Pobles més bonics de Cadis

Grazalema

És molt fàcil presentar-te els pobles més bonics de Cadis. El que és difícil és triar quines localitats hem d'incloure i quines han de quedar fora. Perquè tota la província gaditana és una meravella amb pobles blancs de gran bellesa.

Alguns es troben a la Costa de la Llum i us ofereixen platges de somni. Altres, en canvi, són a l'interior i tenen preciosos monuments i un meravellós entorn natural conformat per serres com la de Grazalema, parcs com el de les suredes i aiguamolls com les de Bonança, integrades a Doñana. Si a tot això afegeixes la bellesa de la pròpia capital, la històrica Cádiz, tindràs sobrats motius per conèixer aquesta meravellosa província. Però, sense més preàmbuls, et proposarem els nostres pobles més bonics de Cadis.

Grazalema

Ajuntament de Grazalema

Plaça Espanya de Grazalema

Trobaràs aquesta localitat a la zona nord-est de la província, justament a la serra del mateix nom ia gairebé mil metres d'alçada. La custòdia el Penyal Gran, on neix el riu Guadalete i pertany a la preciosa ruta dels Pobles Blancs de Cadis.

Et fascinarà pels seus estrets carrers de cases emblanquinades i adornades amb flors. Però també has de visitar la església de La nostra Senyora de l'Encarnació, un temple del segle XV ben restaurat. I, sobretot, apropa't a la plaça d'Espanya, centre neuràlgic del poble on hi ha l'Ajuntament i l'església de l'Aurora, edificada al XVII seguint els cànons renaixentistes. Pel que fa a les construccions religioses, també t'aconsellem que visitis les esglésies de Sant Joan de Laterà, un petit temple amb ornamentació mudèjar, i de Sant Josep, a l'interior del qual veuràs una talla de Crist crucificat del segle XVII.

D'altra banda, al carrer Las Piedras veuràs casalots senyorials del XVIII, amb els seus grans pòrtics i frontons. També pots pujar fins als miradors dels Penyals, d'Asomaderos o del Tajo, que us ofereixen meravelloses vistes de la serra i de la vall del Guadalete. Però, si us agrada caminar, podeu fer alguna de les rutes de senderisme assenyalades a la zona. Per exemple, podeu pujar fins a la ermita de el Calvari, un petit temple barroc en ruïnes i apreciar les vistes des del mirador del Sant.

Per concloure la teva visita a Grazalema, recorre la calçada medieval que transita vorejant el riu i que era continuació d'una altra de romana que unia aquesta preciosa localitat amb la de Ubriqueu.

Vejer de la Frontera

Vejer de la Frontera

Vista de Vejer de la Frontera

També forma part de la ruta dels Pobles Blancs i es troba sobre una muntanya d'uns dos-cents metres d'alçada. Cridarà la teva atenció pel seu entramat de carrers que assembla una medina musulmana i les muralles que la protegien de qualsevol atac.

No deixis de visitar el seu no menys imponent castell i torres com la del Mayorazgo. I igualment, acosta't a l'aqüeducte romà de Santa Llúcia, al palau barroc del marquès de Tamarón, que alberga un petit museu d'història i arqueologia, i al convent hostatgeria de San Francisco. Però també et recomanem que visitis la església de l'Diví Salvador, que combina els estils gòtic i mudèjar, i l'ermita de La nostra Senyora de l'Oliva, a l'interior de la qual veuràs pintures del mexicà Juan Correa.

D'altra banda, no deixeu de gaudir dels voltants de Vejer. Principalment de platges com la de el Palmar, amb la torre de vigilància costanera, i d'espais com el parc natural de La Breña i Aiguamolls de Barbate. Però també del museu a l'aire lliure Fundació NMAC, que combina art modern amb bosc mediterrani.

Olvera, una ciutat entre els pobles més bonics de Cadis

Olvera

Olvera, un dels pobles més bonics de Cadis

Situada als contraforts de la serra de Cadis, ostenta el títol de ciutat des de 1877, quan li ho va concedir el Rei Alfons XII. L'envolta un meravellós entorn natural on destaquen la reserva del Penyal de Zeframagón, zona d'albirament de voltors lleonats, i la Via Verda de la Serra, un antic traçat ferroviari de 38 quilòmetres convertit en ruta de senderisme.

Però Olvera destaca, sobretot, pels monuments. De fet, ha estat declarada Conjunt històric Artístic. La domina el seu imponent castell àrab del segle XII, elevat sobre un turó. A la mateixa època pertanyen les restes conservades de l'antiga muralla, que inclouen una torre buida, l'anomenat Mirador del Duque. Aquest es troba a la Casa de la Cilla, un antic graner que avui alberga el museu anomenat La Frontera i els Castells.

Però també t'aconsellem que vegis el barri de la Vila, que, precisament, és als peus del castell i era l'antiga almedina àrab. En ell, a més de carrers típics i cases blanques, encara hi pots veure la Torre del Pa, una antiga tahona.

D'altra banda, el principal monument religiós de la localitat és la església de La nostra Senyora de l'Encarnació, construïda entre els segles XVIII i XIX en estil neoclàssic sobre una altra anterior de la que es conserva l'absis. Destaca per les dues esveltes i altes torres i pel marbre blanc del seu interior.

