Roba típica d'Espanya

Si volem parlar-te de la roba típica d'Espanya, el primer que hem de fer és aclarir-te que no hi ha una única indumentària tradicional espanyola. Com passa a França, Itàlia i altres nacions antigues, el folklore enfonsa les seves arrels en temps molt llunyans fins i tot anteriors al seu naixement com a país i és molt variat.

Per això, podem parlar-te del vestit típic de Madrid de Catalunya a Andalusia. I encara a cada comunitat autònoma hi ha més d'una indumentària tradicional. Però no et podem mostrar la roba típica d'Espanya. En conseqüència, ho farem així. Et presentarem els vestits principals d'algunes comunitats que ens semblen molt representatius tant del seu folklore com del substrat comú hispà.

Vestit típic de Galícia

Comencem el nostre recorregut per la roba típica d'Espanya parlant del vestit gallec, un dels més antics de la Península Ibèrica. A més, és representatiu per la seva semblança amb el asturià i fins i tot amb el del nord de Portugal. Així mateix, com passa amb altres vestimentes tradicionals, té el seu origen a la roba que utilitzaven els pagesos i les classes populars fa cent o dos-cents anys.

La roba típica de Galícia per a dona consta de faldilla llarga i vermella sobre la qual es col·loca un estovalla o mandil gran decorat amb pedreria. Sota ella van els enaigües i els pollastres i, com a calçat, unes xancletes o esclops. A la part superior, porta una camisa blanca de mànigues bombades i coll tancat. De vegades, també es posa un gipó, però sempre un dengue o peça de vellut que es porta a l'esquena i es creua al capdavant. També s'hi posa un mantó o una jaqueta, de vegades. Finalment, es pengen adorns al pit i, al cap es col·loca una mocadora.

Per part seva, el vestit típic d'home a Galícia és més senzill. Porten uns pantalons fins al genoll sota el qual s'aprecien les cirolles o calçons de lli blanc. Entre el genoll i els peus hi van les polaines i, com a calçat, els esclops. Així mateix, a la cintura es posen una faixa. Quant a la part superior, consta d'una camisa blanca i, sobre ella, una armilla o jaqueta. Finalment, al cap es posen la muntera. Aquesta peça, que data de l'Edat Mitjana, és diferent segons les regions. Per exemple, a Galícia és triangular, gran i adornada amb llanes de colors. En canvi, l'asturiana és més petita, igualment triangular i sense adorns.

Vestit d'Aragó, un altre clàssic entre la roba típica d'Espanya

Passem ara a la comunitat d´Aragó per parlar-te d´una altra de les indumentàries tradicionals més antigues del nostre país. També procedeix de la forma de vestir popular d'aquells que es coneixien com baturros i baturres. El gran símbol d´aquesta indumentària és el cachirulo, nom que rep el tocat masculí. Es tracta d'un mocador de colors doblegat en diversos plecs que envolta el cap des del darrere i sobresurt al front. És tan antic que, segons els experts, es podria remuntar a l'època musulmana, encara que es va fer servir fins al segle XVII.

Al costat del cachirulo, el vestit aragonès per a home es compon de pantalons negres fins al genoll que pot estar fabricat de vellut o drap. Al tors es posen una camisa blanca i, sobre ella, una armilla del mateix teixit que els pantalons. A la cintura hi va una faixa de color vermell i als peus unes espardenyes de sola d'espart.

Pel que fa al vestit femení d'Aragó, el podem separar en dues classes: el de gala i el de diari. Aquest últim, anomenat de pagesa, es compon de refaix sobre el qual va una faldilla i un davantal. Així mateix, al tors hi ha una brusa blanca també anomenada chambra i un mantell de cotó.

Pel que fa al vestit de festa, la faldilla és semblant, però de teixits més nobles com la seda. Així mateix, la brusa és més entallada i de colors variats. Finalment, el mantó pot ser de Manila o igualment de seda amb brodats a mà.

Vestit típic de Castella i Lleó

També el vestit de Castella i Lleó varia segons les províncies de què et parlem. Per exemple, és característica de Salamanca la indumentària xerrada. Però en aquest cas sí que podem explicar-te diversos elements comuns tant al de dona com al d'home.

Així, aquest últim es compon de pantalons i mitges negres a la part inferior que es completen amb sabates del mateix color generalment de sivella. Al tors porten una camisa blanca i una armilla, tots dos amb brodats. De vegades també es posen jaqueta i sempre una faixa a la cintura. Fins i tot poden utilitzar una capa castellana o un barret calanyès.

