Descobreix-los pobles bonics de Castelló és un dels millors plans que pots fer per a un viatge. Aquesta província del Llevant espanyol combina precioses localitats costaneres on tens magnífiques platges amb altres viles de l'interior que t'ofereixen un impressionant patrimoni monumental.
Castelló està envoltada per les províncies de Tarragona al nord, Teruel a l'oest i València al sud. I té un litoral de somni amb magnífiques platges a la seva Costa de l'Azahar, que rep aquest nom per la flor del taronger, tan habitual a la zona. Però també espectaculars paisatges de muntanya ubicats a les serres d'Irta i Espadà. Tant uns indrets com altres allotgen pobles bonics de Castelló. Els coneixerem.
Morella, un viatge al passat
Aqüeducte de Santa Llúcia, a Morella
Justament en el Maestrat tens la localitat de Morella. Visitar-la et farà pensar que has viatjat al edat mitjana. Només la visió de les seves imponents muralles i del seu castell al capdamunt del poble contribueixen a aquesta idea. Aquest darrer és una fortificació àrab del segle XIII reformada amb posterioritat. Compte amb un pati d'armes, el palau del governador i altres, la torre de la Pardalea, aljubs, torres d'homenatge, pavellons i vàters, tot això et donarà idea de les seves grans dimensions.
Per la seva banda, el aqüeducte de Santa Llúcia va ser construït al segle XIV i el Ajuntament és un edifici gòtic del XV. Però no és aquesta l'única casa senyorial de Morella. També t'aconsellem que visitis la casa del cardenal Ram, actualment un hotel; la de la Confraria de Pagesos, La de els Estudis i del Consell o la casa fortificada dels Brusca i Creixell. D'altra banda, a les coves prehistòriques de Morella la Vella hi ha pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat.
Pel que fa als monuments religiosos de la vila llevantina, et recomanem veure la església arxiprestal de Santa Maria, una edificació gòtica. Hi destaquen les impressionants portes de les Verges i dels Apòstols. Però tampoc et perdis les espectaculars rosasses amb vidrieres del segle XIV i, ja a l'interior, la seva escala de cargol, el cor esculpit, l'altar major i l'òrgan de Francisco Turull.
Al costat, també has de visitar les esglésies de Sant Joan, Sant Miquel i Sant Nicolau. I, igualment, el convent de Sant Francesc, un clar exemple del gòtic valencià, i l'ermita de Santa Llúcia, construïda al segle XIII. Per acabar, a uns vint quilòmetres de Morella tens l'espectacular monestir de la Verge de Vallivana, la talla del qual del XIV és la patrona de la localitat.
Villafamés, un paisatge de somni
Església de l'Asunción a Villafamés, un dels pobles bonics de Castelló
Ubicat sobre un turó des del qual s'aprecia el verger de l'horta castellonenca, la petita localitat de Villafamés també està dominada per un castell emmurallat. Per arribar-hi, hauràs de transitar pels carrers estrets i serpentejants del Quartell, que conformen el seu preciós nucli antic d'origen musulmà.
El castell també és àrab i es completa amb diverses torres defensives, entre les quals destaca la de l'homenatge, imponent, i amb altres edificacions. Igualment espectacular és el palau del Batlle, una edificació del segle XIV inscrita al gòtic civil valencià. En aquest pots visitar el Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera.
Però també destaca Villafamés per les seves restes arqueològiques. Entre ells, els del Tossal de la Font, del període Neardental; els de la Cova Matutano, del Paleolític Superior; els del Abric del Castell, amb pintures rupestres, i els del poblat de Els Estrets-El Racó de Rata, d'època ibera.
Pel que fa al patrimoni religiós de la vila castellonenca, visita les esglésies de la Sang, construcció medieval reformada al barroc, i de l'Asunción, del segle XVI. I igualment, les ermites de Sant Ramon, construïda al XVIII, i de Sant Miquel, que comptava fins i tot amb hostatgeria per a l'ermità i per als pagesos. Per si tot això fos poc, Villafamés és molt a prop de les precioses platges de Benicàssim.
Alcalá de Chivert, una altra joia entre els pobles bonics de Castelló
Castell de Chivert
Situada a la comarca del Baix Maestrat, territori de transició entre la Costa del Azahar i les serres de l'interior, Alcalá està envoltada de camps d'oliveres i tarongers. També la vigila un castell des de dalt, en aquest cas el de Chivert. Consta d'un recinte emmurallat àrab del segle X i una fortalesa templera del XIII.
Però aquest no és l'únic monument destacat de la vila llevantina. L'actual Casa de la Cultura es troba en un edifici renaixentista. I les torres de Cap i Corb i Ebrí van ser construïdes, respectivament, als segles XIV i XVI amb fins defensius. Per la seva banda, el Prigó del Rei és un obelisc col·locat amb motiu del pas de Carles IV per la vila camí de Barcelona el 1802.