També us recomanem que veieu l'Olvera les esglésies de la Victòria i del Socors, moderna la primera i del XVII la segona amb un estil gòtic-mudèjar. Així mateix, als voltants, tens el convent de Caños Santos, edificat al segle XVI i classicista, i el Santuari de La nostra Senyora dels Remeis, del XVII i que alberga la imatge de la patrona de la localitat.

Setenil dels Cellers

Setenil dels Cellers

Cases-cova a Setenil de las Bodegas

A més del to blanc típic de les localitats de la zona, la gran peculiaritat que l'inclou entre els pobles més bonics de Cadis és l'existència de cases-cova. Se situen sota l'enorme penyal que es troba a meitat del poble i no es van construir perforant la muntanya, sinó aprofitant el sortint rocós per tancar-lo.

Setenil es troba al costat del riu Trejo a uns sis-cents quaranta metres d'alçada i ha estat declarat Conjunt Històric Artístic. Hi has de visitar el castell, una fortalesa nassarita del segle XII amb la seva muralla i el seu entramat de carrers medievals. La torre per la qual s'accedia a la fortalesa va ser l'antic Ajuntament i avui serveix com a oficina de turisme. El nou consistori, a una casa del segle XVI, també és bonic.

Però també pots veure a Setenil diferents construccions religioses. Per exemple, les ermites de Sant Sebastià, de la Mare de Déu del Carme o de Sant Benet. I també la església de La nostra Senyora de l'Encarnació, construïda entre els segles XV i XVII. Encara que, realment, consta de dos temples, un de gòtic i un altre de mudèjar.

Finalment, visita el barri de La Mina, on hi ha l'espectacular coratxa realitzada a la muralla per protegir l'arribada d'aigua al poble. Amb trenta metres, es dividia en tres alçades. Però la inferior, on hi ha les galeries internes que conduïen el líquid, ha suscitat nombroses llegendes.

Arcs de la Frontera

Arcs de la Frontera

Castell d'Arcs de la Frontera

És la més poblada de les localitats de la regió muntanyenca gaditana. El primer que cridarà la teva atenció en arribar és la imponent Penya d'Arcs, de 185 metres d'alçada i tallada a tall sobre el riu Guadalete. El poble encara conserva les muralles i el traçat urbà musulmans. No obstant això, va ser fundat pels romans, com a prova el jaciment de la Serra d'Aznar, encara que va estar habitat amb anterioritat. A la cova del Higueral de Valleja s'han trobat soterraments prehistòrics.

A la seva bellesa natural uneix Arcs de la Frontera nombrosos monuments. Pots començar la teva visita pel castell, un espectacular alcàsser andalusí que és Bé d'Interès Cultural i que ha estat restaurat. Després, t'aconsellem que segueixis per la església parroquial de Santa Maria de l'Asunción, un temple edificat entre els segles XIV i XVI i que combina elements mudèjars, gòtics, renaixentistes i barrocs.

També són molt boniques les esglésies de Sant Francesc i Sant Pere, totes dues acabades al XVII. Completen el patrimoni religiós de la vila el convent de Sant Agustí i l'Hospital de la Caritat. D'altra banda, el palau del comte de l'Àliga, edificat entre el XIV i el XV, és d'estil gòtic mudèjar i el del Mayorazgo és del XVII, igual que l'Ajuntament.

Finalment, el pont de Sant Miquel va ser construït a principis del segle XX i, amb una àmplia gelosia metàl·lica, és una bona mostra d'arquitectura industrial. El trobaràs a la pròpia carretera que va cap a El Bosque i altres pobles de la regió muntanyenca gaditana.

Medina Sidonia, un altre dels pobles més bonics de Cadis

Medina Sidonia

Ajuntament de Medina Sidonia

Acabem el nostre recorregut pels pobles més bonics de Cadis en aquesta localitat que és capital de la comarca de la Janda. En aquest cas, conserva l'estructura medieval, amb la muralla i les portes d'entrada com les de Betlem o de la Pastora, però també amb els carrers estrets i els castells. Aquests són dos, el de Medina Sidonia y el de Torrestrella, tots dos del segle XIII.

No obstant això, també pots veure a la localitat un jaciment romà del segle I amb els seus ponts, la seva calçada i les clavegueres. Per la seva banda, les Cavallerisses del Duc, l'Ajuntament i l'Albereda són del segle XVI, mentre que la Torre de Doña Blanca és del XIV.

Pel que fa a l'arquitectura religiosa de Medina, destaca la església Major de Santa Maria la Coronada, construïda entre els segles XV i XVII en estil gòtic. No deixis de veure el seu imponent retaule major policromat, considerat el millor de tota la Diòcesi de Cadis. També són molt boniques altres esglésies com les de Sant Jaume, de Sant Joan de Déu i de la Victòria; els convents de Sant Cristòfol i de Jesús, Maria i Josep; el monestir en ruïnes del Corb i les ermites de Santa Anna, del Crist de la Sang i dels Sants Màrtirs, aquesta darrera d'època visigoda.

En conclusió, t'hem mostrat alguns dels pobles més bonics de Cadis. Però n'hi ha tants que ens ha resultat impossible parlar-te de tots. Per això, esmentarem de pas altres localitats igual de belles com Zahara de la Serra, Chipiona, Alcalá dels Gazules o Conil de la Frontera. ¿No et ve de gust conèixer-les?


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*