Antoñana

La petita vila de Antoñana és una joia medieval situada a uns trenta-tres quilòmetres de la ciutat de Vitòria. Pertany al municipi de Campezo que es troba al sud-est de la província alabesa i que completen Bujanda, Orviso, Oteo i Santa Cruz.

Justament, la seva estratègica ubicació va fer que fos important i molt disputada a la edat Mitjana entre navarresos i castellans. De fet, Sancho el Savi, monarca dels primers, va ordenar emmurallar-la a la fi del segle XII. Encara queden restes d'aquestes muralles i molts altres preciosos monuments que et mostrarem a continuació en aquest article sobre Antoñana.

Les muralles i el traçat urbà

Precisament, les muralles s'han anat integrant com a part dels habitatges del poble. De forma independent, tan sols es conserva la porta del sud i una galleda a l'oest. Però la seva altura era variable, oscil·lant entre els cinc i els dotze metres, i tenia, aproximadament, un metre trenta de gruix.

Un dels edificis que van aprofitar la muralla és el de la antiga presó, construïda al segle XVII. Avui s'utilitza com a sala d'exposicions i també acull el Centre Apícola. Precisament, al costat de la muralla hi ha el monument a l'abella i també el parc recreatiu, on hi ha taules i rostidors. Com pots veure, el món de la mel és molt important a la vila.

D'altra banda, Antoñana només compta amb tres carrers principals que s'estenen de nord a sud i que es comuniquen a través de carrerons de pedra, passadissos coberts per fusta i cantons. La Major, que travessa el poble, separa els seus dos barris: el de dalt i el de baix. Així mateix, hi pots veure algunes de les principals cases senyorials de la localitat. Més endavant te'n parlarem. Però abans t'hem d'assenyalar que Antoñana està considerat Monument Nacional d'Euskadi i parlar-te dels seus monuments religiosos.

L'església de Sant Vicenç Màrtir i altres tempos de Antoñana

la d' Sant Vicent Màrtir és la parroquial i va ser construïda al segle XVIII sobre les restes d'una altra anterior que era de tipus fortalesa. Presenta planta de creu llatina amb absis vuitat o formant xamfrà i deu pilastres adornades amb garlandes. Així mateix, els quatre trams estan coberts per voltes. També posseeix un pòrtic amb cinc arcs de mig punt realitzats en pedra de carreuat que s'integra, justament, a la pròpia muralla. Igualment, té una altra portada al sud.

En general, aquest temple respon als cànons del estil neoclàssic. En aquest s'inscriu, igualment, la torre campanar, esvelta i de planta quadrada. Les campanes s'allotgen en quatre buits adornats amb columnes toscanes, mentre que la cúpula és ovoïdal i té una llanterna cilíndrica.

Però, si és bonic l'exterior del temple, encara ho és més el seu interior. Compte amb un preciós retaule major d'estil rococó obra de l'escultor Manuel de Moraza. Com no podia ser altrament, ho presideix una imatge de Sant Vicenç Màrtir, acompanyat per Sant Pere i Sant Pau. També posseeix altars laterals entre els quals destaca el de la Verge del Roser, la imatge del qual està considerada una de les més belles de tota la província d'Àlaba. Finalment, adornen l'església dues pintures barroques atribuïdes a Corneli Schut, integrant de l'escola sevillana i amic de Velásquez.

L'altre monument religiós destacat d'Antonyana és la ermita de La nostra Senyora del Camp. Va ser reconstruïda el 1951 sobre les restes d'una primitiva del segle XIII i estil romànic. D'aquesta encara en queden restes a l'interior. És el cas de l'absis i de l'arc del presbiteri. Així mateix, guarda un retaule renaixentista que, no obstant, inclou una imatge de la Verge del Camp amb el Nen datada, igualment, al XIII. Aquesta roman a l'ermita des del maig fins al setembre quan és baixada a l'església de Sant Vicenç Màrtir.

arquitectura civil

Com t'hem dit anteriorment, als carrers de la localitat hi ha diverses cases senyorials que també has de veure. Entre elles, destaca la torre dels Hurtado de Mendoza, comtes d'Orgaz, els qui van exercir el senyoriu de la vila. Es tracta d'una construcció medieval datada al segle XIII. També és molt espectacular la casa palau dels Elorza, amb la seva imponent torrassa, que va ser edificada al XVI.

D'altra banda, també has de contemplar els diversos ponts que travessen els rius Berrón i Sabando. Entre ells, el del Salzinal, construït al segle XVIII; el de Laya, del XIX, i el del Parador.

