que les anteriors, sinó pel seu entorn impressionant. L'emmarquen les trucades Gredes de Bolnuevo, també conegudes com «la Ciutat Encantada», cosa que et donarà idea de la seva espectacularitat. Es tracta de formacions capritxoses que ha creat l'erosió del vent i l'aigua durant milers d'anys sobre la marès del penya-segat. Així mateix, tenen un color groguenc a causa del seu component argilós i tenen microfòssils de fa més de quatre milions d'anys. Tal és la seva bellesa que han estat declarades monument dinterès natural.

D'altra banda, Mazarrón està circumdada per diverses serres on pots fer precioses rutes de senderisme. Pots trobar-les per a tots els gustos, des de assequibles a tothom fins a més complexes. Entre elles, t'esmentarem la que va, justament, des de les cales de Bolnuevo fins a la Serra de les Moreres. Recorre una mica menys de set quilòmetres i amb prou feines té un desnivell de dos-cents metres. Però també és molt bonica, encara que una mica més difícil, la que parteix de la pròpia localitat i arriba fins a la Serra del Garrofer passant per la Foia dels Esquerres. Poc té una extensió de més de catorze quilòmetres i un desnivell de gairebé dos-cents cinquanta metres.

En conclusió, t'hem mostrat el millor que pots veure i fer a Maçaró. Només ens resta dir-te que, si visites aquesta preciosa vila, també t'acostis a altres meravellosos pobles de la província com Archena o Caravaca de la Creu. Anima't a conèixer-los.