mapes

La localitat de mapes està situada a la preciosa comarca del Besaya, dins de la Comunitat Autònoma de Cantàbria. És una petita joia medieval que, en aquell temps, va exercir com a centre administratiu del comtat de Castañeda, pertanyent als marquesos d'Aguilar de Campoo.

Si la visites, no només coneixeràs una preciosa vila amb magnífics monuments, sinó que també estaràs a prop dels atractius turístics més grans de la seva comunitat autònoma. Entre ells, preciosa platges, el Parc Natural de Saja-Besaya, Santillana del Mar, el Museu d'Altamira o Cabàrcè. A continuació, us mostrarem tot el que podeu veure a Cartes.

El nucli històric medieval

La vila de Cartes ha estat declarada Bé d'Interès Cultural y conjunt Històric perquè, com us indicàvem, ha conservat magníficament el seu centre antic medieval. El conformen carrers estrets i empedrats que estan delimitats per cases tradicionals de la zona i per algunes construccions senyorials datades entre els segles XV i XVIII.

Justament, durant l'Edat Mitjana i en segles posteriors va ser molt important ja que era lloc de pas del camí Reial, que travessava a la zona el riu Besaya. Era la ruta per la qual arribaven al port de Santander les mercaderies procedents de Castella. Per a ella, es va construir l'anomenat pont de pedra, que data del XVIII i presenta quatre ulls amb arcs de mig punt i contraforts. És un dels monuments més destacats de Cartes, però en pots veure molts altres. T'ho mostrarem.

La torrassa de Cartes

És una construcció medieval en forma de casa torre aixecada per la família Manrique a principis del segle XV. Estava integrada en una fortificació més gran edificada per defensar-se davant els atacs dels poderosos senyors de la Vega. Posteriorment, va fer les funcions de presó i audiència de justícia, així com de vivenda del corregidor.

Ho trobareu creuant, justament, l'antic Camí Reial. Consta de dos edificis realitzats en carreuat i estil gòtic que s'uneixen mitjançant murs travessats per arcs apuntats. Aquests, al seu temps, comptaven amb reixes llevadisses per a una doble funció: la defensiva i com a duana. Però la seva singularitat més gran és que és l'únic fort de tipus castellà ben conservat al nord d'Espanya.

Ja al segle XXI va ser rehabilitat per dedicar-ho a una activitat molt diferent de l'original. Es va crear l'anomenat Torreó de la Física, un projecte dissenyat per la Universitat de Cantàbria que té com a objectiu difondre el coneixement d'aquesta disciplina entre els estudiants d'Ensenyament Secundari mitjançant experiments pràctics.

Casones blasonades de la vila càntabra

Un altre dels motius pels quals Cartes ostenta el reconeixement de Bé d'Interès Cultural és el conjunt de casalots amb escuts heràldics que pots veure als seus carrers. Entre elles, t'has de fixar en la dels Obregón, que es va construir al segle XVII i que destaca pels seus preciosos balcons de fusta. A la mateixa centúria pertany la casalot de Quijano Mier, amb el seu elaborat treball de pedreria i les portes de fusta.

Per la seva banda, la casa de la senyora Melchora Quijano té incorporada la capella del Santíssim Crist dels Dolors, construïda posteriorment. La del capità el senyor Miguel Velarde té l'escut d'aquesta família i també el dels Bustamante, com també la de la Pont, datant del XIX.

També la casa dels Oviedo aquesta al costat d'una capella, si escau la de la Divina Pastora. Com a curiositat, fixa't en la inscripció medieval que es troba a la clau de l'arc de la portada. Precisament, la casalot dels Arcs rep aquest nom pels dos grans de mig punt que hi ha a la planta baixa. Però, sobretot, observa el balcó de fusta que hi ha a sobre i que té una primorosa talla decorativa. Finalment, la casa dels Quijano-Rasa es va construir al XVI i és, actualment, l'Ajuntament de Cartes.

Què veure als voltants de Cartes

Si és bonica la localitat de Cartes, no menys ho són alguns pobles que conformen el seu terme municipal. Molts tenen, igualment, casalots senyorials de tipus muntanyenc amb blasons a les seves façanes i altres monuments de tipus religiós. Com a mostra, t'esmentarem la església de Sant Pantaleó, construïda al segle XVII i on celebraven consell els veïns. Així mateix, pots veure ferreries (primitives instal·lacions siderúrgiques) com les del Maliciós i Puente Pedriz. Però, sobretot, hi ha diversos llocs que cal visitar.

