A la Comunitat Valenciana, a 85 quilòmetres de la capital, trobem l'encantador poble de Vilafranca del Cid.
Fent-li una visita podem retrocedir en el temps i admirar com el mestratge d'artesans ha donat forma a un poble sencer. Avui, aleshores, visitem Villafranca del Cid.
Vilafranca del Cid
Dins de la Comunitat Valenciana, a 85 quilòmetres de la capital i alhora pertanyent a la província de Castelló, trobem Villafranca del Cid.
el poble és a 1125 metres d'altitud, envoltat de becs de més de 1400 metres. Des de Castelló s'hi arriba per ruta, prenent respectivament la CV-10 i la CV-15.
El poble té un clima temperat, però els hiverns són molt freds i llargs. El clima té influència mediterrània, així que els mesos de més fred les pluges ocasionals es converteixen en nevisca o neu, segons l'altitud.
Quina és la història de Villafranca del Cid? Diguem que es perden a la nit dels temps, però algun rastre prehistòric donen mostra que la zona ha estat poblada per milers d'anys. Això sí, oficialment apareix el 1239 de la mà del seu fundador Blasco de Alagón, fill d'Artal II d'Alagó, noble aragonès.
Cap a finals del segle XVII el llogaret, juntament amb altres tantes, va aconseguir la independència i la seva conversió a vila real. Després va tenir la seva participació a la història política de la zona.
Avui dia l'economia local se centra en la indústria tèxtil, la del moble i la de les serradores. No és una gran destinació turística, però els seus encants la fan mereixedora de visites així que passem a veure què fer i veure a Villafranca del Cid.
Què fer a Villafranca del Cid
El nucli antic del poble és molt bonic i està molt cuidat. Els seus cases pairals daten dels segles XIII a XV i se situen entre carrerons i estrets passadissos medievals. El millor és perdre's al mapa urbà i descobrir-ne els tresors.
Comencem pels monuments que sobresurten a l'arquitectura boja. La Ermita de Sant Miquel és l'església més antiga del poble. Té un estil romànic-gòtic i es va construir al segle XIII.
Podem seguir la amb la Ermita de Sant Roc, Sant Roc és el patró local, un temple d'estil barroc del segle XVIII; i la Ermita del Calvari, la de la Mare de Déu del Llosar i la de Santa Bàrbara, a més de diversos peirons. Finalment, la Església Parroquial de Santa Magdalena, del segle XVI i la Església de Santa Maria Magdalena, amb un bonic retaule gòtic.
Deixant de banda els edificis religiosos, ia més de les blasonades cases senyorials, hem de nomenar el Antic Hospital i les Masies Fortificades (Mas de Roigm Torre Don Blasco, Torre Barreda, Torre Leandra i d'altres).
També hi ha el Pont de la Pobla de Bellestar, sobre la rambla de Sellumbres, un encantador pont gòtic del segle XIII. És davant aquest pont que s'ubica la masia del mateix nom, amb una gran torre, alta i gruixuda, rectangular, amb sostre i finestres. És el nucli inicial sobre el qual es va assentar el poble.
Del segle següent hi ha el Portal de Sant Roc, l'únic que queda de les muralles que alguna vegada va aixecar Pere IV. Per veure alguna cosa gòtica podem contemplar l'edifici del Ajuntament. Data de finals del segle XIV, començaments del XV, i dins es pot veure el retaule de Valentí Montoliu, de 1455, una obra mestra valenciana.
La Plaça de Bous és molt més moderna, de 1933, i té una capacitat per a de 4 mil espectadors. El Forn Medieval és de fins del segle XIII. Explica la història que el rei Pere IV li va regalar a un metge anomenat Pedro Ros pel que va fer durant l'epidèmia de la diabòlica pesta negra. Avui està en mans d'una cooperativa i es pot visitar.
Ara bé, què es pot fer als voltants de Villafranca del Cid? Pots visitar la zona del Barranc de la Fos, la font de Regatxal i les Coves del Forcall.
Recordem que Villafranca del Cid és al Maestrat castellonenc així que el seu entorn natural és fabulós, rocós i amb molts arbres, entre ells, albars, pins, alzines, teixos i roures.
La natura ha estat intervinguda per l'home durant segles, així que veiem quilòmetres i quilòmetres de tanques i tanques que recorren la zona, cabassos agrícoles i ramaders construïts amb pedra en sec i super amigables amb el medi ambient.
Aquestes característiques fan d'aquestes terres un espai etnogràfic de molt interès per als visitants. És per admirar la feina feta durant segles pels homes, amb una tècnica que des del 2018 és Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Pots conèixer més sobre aquesta tècnica al Museu de la Pedra a Sec que funciona a la vella Longa gòtica, just al costat de l'edifici de l'Ajuntament. Aquí coneixeràs la tècnica, les seves eines i models de construcció, els tipus de casetes i la transformació del paisatge mitjançant panells, maquetes, projeccions i recreacions.
Després de fer la visita per aquest museu sense dubtes us entraran ganes de sortir a caminar pels voltants de Villafranca del Cid, per això convé visitar-lo primer, per saber abans de veure.
Depenent de l'època de l'any en què facis la teva visita vas a topar amb algunes entretingudes festes locals. Per exemple, les festes patronals tenen lloc a partir del 15 dagost i duren nou dies amb obres de teatre, concerts, curses de bous i bous embolats.
També hi ha la Festivitat de la Mare de Déu del Llosar, de tres dies de durada amb bous embolats i molts balls als carrers, amb processó inclosa fins al santuari de la verge. Aquesta processó és el 8 de setembre. La processó del Corpus té lloc el següent diumenge després de dijous del corpus, amb missa i processó.
I finalment, la festa de Sant Abat, amb moltes activitats relacionades amb la vida i obra del sant i un bonic moment en què se surt a la muntanya amb troncs i barres i es fa una gran crema.
Finalment, si el nom del poble és Villafranca del Cid és perquè té alguna cosa a veure amb Rodrigo Díaz de Vivar, no és cert? I així és, el poble és dins de la província de Castelló, la primera de les tres províncies valencianes que, sempre segons el famós poema, va creuar Rodrigo Díaz de Vivar en el seu camí al desterrament cap a València.
El Camí del Cid, entre el camí mateix més ramals i anells diversos, recorre un total de 300 quilòmetres per Castelló, creuant paisatges preciosos, tant naturals com històrics. És precisament en un dels seus anells temàtics que la ruta cidiana penetra a terres del Maestrat.
l'anomenat Anell del Maestrat ingressa a la província de Castelló a l'alçada de Villafranca del Cid. Només com a dada extra, des de la frontera entre Terol i Castelló es desprèn un segon anell que es coneix com l'Anell de Morella.