Informació de la zona Antoñana

Si és bonic el nucli urbà de Antoñana, no menys ho són els seus voltants. No debades, aquesta zona s'inclou dins del Parc Natural d'Izki. Es tracta d'un espai de gairebé deu mil hectàrees emmarcat per les Muntanyes de Vitòria, el riu Berrón, una part de la serra de Cantàbria i el comtat de Treviño, pertanyent a la província de Burgos. La seva màxima altura és el muntanya Kapildui, que aconsegueix, aproximadament, els mil dos-cents metres.

Per tant, com pots deduir, són moltes les rutes de senderisme que pots fer des de Antoñana. Destaca entre elles la trucada senda de l'Agin o del Teixeixo, així anomenada perquè passa al costat de diversos arbres d'aquesta espècie que tenen una gran envergadura. Arriba fins al cim de la muntanya Soila, encara que t'ofereix diferents alternatives. Per exemple, podeu iniciar-la a la localitat de Corres. En tot cas, té certa dificultat perquè, si bé no és gaire extensa (uns tres quilòmetres), transita per llocs escarpats i puja uns quants centenars de metres.

La ruta anterior es creua amb la senda d'Antonyana, on tens un espectacular mirador des d'on contemplar el parc d'Izki. Però, a més, pots triar moltes altres rutes entre les que passen pel municipi de Campezo. Per exemple, la que va des d'Orbiso fins a l'espectacular barranc d'Istora; la que transita des de la pròpia Antoñana fins a les petites cascades del Salt d'Aguaqué passant pel molí d'Otea; la d'Ioar, que cresteja per la serra, o la que aprofita el sender de llarg recorregut GR-1 per anar des de la pròpia Antoñana fins a Campezo.

Així mateix, pots llogar bicicletes de muntanya per fer alguna de les rutes i fins i tot practicar l'escalada a llocs com la penya del Convent de Piérola. Els vehicles es lloguen al Centre d'Interpretació del Ferrocarril Vasco-Navarro, del que us parlarem més endavant.

Perquè encara no hem acabat d'explicar-te les activitats que pots fer als voltants de la vila alabesa. Si t'agrada la ornitologia, pots contemplar al parc d'Izki diverses espècies com el voltor comú, l'àliga reial, el falcó pelegrí o l'aufrany comú. Però també pots observar altres animals com el porc senglar, el cabirol o el gat salvatge. En fi, fins i tot tens un centre hípic als afores de la vila. Es tracta del Club Pottoka i t'ofereix precioses passejades a cavall.

Centre d'Interpretació de Ferrocarril Vasco-Navarro

Comparteix seu amb la oficina de turisme d'Antonyana i el trobareu a l'antiga estació. Però la part expositiva es troba a tres vagons d'aquest ferrocarril. Es tractava d'una línia de via estreta que es va inaugurar el 1889 i va estar en funcionament fins a l'any 1967. Unia les localitats de Vergara a Guipúscoa i Estella a Navarra. Per tant, tenia cent quaranta-tres quilòmetres de longitud i transitava per llocs tan bonics com la Muntanya Alabesa, la Planada i l'Alt Deva.

També se'l va conèixer com «el trenic» i «l'anglo» i pots descobrir tota la seva història i vicissituds a la mostra que s'ofereix al Centre d'Interpretació. Però també t'expliquen tot el que has de saber sobre el passat, els llocs d'interès, les activitats esportives i fins i tot la gastronomia de la Muntanya Alabesa.

A més, l'antic traçat del trenic s'ha aprofitat a la zona per crear-ne una camí verd que passa per antics túnels com el de Atauri. És molt llarga, ja que compta amb seixanta-dos quilòmetres de longitud i inclou llocs com la recta de Campezo a Arquijas, on es van realitzar les primeres proves del tren Talgo.

Festes de Antoñana

Per acabar la nostra visita a la localitat alabesa, us parlarem de les vostres festivitats. Les festes patronals es fan en honor a Sant Mateu. Per tant, es desenvolupen al voltant del 21 de setembre. Més curiosa és la Crema de Judes, que té lloc el 31 de desembre. A l'abril se celebra la pujada a l'Agin i al juny una concentració de porxos 911. Però més important és el Dia de la Mel, doncs ja t'hem parlat de la importància i tradició que aquesta té a Antoñana. Finalment, al juliol hi ha una setmana cultural ia la primavera i la tardor diverses marxes a cavall.

En conclusió, t'hem mostrat què veure i què fer a la preciosa localitat de Antoñana. Només ens queda aconsellar-te que, si viatges fins a la província alabesa, aprofitis per conèixer altres pobles igual de bonics com Laguardia, Labastida o salvatierra. Tot això, per descomptat, sense oblidar-te de Vitòria, la preciosa capital. Anima't a visitar aquesta meravellosa zona de nord-est espanyol.