L'església de Santa Maria i la ruta dels molins

Com el seu nom indica, aquest recorregut és un passeig al llarg de vuit molins d'aigua que han estat inclosos dins del Inventari General del Patrimoni Cultural de Cantàbria. Són els de La Fuente i de Borio a Santiago de Cartes; de Belmonte i Parayas a Yermo; del Salt i de Riocorvo en aquesta vila de la que després et parlarem; de Les Bárcenas a Cohicillos i de L'Acenya a la pròpia Cartes.

Per la seva banda, la església de Santa Maria es troba en erm, un dels pobles que conformen el terme municipal de Cartes. És una joia del romànic catalogada com Bé d'Interès Cultural. Es va construir al segle XIII sobre les restes d'una anterior que va formar part del convent de la localitat, ja documentat al IX.

Té planta rectangular, amb una sola nau i absis en semicercle. La seva portada es troba al sud i posseeix arquivoltes apuntades. Així mateix, al seu timpà o part superior es representa un cavaller que lluita contra un drac i que podria ser Sant Jordi. Pel que fa a l'espadanya i la sagristia, s'hi van afegir posteriorment.

Ermita de Sant Ciprià

A la pedania de Cofitets, que ja t'hem esmentat en parlar del molí de Las Bárcenas, tens un altre monument interessant i de gran valor per als càntabres. Es tracta de l'ermita de Sant Ciprià, construïda al segle XVIII. Posseeix unes formes austeres i senzilles, però la seva importància rau en la romeria que se celebra cada 16 de setembre i que està declarada Festa d'interès turístic regional.

Milers de persones arribades des de tots els racons de Cantàbria s'hi acosten vestits amb el vestit típic per demanar els favors del sant. El trajecte culmina a la prada de l'ermita, on se celebra missa i un dinar campestre. Així mateix, es ballen danses amb música de tambors i xiulets. Entre aquestes, destaquen «els picais», estrofes de lloança a San Cipriano que interpreten les dones tocant la pandereta mentre els homes dansen. Finalment, després d'una revetlla, comença el descens amb la vara plena de rosquilles, tal com indica la tradició.

Riocorvo i altres localitats del municipi de Cartes

Precisament, l'ascens fins a l'ermita s'inicia a la localitat de Riocorvo, una altra meravella monumental que no desmereix de Cartes, al municipi de la qual pertany. També es troba a un costat del Camí Reial que anava fins Castella passant per Reinosa, on el rierol Belmonte s'uneix al riu Besaya. Igualment, el casc històric és Bé d'Interès Cultural en la condició de conjunt Històric. Això és degut, sobretot, als seus casalots amb escuts heràldics de gran bellesa. Es van edificar entre els segles XVII i XVIII seguint els cànons del estil barroc, encara que combinant-ho amb elements propis de les construccions muntanyenques.

Entre elles, t'has de fixar especialment en la casalot palau dels Alonso Caballero, amb la seva façana de carreuat adornada amb dos blasons familiars; la de Velarde y la dels Púlpits. També té interès l'església parroquial que veuràs entre dos habitatges i que data del 1804. Però un altre dels seus grans atractius és el molí fariner del Salt, que ja t'hem esmentat i que té un gran valor patrimonial. A principis del segle XX va ser adaptat, justament, com a fàbrica de farines i, després, com una altra de filats. Finalment, avui s'usen part de les instal·lacions per a l'obtenció d'energia elèctrica. Tan bonic és Riocorvo que, el 2012, va obtenir el Premi Poble de Cantàbria.

També altres localitats del terme municipal de Cartes tenen llocs d'interès que us aconsellem conèixer. A Bedicó hi ha «la cuevona», on s'han trobat restes d'assentaments del Paleolític Mitjà. Així mateix, compta amb una preciosa casa pairal del segle XVII. A corral y Sant Miquel hi ha diverses construccions senyorials. Però una de les més boniques es troba a mercat. Es tracta del palau de Bustamante, datat el 1692. Finalment, a Serra Elsa tens una església del segle XVIII reformada fa uns anys.

Per acabar, abans d'acabar el nostre repàs als atractius de Cartes, t'explicarem una anècdota. El 1877 la va visitar el famós escriptor Benito Pérez Galdós, qui buscava inspiració per al seu relat titulat Marianela. Sens dubte la va trobar, ja que la novel·la es desenvolupa a Socartes. I, a més, hi apareixen altres localitats com Aldeacorva (trasumpte de Riocorvo) i Villamojada (Torrelavega).

En conclusió, t'hem mostrat tot el que pots veure a mapes, la preciosa vila de Cantàbria. Tan sols ens queda aconsellar-te que, si la visites, també t'acostis al municipi de Reocí, que la delimita pel nord i que compta amb monuments tan interessants com el pont de Golbardo i als palaus dels Pérez Bustamante i de Sobrecasa. Però, sobretot, acosta't a Santander, la preciosa capital de la província. Anima't a conèixer aquesta meravellosa zona del nord de Espanya.