No és menor el patrimoni religiós d'Alcalá. La església de Sant Joan Baptista és un preciós edifici del barroc valencià construït al segle XVIII. La façana compta amb quatre portades i una torre campanar posterior de planta octogonal. Així mateix, et recomanem que visitis la església de Sant Cristòfol i les ermites del Calvari i de Sant Antoni, totes dues igualment de la XVIII e segle. Per la seva banda, la de Santa Llúcia i Sant Benet és del XVII i la capella de la Verge dels Desemparats compta amb una sola nau i cúpula.
Ares del Maestre, un poble de postal
Vista d'Ares del Maestre
Arribem ara a aquesta petita localitat situada en plena comarca del Alt Maestrat a més de mil metres dalçada. La mera vista panoràmica d'Ares val la pena perquè sembla una postal, amb l'enorme mola o muntanya circular que sembla sortir dels mateixos fonaments. I, sobre aquesta, l'imponent castell templer edificat sobre un altre dèpoca romana. A més, compta amb la singularitat que part de les seves instal·lacions van ser excavades a la roca.
També s'hi conserven alguns dels antics portals de les muralles i moltes cases d'origen medieval. És el cas de la primitiva presó, datada al segle XIII. Per part seva, l'Ajuntament o antiga Llotja és un edifici gòtic civil on destaquen els arcs mudèjars del segle XII i la Sala Capitular.
Als afores de la vila tens la masia fortificada de Torre Beltrans, que es creu edificada al XVI sobre una antiga alqueria musulmana. I al barranc dels Molins pots veure un conjunt de cinc construccions d'aquest tipus datades al XVII o XVIII amb les basses de recollida d'aigua i el sistema de conduccions.
D'altra banda, entre les construccions religioses d'Ares destaca la església de l'Assumpció de la Mare de Déu, construïda al segle XVIII. És d'estil barroc, encara que es va edificar sobre les ruïnes d'un altre temple romànic anterior. I, juntament amb ella, les ermites de Santa Bàrbara i Santa Elena, aquesta última situada a la masia del mateix nom. Finalment, al terme municipal d'Ares hi ha diversos jaciments amb pintures rupestres. Entre aquests, el del barranc de la Gasulla, El de Cova Remígia o el de l' Abric del molí Darrer.
Peníscola, platges i història
El castell del Papa Lluna vist des del mar
Acabem el nostre recorregut pels pobles bonics de Castelló a la històrica Peníscola, que, precisament, forma part de la xarxa de Els Pobles Més Bonics d'Espanya. Vinculada per sempre al Papa Lluna, que va morir al seu castell, també destaca per la seva bellesa natural, ja que es troba en un tómbol o istme que surt al Mediterrani. En conseqüència, us ofereix meravelloses platges com les urbanes Nord i Sud, però també la de les Vídues, la del Russo o la Cala Puerto Azul.
Tot i això, el gran símbol de Peníscola ja t'ho hem citat. Es tracta del castell de Papa Luna, situat a la penya que divideix la localitat. D'estil romànic, va ser construït pels templers a finals del segle XIII. Precisament, en el conjunt que compon aquesta edificació, també en destaquen d'altres com l'anomenada Basílica dels Templers o el cos de guàrdia.
Per arribar al castell, hauràs de passar pel casc històric de la vila, que es troba als peus i és també molt bonic. Són carrers estrets i costeruts on trobaràs cases blanques adornades amb flors i punts destacats com els portals de Sant Pere i Fosc. Molt curiosa et resultarà la Casa de les Petxines, la façana del qual està coberta per elles. I caràcter molt diferent té el bufador, una gran bretxa entre roques per la qual surt el mar en dies de tempesta.
D'altra banda, et recomanem que visitis el Museu del Mar, on coneixeràs de primera mà com era la vida dels pescadors de la vila des de l'antiguitat. I al terme municipal de Peníscola tens dues joies ecològiques: el Parc Natural de la Serra d'Irta i el marjal. Al primer, a més, pots veure la torre Badum, que vigilava el mar, i la ermita de Sant Antoni, construïda al segle XVI i on es realitza una romeria tots els Diumenges de Pasqua.
Precisament, completen el patrimoni religiós d'aquesta localitat castellonenca la ermita de la Verge de l'Ermitana, que alberga la imatge de la patrona de la vila. I la església parroquial de Santa Maria, que combina els estils gòtic i barroc doncs va ser construïda al segle XV i ampliada al XVIII.
En conclusió, t'hem parlat de cinc pobles bonics de Castelló. Però podríem mostrar-te molts altres. Per exemple, Muntanejos, a la comarca de l'Alt Millars; Oropesa de Mar amb les seves precioses platges; Sogorb, amb el seu espectacular nucli antic, o Xèrica, amb la seva torre mudèjar de les Campanes. Tot això sense oblidar la pròpia capital, Castelló de la Plana, plena de monuments interessants. Anima't a conèixer tots aquests pobles bonics de la Comunitat Valenciana.