Per part seva, el vestit femení es compon d'una camisa blanca de lli i, sobre ella, un cosset o una jaqueta. A sobre porten un dengue nuat a l'esquena. Així mateix, a la part inferior hi va una faldilla llarga i, sobre aquesta, un o diversos mandils. Aquests solen adornar-se amb estampats o brodats. Pel que fa al cabell, es pot recollir en un monyo o amagar-se sota un mocador.

Vestit típic de Madrid

Arribem ara a una de les robes típiques d'Espanya més famoses. Això és perquè ha aparegut en moltes pel·lícules, obres teatrals i fins i tot sarsueles. Et parlem dels anomenats vestits de xulapo i xulapa perquè eren usats per les classes populars de la capital fa cent o cent cinquanta anys.

El de dona es compon de vestit amb cintura ajustada i faldilla llarga acabada en volants. Les mànigues són llargues i, normalment, bombades. També porta brodats a l'escot. Així mateix, al cap es posen un mocador i, de vegades, una o dues flors. Però la peça per excel·lència de la roba típica de Madrid és el mantó de Manila, que no pot faltar.

Per la seva banda, l'home porta pantalons llargs generalment negres i sabates del mateix color. Al tors es posa una camisa blanca i, sobre ella, una armilla i jaqueta entallada. Igualment, al cap és obligatòria la gorra amb visera.

Com passa amb altres robes típiques d'Espanya, el vestit madrileny encara és molt usat en determinades festes. Per exemple, les de el Colom i la romeria de Sant Antoni de la Florida.

Vestit típic de Catalunya

També la comunitat catalana compta amb diverses indumentàries típiques. Però, pel que fa a les dones, el vestit es compon de faldilla llarga i àmplia sobre la qual va un mandil o davantal de seda. A la part de dalt es posa un gipó, normalment de vellut negre i amb mànigues fins als colzes. De vegades, se substitueix aquest darrer per una jaqueta igualment de seda. Finalment, al cap es posa una redeta que sol adornar-se amb abaloris o cintes.

Per part seva, el vestit d'home té una peça senyera i representativa. Et parlem de la barretina, una gorra vermella o morada que queda doblegada sobre el cap. Al tors es posa una camisa blanca de lli o cotó i, sobre aquesta, l'anomenat jupetí, que és una armilla de vellut negre. A la cintura hi va una faixa vermella ia la part inferior uns pantalons fins al genoll. Aquest també sol ser de vellut negre. Finalment, com a calçat solen usar-se espardenyes d'espart. Tot i això, en els mesos freds, també es poden posar una àmplia capa negra.

Vestit d'Andalusia, la més popular roba típica d'Espanya

Arribem ara a Andalusia per parlar-te de la que potser és la roba típica d'Espanya més coneguda a l'estranger. Ens referim a la indumentària sevillana, que pots veure en esdeveniments com les fires de Màlaga o de la pròpia Sevilla i que també s'anomena de flamenc.

Les dones porten vestits entallats de colors alegres o lunars que acaben en molts volants. També el poden acompanyar amb un mantó. Les sabates solen ser de xarol i els cabells van recollits i adornats amb flors o peineta.

Pel que fa al vestit masculí, es compon de pantalons negres i llargs cenyits a la cintura. La camisa sol ser de colors vius i, de vegades, ser adorna amb cridaneres regalimes o volants. A sobre es posa una jaqueta igualment entallada i, sobre el cap, un barret de tipus cordovès. No obstant això, aquest pot reemplaçar-se per altres varietats com, per exemple, el paver o el catite, alhora típic de les estampes de bandolers.

Vestit típic de Tenerife

Viatgem ara a Tenerife per parlar-te d'una de les indumentàries típiques de Canàries. Les dones porten una faldilla llarga de llana vermella o negra. A més, sol portar cintes longitudinals de colors vius. Sota ella, va un enagua brodada ia sobre un davantal brodat. A la part superior, es posa una camisa i un cosset també negre o vermell. També porten mitges i, al cap, un barret col·locat sobre un mocador.

Pel que fa als homes, es posen uns pantalons negres de llana que arriba fins al genoll. Sota aquest, porten unes polaines brodades igualment fosques. Al tors hi ha una camisa blanca també brodada i una armilla. Finalment, per abrigar-se, poden fer servir la trucada manta escampera.

En conclusió, t'hem mostrat alguns vestits representatius de la roba típica d'Espanya. Tot i això, també podríem haver-te mostrat la indumentària de fallera, tradicional a València, o la de maca madrilenya que procedeix del segle XVIII i que va immortalitzar Goya en algunes de les pintures. No et sembla que aquests vestits conformen una varietat extraordinària i una riquesa folklòrica enorme?